
Alexis Tsipras, votant aquest matí. Foto: EP / Reuters
Grècia té aquest diumenge una nova cita amb la seva història, construïda els últims anys a base d'eleccions i xifres macroeconòmiques. Els grecs han estat convocats de manera anticipada per decidir si ratifiquen el Govern liderat per Nova Democràcia o opten per un gir a l'esquerra simbolitzat en aquesta ocasió per la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) d'Alexis Tsipras.
El país ha arribat fins a aquestes eleccions un altre cop després d'un avançament, sense que hagin passat tres anys des de l'última cita. El primer ministre, Antonis Samaras, va apostar fa un mes el seu futur polític a l'elecció del president, que va decidir avançar al desembre de 2014 per tancar una incertesa que ja començava a treure cap.
La designació presidencial correspon al Parlament i obliga que una 'súpermajoria' de diputats aboni un únic candidat. Nova Democràcia i el PASOK no han aconseguit sumar suficients suports per al seu candidat, l'excomissari europeu Stavros Dimas, el que va derivar en la dissolució parlamentària --tal com volia SYRIZA--.
Gairebé deu milions de grecs estan cridats a votar per elegir la composició del Parlament o Consell dels Hel·lens. El vot és obligatori, si bé en la pràctica no s'apliquen sancions i les lleis preveuen excepcions per al cas de les persones grans de 71 anys, que representen una cinquena part de l'electorat total.
La llei estableix que els col·legis electorals estan oberts a Grècia des que es fa de dia fins que es posa el sol. En termes pràctics, aquest dogma ha traduït en una obertura d'urnes a les 7.00 --una hora menys a l'Espanya peninsular-- i tancaran a les 19.00. Una vegada segellades les urnes, els mitjans publicaran els primers sondejos.
Samaras i Tsipras ja han votat
El primer Samaras ha dipositat ja el seu vot fent una crida als indecisos per consolidar un futur grec unit a Europa. "Aquestes eleccions determinaran el futur del país i dels nostres fills. Avui decidirem si seguim endavant, forts, amb seguretat, o si ens veurem immersos en problemes", ha explicat en declaracions recollides per 'Enikos' a la seva sortida del col·legi electoral de Messinia, al Peloponès, on ha dipositat el seu vot.
També ha anat a votar el qui totes les enquestes vaticinen com a guanyador. "Avui el poble hel·lènic donarà l'últim pas per recuperar la seva dignitat, per viure un futur amb solidaritat", ha anunciat Alexis Tsipras a la premsa a la sortida del col·legi electoral.
Aritmètica electoral
Dels 300 diputats en joc, 238 s'elegeixen en funció de les 56 circumscripcions mitjançant un sistema de repartiment proporcional, mentre que altres 12 queden distribuïts pel percentatge de sufragis obtinguts a nivell nacional.
Quedarien per repartir, per tant, 50 escons. El sistema electoral grec preveu una prima de mig centenar de diputats per al partit més votat --no es requereix un llindar mínim de suport--, en un intent de garantir una governabilitat que no sembla assegurada després del comicis d'aquest diumenge.
Per obtenir majoria absoluta, un partit o coalició necessita sumar un total d'un mínim de 150 diputats, cosa que a l'actual escenari sembla complicada. La Constitució grega planteja un termini de tres dies perquè el partit més votat formi Govern i, si no ho aconsegueix, passa el torn al segon.
En el cas que cap força aconsegueixi formar una coalició, Grècia es veuria abocada a noves eleccions, com ja va ocórrer després del comicis del maig del 2012. Nova Democràcia va aconseguir llavors uns insuficients 108 escons que va aconseguir convertir al juny en 129. Els diputats del PASOK (33) li van donar la clau del Govern.
Entre els potencials aliats destaca ara To Potami (El Riu), que en pocs mesos --va sorgir abans de les eleccions europees del maig del 2014-- ha aconseguit ascendir fins al punt de lluitar pel tercer lloc. La seva ambigüitat programàtica el deixa com a possible partit frontissa tant per a SYRIZA com per a Nova Democràcia.
La terna la completen el Partit Comunista, que s'inclinaria en principi per SYRIZA; Grecs Independents, més afins a Nova Democràcia; o Alba Daurada, amb una ideologia neonazi que el deixa fora de qualsevol càlcul de negociació postelectoral.