França viu al caire del bloqueig polític. Després de llargues negociacions per avalar els pressupostos de la seguretat social, el primer ministre Michel Barnier ha decidit tirar pel dret i recórrer a l'article 49.3 de la Constitució, que permet l'executiu aprovar projectes per decret. Les forces d'oposició havien advertit a Barnier que, si feia això, recorrerien a la moció de censura per abatre el seu govern.
Barnier és un polític de llarga trajectòria. Conservador de la vella escola, elegant i aristocràtic, està acostumat a situacions dures. Va ser ell qui va negociar el Brexit en nom de la UE. Però la política francesa s'ha convertit en un laberint potser sense sortida a curt termini. El president de la República, Emmanuel Macron, va designar-lo després de dissoldre l'Assemblea Nacional el juny passat, quan l'èxit de l'extrema dreta a les europees van sacsejar el tauler francès.
Les eleccions no van oferir un escenari més planer per Macron. Una esquerra unida amb agilitat en la coalició Nou Front Popularva assolir la primera posició, amb 193 diputats, però va ser Marine Le Pen qui va obtenir majoria de vots (11 milions de francesos). El bloc de partits de centre entorn l'Elisi de Macron va sumar 166. El panorama és quasi imposible.
Michel Barnier ha fet concessions en les seves converses amb Le Pen i el seu número dos, Jordan Bardella, acordant que no s'incrementaria el preu de la llum. Però els ultres creuen tenir la iniciativa. Saben que un pacte entre Macron i tot el centre és ara mateix inviable i jugaran a la rendició total de Barnier, a qui exigeixen que es faci enrere del projecte de pressupostos. En cas contrari, Le Pen presentarà la seva moció de censura però s'ha mostrat favorable a votar també la de l'esquerra.
El Parlament ha escoltat les darreres hores moments de discursos emfàtics, molt del gust dels polític francesos. "Assumeixo les meves responsabilitats -ha clamat Barnier-, que tothom assumeixi les seves davant de la nació". Si en les properes 48 hores, lepenistes i Nou Front Popular sumen forces, el govern caurà. El Palau Bourbon, seu de l'Assemblea Nacional, n'ha vist de tots colors. El 1940, amb l'ocupació, els nazis hi van col·locar una inscripció: "Alemanys guanya en tots els fronts". Passi el que passi, res pot ser pitjor.