El partit liberal ha guanyat unes de les eleccions més ajustades d'Holanda i s'ha situat al primer lloc de la línia de sortida per formar una coalició que haurà d'afrontar un dèficit pressupostari molt elevat. Els resultats de les eleccions han fet fora el primer ministre demòcrata-cristià Jan Peter Balkenende després de vuit anys al capdavant del país.

A més han portat el Partit per la Llibertat de Geert Wilder, contrari a la immigració, a gairebé doblar els escons, un fet que l'ha situat com el tercer partit al Parlament, i l'ha convertit en el que probablement tindrà la clau per decidir el govern.

Amb el 90% dels vots escrutats, els liberals han aconseguit 31 escons en un Parlament de 150, pels 30 del partit laborista, que proposa retallades menors i més lentes per reduir el dèficit públic, que es preveu d'un 6,6 per cent del PIB holandès aquest any.

El líder dels liberals, Mark Rutte, té, doncs, l'oportunitat de formar coalició i esdevenir primer ministre, malgrat que no li serà fàcil aplicar les promeses d'austeritat que han conformat bona part de la seva campanya, atès que necessitarà com a mínim el suport de tres partits més per aconseguir una majoria estable.

Pel que fa al tercer actor en joc, el Partit per la Llibertat, el seu líder ha deixat clares les seves intencions: 'Més seguretat, menys crim, menys immigració, menys Islam. Això és el que han triat els holandesos'.