El candidat del Partit d'Indèpendència d'Islàndia, Bjarni Benediktsson, qui serà amb tota seguretat nou primer ministre del país, exerceix el seu dret a vot aquest dissabte Foto: Reuters/ACN

Punt i final a l'únic mandat de l'esquerra des que Islàndia va aconseguir la independència de Dinamarca el 1944. Els partits de centredreta -hegemònics en el poder fins el 2009 on van caure pel col·lapse financer de l'any anterior- s'han imposat en els comicis legislatius. Els conservadors Partit d'Independència i Partit Progressista s'enduen, amb dos terços de l'escrutini, un 26,5% i un 22 % dels vots, aconseguint gairebé 40 dels 63 escons i enfonsant així la coalició de govern formada pel Partit Socialdemòcrata i els Verds, segons informa BBC News. Els islandesos han emès així un vot de càstig al govern actual, molestos per la inflació i els ajustos imposats per l'FMI. El nou primer ministre islandès serà, amb tota probabilitat, el candidat del Partit d'Independència, Bjarni Benediktsson, que no ha volgut esperar a què finalitzés el recompte de vots per valorar el resultat que l'ha donat la victòria. "La gent s'està adonant que el que necessitem és crear més llocs de treball", ha assenyalat als mitjans. Es dóna el cas que Benediktsson pertany a l'elit financera, que només fa quatre anys va dur Islàndia a la fallida.

Precisament, des del 2009, Islàndia ha aconseguit sortir de la recessió i tancar el 2012 amb un creixement de l'1,6%, així com reduir l'atur des del 10% fins al 4,6%. 
Però el crèdit de 1.500 milions d'euros donat per el Fons Monetari Internacional (FMI) ha obligat el govern socialdemòcrata-verd a contenir la despesa pública amb un programa d'ajustos i apujar impostos als més rics. A més, bona part dels 319.000 habitants d'Islàndia són euroescèptics i en canvi l'executiu, liderat per la primera ministra sortint Jóhanna Sigurdatdóttir, apostava per entrar a la Unió Europea. Mentrestant, les hipoteques no han deixat de pujar tot i l'explosió de la bombolla immobiliària.

Aquests factors han portat els islandesos a un descontentament que aquest dissabte han mostrat a les urnes. En la campanya, han pesat les promeses del centredreta d'abaixar els impostos, reduir el deute i aconseguir una ràpida recuperació econòmica. Una estratègia que ha sortit profitosa per el conservador Bjarni Benediktsson i el centrista Sigmundur Gunnlaussong, que ja partien com a favorits en els sondejos, segons han informat diversos mitjans internacionals. El pacte de govern entre el Partit d'Independència i el Partit Progressista es veu més que factible, ja que havien col·laborat activament en anteriors legislatures.

Fa deu anys, el sector financer d'Islàndia es va començar a inflar fins arribar a vuit vegades el PIB del país. El sector era desmesurat i finalment hi va haver un col·lapse bancari el 2008 que va abocar el país a la crisi econòmica. Els islandesos van portar als tribunals els banquers i polítics que van permetre aquesta situació. Ara, però, tornen a dipositar la seva confiança als partits que governaven quan va esclatar la bombolla.