Grècia comença a veure la llum després del túnel però encara li queda molt per recórrer. La principal dada que s'utilitza per considerar si el país va per bona direcció és el creixement del Producte Interior Brut (PIB) i, en el cas de la república hel·lena, l'any 2016 va tancar amb un balanç de +0,3% respecte de l'any anterior. Encara que la previsió és que l'economia creixi un 2,7% aquest any, afronta un obstacle: el deute de Grècia representa el 176,9% del PIB, la xifra més alta dins de la Unió Europea.

Des que va començar la crisi econòmica, el 2008, Grècia ha rebut tres rescats per part de la UE. L'últim va ser el 2015, que està previst que arribi fins al 2018, amb un desemborsament progressiu de 86.000 milions d'euros. Sumant els tres rescats, Grècia rebrà 280.700 milions d'euros de les institucions comunitàries. De moment, el tercer rescat està sent revisat per fer balanç de les millores en l'economia, però les parts implicades encara no han arribat a un acord final.

Els creditors (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Mecanisme Europeu d'Estabilitat) i el Fons Monetari Internacional discrepen sobre la trajectòria fiscal que ha de seguir l'economia grega quan finalitzi el programa de rescat. Això sí, aquest dilluns les institucions creditores i el govern grec han arribat a un acord per negociar un nou paquet de reformes que se centrarà en el sistema fiscal, les pensions i la regulació del mercat laboral.

El representant de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, ha explicat a NacióDigital que "el programa d'assistència financera a Grècia té l'objectiu de tornar al país al creixement econòmic sostenible i a l'estabilitat de les seves finances públiques". Al mateix temps, "les condicions per rebre assistència financera inclouen una sèrie de mesures i reformes que Grècia s'ha compromès a implementar per resoldre els seus reptes econòmics". Tarradellas afegeix que "moltes d'aquestes mesures ja s'han posat en pràctica i per això és necessari seguir aprofundint en les reformes per completar el programa".
 
L’investigador Héctor Sánchez Margalef, del centre d'estudis internacionals CIDOB, remarca que el que necessita Grècia és "un alleujament i una reestructuració del deute", cosa que també demana el Fons Monetari Internacional (FMI).

Malgrat el petit creixement econòmic que va tenir Grècia l'any passat, la situació interna al país està lluny de ser reeixida. La taxa d'atur total el 2015 era del 24,9% (1.197.000 de persones en una població d'uns deu milions i mig de persones) i, el que és més problemàtic, l'atur juvenil entre el 15 i 24 anys és del 49,8%. El salari mínim també ha patit un descens considerable: dels 876,62 euros de fa quatre anys als 683,76 actuals. Tots aquests factors han provocat que les persones en risc de pobresa o exclusió social se situïn en gairebé quatre milions de persones (el 35,7% de la població).

L'índex d'atur i les retallades imposades per les polítiques d'austeritat de la Unió Europea han provocat una forta contestació social a Grècia. Durant l'any passat, el país va viure tres vages generals per rebutjar les reformes en matèria laboral i de pensions. La situació social també ha provocat un descens en el suport al govern del primer ministre Alexis Tsipras.
 
El partit d'esquerres Syriza va arribar el Parlament el gener del 2015 i va reeditar la seva victòria al setembre del mateix any en unes eleccions anticipades, formant govern de coalició amb el partit nacionalista conservador Grecs Independents (ANEL). Però ara les coses han canviat. Segons una enquesta de la Universitat de Macedònia, si ara es realitzessin eleccions no guanyaria Syriza sinó que ho faria el conservador Nova Democràcia (ND). Segons Héctor Sánchez Margalef, "l'electoral està fart i el creixement econòmic no sembla suficient perquè Syriza guanyi les eleccions".

Als problemes interns s'ha de sumar l'arribada massiva de refugiats. Actualment, segons l'ONG Save the Children, hi ha més de 60.000 refugiats a Grècia, dels quals el 40% són menors. La situació en què es troben ha estat objecte de critiques. Per Metges Sense Fronteres (MSF), "és indignant veure que, malgrat les promeses i declaracions europees, homes, dones i nens viuen en tendes sota la freda pluja". Sánchez Margalef recorda que "a Grècia hi ha mancances de tot tipus de recursos i li cal l’ajuda de tots els seus socis comunitaris". Per altra part, el comissari d'Interior i Immigració europeu, Dimitris Avramopoulos, va reclamar a principis d'aquest any més ajudes per a Grècia per atendre els refugiats. A més, la Comissió Europea va demanar als estats de la UE duplicar els seus esforços per acollir refugiats, ja que només han reubicat 12.000 demandants d'asil dels 160.000 que es van prometre.

Les negociacions pel futur de Xipre
 
Pel que fa a la política internacional d’Atenes, el més destacable són les  negociacions amb Turquia sobre el futur de Xipre, que forma part de la Unió Europea des del 2004. L'illa de Xipre està dividida des de 1974 després que Turquia envaís la part nord en resposta a un cop d'Estat inspirat per l’aleshores dictadura militar grega que buscava annexionar el territori al país hel·lè.
 
Des de llavors, a l'illa conviuen la República de Xipre al sud i la República Turca de Xipre del Nord (RTCN), només reconeguda per Ankara. Els ministres d'Exteriors d'ambdós països junt amb els líders grec i turco-xipriota, Nicos Anastasiades i Mustafá Akinci, s'han reunit a Ginebra per debatre sobre una solució al conflicte.
 
El futur pacte busca la reunificació de l'illa a partir d'una administració federal, però les negociacions han topat amb un obstacle. La part greco-xipriota insisteix en què 30.000 soldats turcs a la part nord s'han de retirar totalment, mentre que la part turca defensa preservar-hi un contingent.