La consulta, boicotejada per l’esquerra, que demana el vot nul o l’abstenció, podria endurir encara més la política de defensa i seguretat a la Unió Europea i enterrar definitivament el mecanisme de repartiment de refugiats per quotes acordat ara fa un any. “Els hongaresos no tenim cap problema amb els refugiats, però penso que tenim el dret de votar com gestionar la immigració”, defensa en Ferenc, un altre votant de Budapest.
“Vol que la Unió Europa pugui demanar l’acollida obligatòria de ciutadans no hongaresos a Hongria sense el permís del parlament?”, assegura la pregunta de la consulta a Hongria, que les enquestes i experts com l’hongarès Tamás Boros, del think tank Policy Solutions, admeten que “la immensa majoria de la població” respondrà amb un ‘no’, “exactament com vol el govern”.
Tot i que Hongria no ha acollit ni un dels 1.294 refugiats que li corresponen d’acord amb les quotes europees, el primer ministre Viktor Orban busca l’aval popular per seguir negant-se a implementar les mesures aprovades a Brussel·les.
“És molt important expressar la nostra opinió, perquè veiem que aquesta arribada il·limitada d’immigrants pot ser perillosa”, assegura la Barbara a l’ACN. Segons ella, “és clar que els refugiats necessiten un lloc segur”, però amb ells també arriba gent que busca “una vida molt lliure a Europa” i “en alguns casos, terroristes”. “Ho hem de controlar, necessitem un sistema per controlar qui ve al nostre país i no només permetre que tothom vingui lliurement, en grans grups”, alerta.
En línia amb els arguments del primer ministre Viktor Orban, la Barbara assegura que Hongria és “bàsicament un país cristià”. “Si després tenim una majoria de musulmans, què passarà? No podrem fer el Nadal, o posar una creu a la paret, com passa a França? No volem que això passi a Hongria”, defensa aquesta jove.
En Ferenc, que també ha votat en el referèndum, creu que no es tracta d’un vot contra la Unió Europea ni contra els refugiats. “Tenim el dret de votar com gestionar els immigrants”, remarca, destacant que el referèndum servirà per “enviar un missatge a la UE i als altres estats” per dir-los que “també tenen la possibilitat de decidir per ells mateixos sobre aquest tema”. “Però no, els hongaresos realment no tenim cap problema amb la UE. Som europeus, també”, afegeix.
El mínim de participació
El referèndum hongarès només serà vàlid legalment si la participació arriba al 50%, i per això l’esquerra demana l’abstenció o el vot nul. Pels carrers de Budapest, diversos cartells electorals irònics fan mofa de la campanya contra els refugiats del govern d’Orban, i demanen boicotejar la votació. No arribar al mínim de la meitat de la participació seria “el primer gran fracàs del primer ministre en 10 anys”, segons Tamás Boros, de Policy Solutions. “No hi ha hagut cap elecció en els darrers 10 anys que no hagi guanyat Viktor Orban. Si el referèndum resulta invàlid, serà un fracàs per a la comunicació del govern i una derrota moral pel primer ministre”, remarca.
Un dels cartells de l’esquerra, de fet, destaca que la majoria dels hongaresos ni tan sols han vist mai un refugiat. És un anàlisi que comparteix el politòleg Tamás Boros. “No som una societat multicultural, en aquest sentit, com ho són a Espanya, França o Alemanya”, admet. “Molta gent no coneix gent d’altres països, així que la impressió que tenen és la que dóna el govern en els seus cartells electorals”, conclou.
Els col·legis electorals, que han obert a les sis del matí, tancaran a les set de la tarda i els primers resultats s’esperen a partir d’un parell d’hores després. La participació, a la 1 del migdia, era del 23,56%.
Tot i que Hongria no ha acollit ni un dels 1.294 refugiats que li corresponen d’acord amb les quotes europees, el primer ministre Viktor Orban busca l’aval popular per seguir negant-se a implementar les mesures aprovades a Brussel·les.
“És molt important expressar la nostra opinió, perquè veiem que aquesta arribada il·limitada d’immigrants pot ser perillosa”, assegura la Barbara a l’ACN. Segons ella, “és clar que els refugiats necessiten un lloc segur”, però amb ells també arriba gent que busca “una vida molt lliure a Europa” i “en alguns casos, terroristes”. “Ho hem de controlar, necessitem un sistema per controlar qui ve al nostre país i no només permetre que tothom vingui lliurement, en grans grups”, alerta.
En línia amb els arguments del primer ministre Viktor Orban, la Barbara assegura que Hongria és “bàsicament un país cristià”. “Si després tenim una majoria de musulmans, què passarà? No podrem fer el Nadal, o posar una creu a la paret, com passa a França? No volem que això passi a Hongria”, defensa aquesta jove.
En Ferenc, que també ha votat en el referèndum, creu que no es tracta d’un vot contra la Unió Europea ni contra els refugiats. “Tenim el dret de votar com gestionar els immigrants”, remarca, destacant que el referèndum servirà per “enviar un missatge a la UE i als altres estats” per dir-los que “també tenen la possibilitat de decidir per ells mateixos sobre aquest tema”. “Però no, els hongaresos realment no tenim cap problema amb la UE. Som europeus, també”, afegeix.
El mínim de participació
El referèndum hongarès només serà vàlid legalment si la participació arriba al 50%, i per això l’esquerra demana l’abstenció o el vot nul. Pels carrers de Budapest, diversos cartells electorals irònics fan mofa de la campanya contra els refugiats del govern d’Orban, i demanen boicotejar la votació. No arribar al mínim de la meitat de la participació seria “el primer gran fracàs del primer ministre en 10 anys”, segons Tamás Boros, de Policy Solutions. “No hi ha hagut cap elecció en els darrers 10 anys que no hagi guanyat Viktor Orban. Si el referèndum resulta invàlid, serà un fracàs per a la comunicació del govern i una derrota moral pel primer ministre”, remarca.
Un dels cartells de l’esquerra, de fet, destaca que la majoria dels hongaresos ni tan sols han vist mai un refugiat. És un anàlisi que comparteix el politòleg Tamás Boros. “No som una societat multicultural, en aquest sentit, com ho són a Espanya, França o Alemanya”, admet. “Molta gent no coneix gent d’altres països, així que la impressió que tenen és la que dóna el govern en els seus cartells electorals”, conclou.
Els col·legis electorals, que han obert a les sis del matí, tancaran a les set de la tarda i els primers resultats s’esperen a partir d’un parell d’hores després. La participació, a la 1 del migdia, era del 23,56%.
