[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jrybDP-UeWg[/youtube]

«Ahir, 7 de desembre del 1941, una data que viurà en la infàmia, els Estats Units d'Amèrica van ser atacats sobtada i deliberadament per forces navals i aèries de l'Imperi japonès». Amb aquestes paraules, el 32è president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt va donar començament a un discurs adreçat al Congrés dels Estats Units i a tot el país que va culminar amb la petició formal d'aprovar la declaració de guerra contra l'imperi japonès, que va ser signada pel mateix Roosevelt el mateix dia.

  Els Estats Units es van despertar aquell dia amb ànims de revenja. L'atac a Pearl Harbour havia estat una tragèdia que molts ciutadans encara no creien possible. Si bé posteriorment s'han escrit moltes pàgines advertint la possibilitat que el mateix govern nord-americà hauria tingut coneixement de l'atac i no hauria fet gaire res per evitar-lo, el fet és que el ciutadà corrent no se'n sabia avenir que Hawaii hagués estat bombardejat i la seva flota del Pacífic, parcialment destruïda.

De fet, entre el 7 i el 8 de desembre, forces imperials japoneses no havien atacat només Pearl Harbour, sinó també Midway, Hong-Kong, Malàisia, Filipines i Guam. En realitat tot es va esdevenir pràcticament el mateix dia, ja que els japonesos van fixar objectius militars a banda i banda de la línia del canvi de calendari i en tot cas, el que quedava clar és que les forces fidels a l'emperador Hiro Hito havien iniciat una ofensiva en tota regla al Pacífic. 

Punt d'inflexió en la Segona Guerra Mundial

Fos com fos, la proclama de Roosevelt va significar un gir cabdal en el decurs de la Segona Guerra Mundial. Fins al moment, els EUA havien mantingut una actitud de col·laboració amb Gran Bretanya, a la pràctica l'únic país de l'Europa occidental que s'enfrontava a l'Alemanya nazi. Ara, el somni de Churchill de tenir el cosí americà a totes amb ells s'havia acomplert i començava a formar-se una aliança que, juntament amb la Unió Soviètica, acabaria guanyant la guerra quatre anys més tard.

  En realitat, l'entrada gairebé alhora del Japó i els Estats Units a la Segona Guerra Mundial -per bé que els japonesos duien anys fent la guerra a Xina i Indoxina- va significar un salt exponencial en el conflicte bèl·lic, però també una assegurança pels aliats, que a partir d'ara comptaven amb la presència d'una potència industrial de primer ordre prou allunyada dels escenaris bèl·lics com per garantir, a la llarga, la superioritat armamentística clau per assegurar la victòria.

El mateix 8 de desembre, el govern japonès posava per escrit la declaració de guerra notificada amb fets consumats a Pearl Harbour, i l'11 de desembre Alemanya declarava la guerra als Estats Units, una decisió innecessària presa per Hitler que, de tota manera, s'hauria acabat produint més tard o més d'hora, ja que un dels principals acords de Roosevelt amb Churchill va ser el de donar prioritat a la guerra a l'escenari europeu.

Aquell 8 de desembre doncs, van quedar fixades les claus per les que transcorreria la Segona Guerra Mundial fins a la fi definitiva del conflicte, el 2 de setembre del 1945, quan l'imperi japonès es va rendir incondicionalment a les forces nord-americanes. Un fet que Franklin D. Roosevelt no va poder veure. Havia mort cinc mesos abans.