Israel posa el Líban contra les cordes i bombardeja un centenar de posicions de Hezbollah

El govern de Benjamin Netanyahu obre una nova etapa de la guerra, traslladant el focus de Gaza a la zona sud del territori libanès

Nous bombardejos al Líban, contra Hezbollah, per part d'Israel
Nous bombardejos al Líban, contra Hezbollah, per part d'Israel | Europa Press
Redacció
20 de setembre de 2024, 09:21
Actualitzat: 16:03h

Israel torna a prémer l'accelerador en el seu conflicte al Pròxim Orient i continua escalant tensions amb el Líban. Les forces armades israelianes van bombardejar un centenar de posicions de Hezbollah aquest dijous a la tarda. És l'atac més gran del país hebreu en aquesta zona -al sud del Líban- des de l'inici dels enfrontaments armats fa 11 mesos. Segons les Forces de Defensa d'Israel (FDI), fins a mil plataformes de llançament haurien estat destruïdes pels míssils israelians. 

En aquest sentit, des de l'exèrcit israelià han promès continuar "danyant i degradant" les capacitats "terroristes" i les infraestructures de Hezbollah, que ha patit desenes de baixes els últims dies després d'una sèrie d'explosions d'aparells electrònics com busques o walkie-talkies, una acció atribuïda a Israel, però sobre la qual encara no ha dit ni una paraula. 

Els atacs es produeixen en un moment en què el govern que lidera Benjamin Netanyahu ha reconegut una "nova etapa" a la guerra, en què se centrarà a la frontera amb el Líban per aconseguir que la població pugui tornar als seus assentaments a la zona, i després han anunciat una sèrie de maniobres durant el cap de setmana i han prohibit accedir a les zones del sector nord pel fet que es faran proves amb foc real.

Escalada de tensions immediata

Aquest mateix dijous tornen a haver-hi explosions al país coincidit amb un discurs televisat del líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, que acusava Israel de fer una "declaració de guerra" contra la ciutadania libanesa i les seves autoritats amb els atacs contra aparells de comunicació a membres del partit milícia dels darrers dies. Els atemptats van provocar una trentena de morts i més de 3.000 ferits.

Nasrallah va descriure els fets com a "massacre" i "pur terrorisme", per la qual cosa passaran a anomenar-los com "la massacre de dimarts i la massacre de dimecres". A més a més, va precisar que s'havien distribuït entre els membres del partit milícia més de 4.000 buscapersones i ha assegurat que Israel ho sabia i que tenia la intenció de matar milers de persones en pocs minuts.

Arxivat a