“OTAN: Digues a Dinamarca que surti d’allí ja!”. Aquest és el missatge que ha llançat avui el president dels Estats Units, Donald Trump. Aquest és el nou llenguatge de la diplomàcia nord-americana, que té les capitals europees dels nervis. Mentre Trump endureix la pressió sobre Groenlàndia, la Unió Europea ha començat a donar senyals de reacció a les pretensions de Washington. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha sortit del seu silenci per assegurar: “Groenlàndia pertany a la seva gent i pot comptar amb nosaltres”, subratllant que són “Dinamarca i Groenlàndia els únics que poden decidir el futur” de l’illa àrtica.
Una declaració que s’ha produït just abans de la reunió que han mantingut aquesta tarda a la Casa Blanca el vicepresident J.D. Vance i el secretari d’Estat, Marco Rubio, amb els ministres d’Exteriors danès, Lars Lokke Rasmussen (un exprimer ministre liberal que governa en coalició amb la primera ministra socialdemòcrata Mette Frederiksen), i groenlandesa, Vivian Motzfeldt, líder del socialdemòcrata Siumut). La reunió, que ha començat a les cinc de la tarda hora europea, ha conclòs abans d’una hora i encara no se’n saben detalls.
Rasmussen: "S'han de respectar les línies vermelles de Dinamarca"
Rasmussen, polític de llarga trajectòria, ha explicat després de l’encontre que han fet un “debat sincer i constructiu per garantir la seguretat a Groenlàndia. Les posicions continuen sent divergents. Les idees que no respectin els interessos de Dinamarca i el dret d’autodeterminació dels groenlandesos són inacceptables”.S’ha acordat crear un grup de treball d’alt nivell per “fer compatibles les preocupacions sobre seguretat dels Estats Units i les línies vermelles del regne de Dinamarca”. Rasmussen ha admès que comparteixen els neguits sobre seguretat a l’Àrtic.
Trump ha decidit incrementar l’hostilitat sobre les posicions daneses, insistint en què els Estats Units “necessiten” l’illa i que l’OTAN es reforçarà si el territori àrtic cau en les seves urpes. També ha assegurat que tot el que no sigui que l’illa passi a estar sota la bandera dels Estats Units serà “inacceptable”. El president nord-americà ha reaccionat així a la declaració conjunta de Frederiksen i del cap del govern illenc, l’independentista Jens-Frederik Nielsen, qui va ser molt clar quan va dir: “Entre ser danesos i a l’OTAN o ser nord-americans, optem per ser danesos i a l’OTAN”.
L’avís de Macron
Aquest dimecres, hi ha hagut consell de ministres a França. Ha estat aquí on el president Emmanuel Macron ha expressat el seu suport a Dinamarca en la crisi àrtica, ha deixat clara la solidaritat de París amb el govern danès i, sobretot, ha advertit de “conseqüències en cadena” en cas d’una invasió nord-americana a Groenlàndia. És l’avís més ferm d’un dels grans països europeus de cara a Washington.
Les darreres hores, el govern danès ha anunciat un increment de la presència militar a l’illa, que es materialitzarà en soldats, vaixells i avions. Trump s’ha dedicat els darrers dies a ridiculitzar, en el seu estil barroer habitual, l’esforç militar danès tot dient que “incrementaran la defensa amb un trineu”. El compte de la Casa Blanca ha publicat aquest tuit aquest dimecres:
Which way, Greenland man? https://t.co/G0NnJdZRJK pic.twitter.com/TLmOwst6M6
— The White House (@WhiteHouse) January 14, 2026
En tot cas, Dinamarca no està sola. Alguna cosa es mou. El govern de Suècia també ha anunciat l’enviament de manera immediata de forces militars al territori en disputa. Ho ha dit el primer ministre, Ulf Kristersson, qui ha assenyalat que oficials suecs han aterrat avui mateix a l’illa àrtica.
Fa la impressió que després d’un 2025 que ha estat demolidor per la moral europeista, creix a Brussel·les la percepció que aquesta ha de ser l’hora d’una represa d’Europa. Les amenaces de pinxo de Trump sobre un aliat com Dinamarca, dels països més pronord-americans de la UE, són vistes per alguns com una oportunitat per avançar cap a una major seguretat estratègica. Groenlàndia serà un bon termòmetre del tremp europeu.
