Front comú d'Espanya, Irlanda i Noruega per exigir a Israel aturar els atacs de Rafah

Els tres ministres d'Exteriors insten altres països a sumar-se al reconeixement oficial de l'estat de Palestina, enmig d'una escalada de tensió diplomàtica amb el govern de Benjamin Netanyahu

Els ministres d'Exteriors d'Irlanda, Espanya i Noruega
Els ministres d'Exteriors d'Irlanda, Espanya i Noruega | ACN
27 de maig de 2024, 09:24
Actualitzat: 9:34h

Bloc unitari entre Espanya, Irlanda i Noruega des de Brussel·les per afrontarles envestides d'Israel arran de la decisió de tots tres països dereconèixer l'estat de Palestina de manera oficial, un fet que es durà a terme dimarts. En una compareixença conjunta, han instat de manera greu el país hebreu a acatar la decisió del Tribunal Internacional de Justícia, que exigia aturar els atacs de Rafah.

Aquest front comú arriba hores després del bombardeig perpetrat per Israel sobre un camp de refugiats de la mateixa zona de Rafah, on la darrera xifra de víctimes oficial ha comptabilitzat fins a cinquanta víctimes mortals, la majoria dones i nens desplaçats. Els ministres d'Exteriors espanyol, irlandès i noruec han recordat al govern de Benjamin Netanyahu que les ordres del TIJ són de compliment obligatori.

Sumar-se al reconeixement de Palestina

Els tres ministres han demanat des del cor de la Unió Europea que se sumin més països al reconeixement de Palestina com a estat oficial. Esgrimeixen -un missatge que també ha compartit Josep Borrell aquest diumenge- que aquest reconeixement "portarà la pau" al Pròxim Orient.

José Manuel Albares ha reivindicat que el reconeixement serà un "dia històric" i que és "de justícia" per al poble palestí. Al seu torn, l'irlandès, Micheal Martin, ha defensat que el reconeixement permetria obrir negociacions entre "dos estats sobirans", mentre el noruec, Espen Garth Eide, ha dit que es tracta "d'un peça en el trencaclosques per portar la pau al Pròxim Orient".

Els tres països tenen previst reconèixer l'estat palestí aquest dimarts i la compareixença conjunta a Brussel·les ha servit per escenificar aquest suport al reconeixement de Palestina com a camí, han defensat els ministres, per assolir la pau. Sobre els vídeos difosos per Israel contra tots ells, Albares ha apuntat que els tres països expressaran "en algun moment" la seva "opinió de rebuig". No ha especificat cap mesura concreta, però en el moment de celebrar-se la roda de premsa, la Moncloa era objecte d'una nova esquerda diplomàtica.

Escalada de tensió entre Espanya i Israel

La compareixença ha coincidit amb un altre missatge del departament d'Exteriors d'Israel, que en les últimes vint-i-quatre hores ha protagonitzat una escalada de tensió diplomàtica amb Espanya sense precedents. "Els dies de la Inquisició han acabat, qui ens faci mal, rebrà el mateix dany com a resposta", ha escrit el ministre Israel Katz, màxim responsable de la diplomàcia israeliana, en un missatge en castellà a X. 

Les declaracions de Katz formen part d'un comunicat en què el govern de Benjamin Netanyahu prohibeix al Consolat d'Espanya a Jerusalem prestar serveis a persones que resideixin sota l'Autoritat Palestina o, dit d'altra manera, en aquelles zones de Cisjordània ocupades actualment per les forces israelianes. El missatge aterrava a la bústia del Ministeri d'Afers Exteriors l'endemà d'haver estat espectadors d'un vídeo molt crític amb Pedro Sánchez i el govern espanyol.

Les imatges -en un format del qual també van ser víctimes Irlanda i Noruega- barregen diversos vídeos d'atacs de Hamàs amb dos ballarins de flamenc. Tot plegat ho inicia un missatge que resa: "Hamas: gràcies Espanya". El mateix Katz i els comptes oficials d'X d'Israel en castellà han promocionat els vídeos.

Arxivat a