François Bayrou, el primer ministre francès que parla bearnès

El nou cap del govern, un catòlic de línia centrista, ha mostrat sensibilitat per les llengües minoritàries i va criticar la repressió policial espanyola de l'1-O

François Bayrou i Emmanuel Macron a l'Ajuntament de Pau.
François Bayrou i Emmanuel Macron a l'Ajuntament de Pau. | Europa Press
13 de desembre de 2024, 17:34
Actualitzat: 16 de desembre, 11:23h

François Bayrou assoleix als 73 anys un dels seus objectius: Matignon, la seu oficial del primer ministre francès. És un bon premi de consol per qui també ha somiat amb l'Elisi. Li arriba gran i en un moment d'enorme inestabilitat política que fa presagiar un govern efímer. Emmanuel Macron l'ha triat per intentar sortir del bloqueig que fereix la política francesa. 

Bayrou forma part del paisatge polític de França des de fa dècades, on sempre ha volgut representar la franja més oberta del centrisme. Democristià i catòlic fidel en una República que ha fet de la laïcitat la seva religió civil, Bayrou és també un occità -nascut a Borderès i alcalde de Pau- que ha mostrat sensibilitat per les "llengües regionals". Parla bearnès, una de les variants de l'occità. Va defensar la llei Molac, que volia protegir les llengües minoritzades, i ha defensat sempre signar la Carta Europea de Llengües Minoritàries, una assignatura vergonyosament pendent de la França republicana.   

Aquesta sensibilitat lingüística ha fet de Bayrou un cas minoritari en el mapa jacobí francès. L'any 1993, sent ministre d'Educació, va signar el primer conveni de l'estat amb les escoles de La Bressola, que en aquell moment va ser un pas endavant per la represa del català. Però Bayrou mai ha sortit del clos tancat establert a la República quan de diversitat es tracta. També va voler reforçar la presència del llatí i el grec a les aules. Esperar-ne massa seria càndid. Ahir mateix, el tribunal de Tolosa refermava la primacia del francès als plens municipals. Òmnium Cultural ja ha aixecat la veu: 

La Plataforma per la Llengua ha demanat al nou primer ministre francès que ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per fer possible revertir la situació creada pels tribunals francesos. En un comunicat a les xarxes socials, l'entitat recorda que Bayrou és occitanoparlant i que ha defensat les llengües minoritzades.

 

 

Qui vulgui empatitzar amb el personatge, ho té a l'abast. Amb motiu de la repressió policial de l'1-O, va declarar en una entrevista radiofònica que "quan les porres s'enfronten als vots, sempre perden les porres". Aquí potser no va ser molt clarivident, però sí que va lluir perfil democràtic. Ara, intentarà mantenir dempeus un govern que es trobarà, des del primer dia, sota el foc creuat d'esquerres i dretes.

La França Insubmisa ja ha anunciat una moció de censura perquè rebutja tot el que no sigui que Macron els lliuri el poder. L'extrema dreta el mantindrà mentre espera una bona oportunitat per tornar a apunyalar Macron. La dreta tradicional no oblida que Bayrou juga sovint amb uns i altres i que va demanar el vot pel socilaista François Hollande enfront Nicolas Sarkozy el 2012. De formació humanista, admirador del rei que va posar fi a les guerres religioses a França, Enric IV, s'inspirarà en el seu cinisme per sobreviure, intentant seduir alhora l'esquerra i Marine Le Pen. Per poder dir, com ell, "París bé val una missa".