La Unió Europea ha donat llum verda al mecanisme de solidaritat del Pacte de Migració i Asil que ha de permetre que els països amb més pressió migratòria -entre els quals hi ha Espanya- puguin reubicar migrants o demanar suport financer a altres estats per gestionar les arribades. A partir del juny vinent, es podran reubicar fins a 21.000 migrants, una xifra inferior a les 30.000 reubicacions anuals que proposava l'executiu comunitari. A més, els socis europeus han acordat aportar 420 milions d'euros al fons de solidaritat, malgrat que la Comissió Europea plantejava 600 milions. En paral·lel, també han donat llum verda a deportar persones lluny del seu origen si el país on són expulsats es considera segur.
Els ministres de l'Interior de la UE s'han reunit aquest dilluns a Brussel·les amb diverses carpetes sobre immigració damunt la taula. Una d'elles és el mecanisme de solidaritat previst en el Pacte de Migració i Asil de la UE, una mesura que pretén "alleugerir la càrrega" dels països on es produeixen més arribades. Una majoria d'estats membres ha avalat que els quatre països de la UE -Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre- que la Comissió Europea considera que es troben "sota pressió migratòria pel nombre desproporcionat d'arribades" puguin sol·licitar ajuda a altres estats a través d'aquesta mesura.
Segons el text adoptat pels ministres europeus, a partir del 12 de juny del 2026, aquests quatre països podran sol·licitar reubicar migrants -en total es podran dur a terme 21.000 reubicacions-, demanar una compensació econòmica als estats que es neguin a acceptar les quotes de repartiment o bé rebre ajuda en forma de recursos humans o materials. Tanmateix, la contribució no serà obligatòria. Els governs de la UE podran decidir si ofereixen ajuda i de quin tipus: reubicacions, contribucions financeres o altres recursos alternatius. Segons ha detallat el Consell de la UE en un comunicat, tindran la possibilitat de combinar les tres opcions.
A més, el text aprovat també ofereix flexibilitats a alguns estats -Bulgària, Txèquia, Estònia, Croàcia, Àustria i Polònia- que l'executiu d'Ursula von der Leyen considera que afronten una situació migratòria "significativa a causa de les pressions acumulades dels darrers cinc anys". Aquests podran demanar al Consell de la UE, és a dir, als altres estats, que els concedeixin una deducció total o parcial de les seves contribucions al mecanisme. Espanya s'ha abstingut en la votació, ja que defensava fixar les reubicacions en 30.000 i dotar el fons amb 600 milions d'euros. Un cop assolit l'acord, ara els estats membres hauran d’adoptar formalment la decisió, cosa que s'espera que passi abans que acabi l'any.
Tercers països segurs
En paral·lel, els ministres de l'Interior de la UE també han avalat la revisió del concepte de "tercer país segur", que amplia les circumstàncies en què es pot rebutjar una petició de protecció internacional per inadmissible. Espanya ha votat en contra de la revisió. El concepte de país tercer segur permet als estats membres de la UE rebutjar una sol·licitud d’asil sense examinar-ne el fons quan es cregui que la persona sol·licitant podria haver demanat protecció en un país no membre de la UE considerat segur per a ella.
Segons les normes actualitzades, els estats membres podran recórrer a aquesta mesura per accelerar les deportacions basant-se en un d'aquests tres supòsits: que existeixi una "connexió" entre la persona sol·licitant i el tercer país; que la persona hagi transitat pel tercer país en qüestió abans d’arribar a la UE; o que l'estat membre on ha demanat asil tingui un acord amb un tercer país considerat segur que garanteixi que la sol·licitud s’examinarà, una opció que no es podrà aplicar en el cas de menors no acompanyats. És a dir, es podran deportar migrants a països lluny del seu origen si aquests es consideren segurs, malgrat que la persona no hi tingui cap vincle.
A més, una persona que apel·li una decisió d’inadmissibilitat basada en el concepte de país tercer segur ja no tindrà el dret automàtic de quedar-se a la UE durant el procés d’apel·lació, tot i que manté el dret de demanar a un tribunal l’autorització per romandre-hi. Els estats membres són els que decidiran quins tercers països considera segurs, malgrat que la Comissió Europea sí que imposarà una sèrie de requisits. Entre aquests: que el país respecti el principi de no devolució a països no segurs o que la persona no corri perill per qüestions de sexe, raça o religió, així com que tingui assegurat l'accés a l'educació, la sanitat o unes condicions d'habitatge dignes.
Llista de països d'origen segurs de la UE
Finalment, els ministres també han donat llum verda a la llista de països d'origen segurs proposada per la Comissió Europea que busca accelerar la tramitació de les peticions de protecció internacional. El llistat inclou set països que la UE considerarà segurs per al retorn de sol·licitants d'asil: Kosovo, Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l'Índia, el Marroc i Tunísia. Alguns estats membres ja compten amb llistes nacionals de països d'origen considerats segurs, però Brussel·les va fer la proposta amb l'objectiu de "complementar" aquestes llistes i "uniformar" el concepte de "país segur".
L'estatus de tercer país segur permetrà als estats membres aplicar un procediment accelerat de fins a un màxim de tres mesos per a la tramitació de les sol·licituds d'asil. La llista també inclou tots els països candidats a l'adhesió de la UE, entre els quals hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia.
