El 30 de juny i el 7 de juliol es decidirà el destí del govern a França. Són les dates de les dues voltes de les legislatives convocades pel president de la República, Emmanuel Macron, després de l'espectacular resultat de les europees, en les quals l'extrema dreta del Reagrupament Nacional va arribar en primera posició, amb un 31% dels sufragis. A molta distància, la coalició de forces centristes de Macron quedava reduïda a menys de la meitat, amb només un 14,60%.
La campanya entra ara en la fase decisiva, després que tots els grups de l'esquerra constituís el Nou Front Popular. Enmig de les dues forces que semblen majoritàries, Ensemble, la marca de l'anomenada "majoria presidencial" de Macron, apareix a les enquestes en tercera posició (19%), darrere dels ultres (34%) i l'esquerra agrupada (27%). La dreta tradicional que no ha volgut fer pinya amb Le Pen assoliria un 6-7%. Aquest és el context mentre resta sense resposta una gran pregunta: ha comès Macron un error de magnitud històrica? La periodista Montserrat Besses i l'analista i geògraf nord-català Joan Becat responen a la pregunta.
Una jugada preparada en secret
"Feia dies que, a l'Elisi, Macron i un grup reduït d'assesssors avaluava la dissolució de l'Assemblea, que va sorprende tothom, inclosos els macronians. El primer ministre, Gabriel Attal, va quedar desencaixat", explica Besses, excorresponsal de TV3 a París i coneixedora dels interiors de la política francesa. "Aquesta ha estat la decisió d'una sola persona", afegeix. Una equivocació? "Macron ha aconseguit de moment una cosa: agafar amb el pas canviat tots els actors polítics. Ho ha posat tot potes enlaire", manté.
Becat, membre de l'Institut d'Estudis Catalans que comenta l'actualitat política a l'emissora nord-catalana Ràdio Arrels, no comparteix les crítiques que s'han fet a Macron per posar el govern de França al caire de l'extrema dreta: "L'alternativa era una lenta degradació. El govern no tenia majoria a l'Assemblea, on era torpedejat per l'extrema dreta i, sobretot, per la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. La jugada ha estat bona", subratlla.
L'extrema dreta rebaixa expectatives...
El Reagrupament Nacional, que va començar la campanya de cara, sent la pressió i tem que es produeixi una reacció de la França republicana que, altre cop, acabi barrant-li el pas en la segona volta. Segons Becat, l'extrema dreta està espantada. "Jordan Bardella, que seria primer ministre si guanyen i no té cap experiència de govern, ja està dient que no podran aplicar el seu programa", recalca.
En efecte, Bardella ja ha dit que algunes de les seves propostes, com anul·lar la reforma de les pensions i rebaixar l'edat de jubilació -que el pla de Macron va elevar dels 62 als 64 anys-, poden esperar. I que la prohibició de dur el vel en públic no s'aplicaria abans de les properes presidencials. De fet, fins ara, el partit ultra encara no ha presentat un programa de govern complet. La mateixa Marine Le Pen declarava fa uns dies que en cas de guanyar, es produiria una cohabitació amb Macron i que, en cap cas, intentarien reclamar la dimissió del president, el mandat del qual conclou el 2027.
...I l'esquerra enarbora una inflexió salarial
El Nou Front Popular ha reaccionat amb rapidesa a la dissolució de l'Assemblea. En pocs dies van tancar un acord per a totes les circumscripcions que reuneix des del Partit Comunista i l'esquerra populista de La França Insubmisa fins al PSF i Plaça Pública, de centre esquerra europeista. Però també han elaborat un programa que posa l'agenda d'un possible govern progressista força a l'esquerra. Proposen un increment del salari mínim, que se situaria en els 1.600 euros mensuals, reinstaurar l'ISF (l'impost a les grans fortunes, que tindria un afegit destinat al combat climàtic) i enterrar la macroniana reforma de les pensions, que volen rebaixar als 60 anys.
Segons Becat, les propostes maximalistes del RN i el Nou Front Popular són "irreals", i el pes de les forces de Mélenchon en l'aliança d'esquerres pot jugar en contra: "Ha centrat la campanya de les europees parlant de Gaza i sense condemnar explícitament Hamàs, sent en part responsable d'un corrent antisemita. En aquests moments, en un ampli sector fa més por Mélenchon que Le Pen".
El vot de les elits: de la por a Le Pen al rebuig als "extrems"
Des de l'inici de la campanya s'ha produït també un subtil moviment en els centres del poder econòmic. A mesura que s'ha anat concretant el programa de la unió de l'esquerra, han anat creixent les veus d'empresaris més neguitosos per la possible victòria progressista que no pas per la de l'extrema dreta. És el que la periodista de Le Monde Isabelle Chaperon va anomenar com una preferència per Mbappé sobre Thuram. Tots dos futbolistes van pronucniar-se davant les eleccions, però mentre Mbappé va cridar a votar contra els "extrems", Thuram ho va fer en contra de l'extrema dreta.
Patrick Martin, el president de la patronal Medef, ha sortit en públic per afirmar el següent: "El programa del Reagrupament Nacional és perillós per a l'economia francesa, però el del Front Popular també, si no més". En els mitjans s'especula amb un ampli sector patronal que pot sentir la temptació d'acollir amb resignació l'arribada del lepenisme al poder.
Hi ha en joc 577 escons a l'Assemblea Nacional i ara mateix no està clar que cap força pugui assolir els 289 de la majoria absoluta. Pocs analistes cruen que cap partit la conquereixi. També en això coincideixen Besses i Becat. Segons ell, l'escenari més probable és el d'un Reagrupament Nacional com a primera força però sense majoria absoluta, la qual cosa pot obligar Bardella a dirigir un govern en minoria a l'Assemblea Nacional i amb un president "posant-li pals a les rodes". Apunta que aquesta podria ser la previsió de Macron, que aconseguiria que els lepenistes arribessin a les presidencials del 2027 molt erosionats des del govern.
"Crec que ja han passat els temps de les majories absolutes", assenyala Besses. La incertesa és total a França i la periodista recorda que el 26 de juliol s'inauguren els Jocs Olímpics a París: "Qui serà aleshores el ministre de l'Interior?", es pregunta. Però més enllà del moment i de si a Macron li poden sortir bé els seus càlculs, Besses subratlla la dada més preocupant: "El vot a Le Pen ha passat a ser un simple vot de protesta a ser un vot d'adhesió".