François Hollande (PS), en un míting a Rennes, aquest dimecres.

El candidat socialista a la presidència de la República francesa, François Hollande, s'ha compromès per partida doble a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries , que per primer cop donaria una mínima cobertura legal al català a la Catalunya Nord, així com a l'occità, el bretó, el cors i el basc. Dimecres s'hi va comprometre en un míting a la ciutat bretona de Rennes, per bé que també ho havia fet a principi de març a Dijon. Conjuntament amb Hollande, el candidat del MoDem, François Bayrou, i la d'Europe Ecologie-Els Verds, Eva Joly, també s'han mostrat partidaris de reconèixer legalment les altres llengües que es parlen a França.

Per Hollande, la "República indivisible és orgullosa de la seva llengua, la llengua francesa! Quina llengua és bella! La llengua de la diversitat, la llengua de l'excepció, la llengua de la cultura. Llengua que s'ofereix als altres. I perquè tenim por de res per a la llengua francesa, ratificarem també la carta de les llengües regionals, perquè és també una demanda que ens han fet i que és legítima", va assegurar al míting de Dijon.

Aquesta setmana, a la bretona Rennes, ha concretat : "La República no ha de témer res i, per tant, promouré una revisió constitucional que permetrà ratificar, finalment, la carta de les llengues regionals, perquè aquestes llengües -sense que aquestes amenacin la llengua oficial, la llengua més bella que hi ha, la llengua francesa- puguin ser difoses i ensenyades. Heus ací, amics meus, el que proposo. Heus ací la meva coherència."

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per protegir les llengües sense Estat del continent. França i Itàlia l'han signat, però no l'han pas ratificat. D'altres països, com Portugal, Irlanda o Grècia, no l'han ni signat.

Si la República francesa l'acabés ratificant, hauria de reconèixer el català, l'occità, el bretó i la resta de llengües minoritzades com a part de la "riquesa cultural" del país, n'hauria de fomentar el coneixement i hauria de facilitar que s'ensenyessin a les escoles, entre d'altres compromisos.

El suport de Bayrou i Joly

Comparteixen una actitud favorable a les llengües minoritzades el centrista François Bayrou i la verda Eva Joly. De fet, convidada a la universitat d'estiu de la federació de partits Regions i Pobles Solidaris (R&PS), Joly ja va mostrar les seves cartes l'any passat , quan es va mostrar partidària que el País Basc i Còrsega es dotessin d'un Estatut d'autonomia, que la Bretanya i Normandia es poguessin reunificar i que la República francesa ratifiqués la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Bayrou, occitanoparlant, va participar a principi de març en un míting a Tolosa on, utilitzant l'occità, va demostrar que s'estima i promou les llengües de la República i que s'oposa als candidats jacobins que tan sols valoren el francès.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=7Km1AfSIdCg[/youtube]

Sarkozy i els extrems, contraris

Enfront a aquestes postures, l'actual president i candidat a la reelecció, Nicolas Sarkozy, no ha dubtat en proclamar obertament que s'oposa a fer cap concessió a les llengües minoritzades. En un míting a Marsella, al febrer, va assegurar: "Quan hom s'estima França, no es proposa pas de ratificar la Carta de les Llengües Regionals o Minoritàries, que no pretén fer viure les llengües regionals, en les quals jo crec, sinó reconèixer drets lingüístics a totes les minories i col·locar-los sota el control d'un jutge del Tribunal Europeu, que jutjarà sense tenir en compte la nostra història nacional i la nostra tradició republicana."


Coincideix amb Sarkozy el candidat del Front d'Esquerres Jean-Luc Mélenchon, que es proclama "orgullós de ser jacobí" i que, el 2001, no tenia cap problema en afirmar que si s'organitzava l'escolaritat d'un nen en una llengua que no parlen tots els habitants del país s'entrava en una dimensió "psicològica espantosa. Convertiríem l'escolaritat en una pràctica sectària i no pas en una pràctica educativa". Malgrat tot, darrerament ha admès tímidament la possibilitat d'impulsar-ne l'aprenentatge a l'escola.

La candidata del xenòfob Front Nacional, Marine Le Pen, també s'hi oposa amb l'argument que "el bilingüisme regional a les províncies justificarà demà la senyalització en àrab".

La web LanguesRegionales.org recull totes les cites dels candidats referents a les llengües, classificades per declaracions desfavorables, neutres i favorables.