Irlanda travessa una situació política complicada des de les darreres eleccions generals mentre el Regne Unit viu en ple procés del Brexit per sortir de la Unió Europea. Des que el referèndum del juny del 2016 va engegar el camí de sortida dels britànics de la Unió, els interrogants s’acumulen sobre els efectes que la decisió tindrà pel país. La principal preocupació d'Irlanda és la frontera amb Irlanda del Nord, els comtats de l’Ulster que romanen sota domini britànic.  
 
Després de viure dècades de violència, la República d’Irlanda i Irlanda del Nord van signar els Acords del Divendres Sant el 1998, que van suposar la fi del conflicte armat. L'IRA, l’organització republicana irlandesa que combatia per la reunificació de l’illa, va renunciar a les armes. Als acords de pau també s'establia la lliure circulació de persones i béns, que ara es veu amenaçada si no s'arriba a un acord entre Dublín i Londres sobre el pas transfronterer.
 
El primer ministre irlandès Enda Kenny va declarar la setmana passada des de Brussel·les que "el govern britànic està d'acord amb nosaltres en què no s'hauria de tornar a una frontera dura com abans" i va recordar que l'acord de pau és internacionalment vinculant, per la qual cosa "volem que continuï vigent". A la mateixa roda de premsa, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va demanar que el Brexit no suposi una "frontera dura" entre les dues Irlandes, que "l'Acord del Divendres Sant no es posi sota risc" i va remarcar que "volem que les fronteres terrestres siguin el més obertes possible".

A més de les friccions internes que poden sorgir, la frontera es convertirà en una separació entre la Unió Europea i un país que ha abandonat la UE. Això no suposarà gaires canvis en la política interna d'Irlanda perquè actualment no forma part de l'espai Schengen, que estableix la lliure circulació de persones entre països de la Unió Europea (menys Bulgària, Croàcia, Xipre, Irlanda, Romania i Gran Bretanya), Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein, que no pertanyen a la UE. El fet que Irlanda no estigui dins d'aquest grup significa que per entrar al país s'hi han de passar controls i cal viatjar amb el passaport.

Efecte sobre l’economia
 
Però els problemes no s'acaben en les fronteres. La primera ministra britànica, Theresa May, ja ha confirmat que Gran Bretanya deixarà el mercat únic europeu, cosa que pot tenir greus conseqüències per a l'economia del país. Irlanda importa en primer lloc dels Estats Units, però en segon lloc, i amb una importància considerable, del Regne Unit. Alhora, al país al qual Irlanda exporta més és al Regne Unit, on van a parar el 25% del total d'exportacions. Arran del descens d’aquestes, la producció a Irlanda podria baixar fins a un 3,5% en els pròxims cinc anys i un 4% en deu anys. A més, segons el ministeri de Finances, el país pot perdre 40.000 llocs de treball i incrementar en 20.000 milions d'euros el deute públic (que ara suposa el 77,1% del PIB). Les previsions de creixement fetes pel Banc Central d'Irlanda ja s'han hagut de rebaixar en els últims mesos per l'esperat descens de les exportacions: tres dècimes menys per quedar-se en un increment del 3,3% del Producte Interior Brut (PIB) per aquest any.

Sense majoria al Parlament

A tota la incertesa pel Brexit, s’hi ha afegit la crisi política interna. El 26 de febrer de l'any passat es van celebrar unes eleccions generals que van deixar el Parlament fragmentat i amb enormes dificultats pel partit guanyador, el conservador Fine Gael, de formar un govern de coalició amb el Partit Laborista, com ha passat en altres ocasions, ja que tot i les distàncies ideològiques, els laboristes han estat un aliat en alguns períodes. Tampoc ha estat viable que els partits opositors s'unissin i aconseguissin formar una majoria. A finals d'abril, el principal partit opositor, el nacionalista Fianna Fáil, va permetre que el Fine Gael, adversari històric, formés govern en minoria, amb el suport de diputats independents, i es va comprometre a abstenir-se en les votacions clau fins a final del 2018.

Després de gairebé un any de govern, el primer ministre Enda Kenny i el seu partit Fine Gael no estan en el millor moment. El passat 16 de febrer, el partit va superar una moció de censura per una diferència de cinc vots, presentada pel partit opositor Sinn Féin, que va acusar el govern d'encobrir informació sobre un escàndol dins de la policia nacional.

Aquest fet va erosionar Kenny, fins al punt que ha manifestat la seva intenció de deixar de liderar el partit i que aquest designés un successor en els pròxims mesos, segurament després de la visita que el primer ministre ha de fer als Estats Units per celebrar el Dia de Sant Patrici el 17 de març. Kenny, que ja va confirmar que no es presentaria a les pròximes eleccions, podria ser succeït per qualsevol altre dirigent del partit, però els noms que circulen amb més força són el de Simon Conveney, ministre d'Habitatge, i Leo Varadkar, ministre de Protecció Civil.