L'Exèrcit d'Israel ha dut a terme aquest mateix divendres un "bombardeig selectiu" contra la capital del Líban, Beirut, succés que ha deixat almenys 50 morts (15 de milicians de Hezbollah) i desenes de ferits, entre les quals criatures, segons el Ministeri de Salut libanès. L'atac arriba enmig del repunt dels enfrontaments amb el partit-milícia xiïta Hezbollah i davant el temor d'expansió del conflicte a l'Orient Mitjà.
"Les Forces de Defensa d'Israel han realitzat un bombardeig selectiu a Beirut", ha dit l'Exèrcit en un breu missatge al seu compte de la xarxa social X, en què ha afegit que "ara com ara no hi ha canvis a les instruccions en el front intern". Segons les informacions recollides per l'agència estatal libanesa de notícies, NNA, l'atac ha provocat l'ensorrament de dos edificis d'apartaments a l'àrea de Dahieh -situada al sud de Beirut i de majoria xiïta, amb gran influència de Hezbollah.
Entre els morts també es troba el gran objectiu de l'atac Ibrahim Akil, sobre qui pesava una recompensa de set milions de dòlars (prop de 6,3 milions d'euros) per part dels Estats Units, tot i que Israel no s'ha pronunciat encara al respecte. Akil, àlies Tahsin, és un membre del Consell de la Gihad de Hezbollah, el principal organisme militar del grup. L'home va formar part de l'Organització de la Gihad Islàmica, que va reivindicar els atemptats contra l'Ambaixada dels Estats Units a Beirut el 1983 i una presa d'ostatges en aquesta mateixa dècada. A hores d'ara, les autoritats encara busquen víctimes sota les runes.
L'atac és el primer que executa Israel contra Beirut des del 30 de juliol, quan va matar un destacat comandant de Hezbollah identificat com Fuad Sukur -succés que es va saldar també amb la mort d'un assessor iranià i cinc civils, inclosos dos nens-, un dia abans de l'assassinat a la capital de l'Iran, Teheran, del líder del braç polític del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), Ismail Haniyeh, succés atribuït a les autoritats israelianes.
Per la seva banda. Hezbollah ha llançat, també aquest mateix divendres, 150 coets contra el nord d'Israel en diverses fases, tal com ha donat a conèixer l'executiu de Benjamin Netanyahu. Alguns han estat interceptats i la resta han caigut en espais oberts.
Ara, el bombardeig israelià arriba a més a més enmig del dràstic repunt de les tensions després de dos dies d'explosions coordinades de dispositius de comunicacions del grup -el 17 i el 18 de setembre-, atacs atribuïts a Israel i que han deixat prop de 40 morts i uns 3.000 ferits, segons l'últim balanç facilitat per les autoritats libaneses. Les Nacions Unides, per la seva banda, han demanat rebaixar "immediatament" la tensió a la regió.
El repunt dels enfrontaments entre Israel i Hezbollah -un grup secundat per l'Iran que compta amb un important pes militar i polític al Líban- han fet témer amb la possibilitat d'una expansió del conflicte a l'Orient Mitjà. En aquest context, l'Exèrcit d'Israel va presentar la setmana passada als Estats Units els seus "plans operatius" respecte a Líban.