Irlanda del Nord celebra aquest dijous unes eleccions on els dos grans partits, el nacionalista Sinn Féin i l'unionista Partit Unionista Democràtic (DUP), estan, segons les enquestes, molt igualats. Aquestes eleccions suposen la segona vegada que els nord-irlandesos voten en deu mesos, després de fer-ho també el maig del 2016.

Les noves eleccions se celebren després que Martin McGuiness, del partit Sinn Féin, dimitís al gener d'aquest any. Aquesta dimissió va suposar el retorn a la inestabilitat política a l'Ulster. McGuiness, que era viceprimer ministre des del 2007, va deixar el càrrec en protesta per la negativa de la primera ministra Arlene Foster, del Partit Unionista Democràtic, d'apartar-se del govern per facilitar la investigació sobre un polèmic programa energètic.

Encara que són de partits diferents, la dimissió de McGuiness va suposar la renúncia de Foster i la dissolució de l'Assemblea. Els Acords del Divendres Sant de 1998, que van suposar el fi de la lluita armada dels nacionalistes de l'IRA, obliga a Irlanda del Nord a formar un govern d'unitat amb un primer ministre de la primera força política i un viceprimer ministre de la segona.

La candidata del Sinn Féin és Michelle O'Neil, de 40 anys, filla d'un ex-presoner de l'IRA, la primera dona en ser alcaldessa de la localitat de Dungannon i ministra de Sanitat i Agricultura. Per part del DUP es torna a presentar Arlene Foster. Si tots dos partits són votats com primera i segona força es veuran obligats a formar govern en coalició, però si no ho aconsegueixen perquè no poden posar-se d'acord, Irlanda del Nord podria ser governada directament per Londres, com va succeir entre 2002 i 2007.