Jeff Sharlet és un periodista nord-americà de 54 anys que en porta molts estudiant el pes de la religió als Estats Units. Ha estat professor de la Universitat de Nova York i ha fundat dues revistes digitals especialitzades, Killing the Buddha i The Revealer, vinculada a l’esmentada universitat. Va ser el productor d’una sèrie de Netflix basada en llibres seus, The Family. 

Acaba de sortir publicada la versió en castellà La Familia (Capitán Swing), on explica què és aquesta poderosa i desconeguda organització cristiana fonamentalista. És un dels poders fàctics als Estats Units, on es mou amb facilitat per les institucions i els governs, i que amb Donald Trump ha guanyat encara més influència.  

Què és la Família?
La Família és l’organització cristiana fonamentalista més antiga dels Estats Units. Es caracteritza d’altres pel fet que les seves ambicions sempre han estat internacionalistes. No volen tan sols dominar la política interior dels Estats Units sinó també incidir fortament en l’escena internacional. 

Vostè l’ha conegut molt de prop. Expliqui’ns com va entrar-hi en contacte.
En el llibre explico que em vaig trobar amb ells, una mica per casualitat. Un dels seus membres era parent d’una persona propera. El que els fa especials és el seu compromís, però ells volen ser una organització invisible. No fan publicitat. Estan per sota del radar. Em van convidar a unir-me a un grup d’homes joves que eren connectats pels líders d’aquesta organització. Això va ser després de l’11-S. Recordo el que em va dir un d’ells: estic aquí per vigilar les runes de la laïcitat. Unes paraules que em van sorprendre molt. No volia dir que estigués al costat de Bin Laden, però sí que mostrava una crítica ferotge cap al món laic. 

Hi va conviure?
Vaig conviure-hi un temps. Així va néixer la idea d’escriure aquest llibre. Em vaig adonar que tenien un arxiu gegant, 600 caixes de documents. 

La religió i la política han estat sempre aplegats als Estats Units. Vostè recorda John Winthrop, fundador d’una primera colònia a Massachusetts, que va dir que Amèrica era la ciutat il·luminada dalt d’un turó que apareix a l’Evangeli de Mateu. 
És difícil entendre els Estats Units sense la religió. Per això vaig voler estudiar això des de l’inici, de com és tan intrínsec en la visió del país. Ronald Reagan va repetir aquella frase de Winthrop, però Barack Obama també compartia aquesta visió. És la idea de l’excepcionalitat dels Estats Units. De fet, és una idea imperialista. No soc expert en la història d’Espanya, però crec que això també va ser viscut així en els temps de l’imperi espanyol, de sentir-se únics i centrals en el món. Als Estats Units encara no hem superat aquesta etapa. I hem vist com Donald Trump ha recollit aquest mite i l’ha emprat com una arma. Jesús i Amèrica van junts i, per molta gent, Jesús i Trump també.      

És difícil entendre els Estats Units sense la religió, és la idea de l'excepcionalitat del país

El fenomen Trump s’entén millor si tenim en compte la Família?
Sí. Jo vaig cometre un error quan va aparèixer Trump el 2015. Molta gent va creure que es tractava d’una broma de mal gust. Però, en canvi, n’hi va haver molta que el va veure com l’home fort que moltes famílies esperaven. Vaig equivocar-me pensant que la Família no li donaria suport, però ho van fer. I estem veient com es normalitza als Estats Units que el més important en un líder és la seva força.

Hi ha molta gent que entén la figura de Jesús com un líder fort, com Hitler, Lenin o Pol Pot. Això no és exactament feixisme, però sí que és la creença en un líder potent que no ha de donar explicacions. Es recorre sovint a la figura de David contra Goliat i, si ets l’elegit, no has d’assumir responsabilitats.

És bastant sorprenent això que diu.
Sempre hem estat un país imperialista que ha comès actes de violència al món. Però potser no fins als extrems que està mostrant Donald Trump. Quan he conegut tota la història de la Família me n’adono que ha estat la que ha posat els fonaments de figures com Trump o de dictadors com el general Suharto a Indonèsia. 

Però el moviment MAGA és essencialment fonamentalista? Vist des de fora no ho sembla.
Sovint s’ha comès l’error de creure que els fonamentalistes eren un grapat de personatges pintorescos i marginals, mig analfabetes, en l’interior del país. Però això no és així. Sempre han estat una elit i una mena d’avantguarda. Però si parlem de MAGA hem de dir que és un moviment social poderós amb diverses tendències, no és monolític i inclou persones laiques.

Però MAGA sí que ha fet que el nacionalisme cristià esdevingui un model, en part similar al nacionalisme rus. Veient la insurrecció contra el Capitoli, si preguntéssim a molts dels qui van anar-hi, ens dirien que van fer-ho per Jesús. Després, si els preguntessis si van a l’església, molts dirien que no. No solen ser practicants, però sí que segueixen la religió de l’home fort.

És que sobta que gent que va a l’església pugui veure’s representat per algú com Trump. Quan en alguna ocasió ha aparegut mostrant la Bíblia, sembla poc creïble.
I, a més, en alguna ocasió va mostrar la Bíblia a l’inrevés… Alguns dels dirigents polítics conservadors ni tan sols coneixen els textos bíblics, però repeteixen alguns tòpics. Per ells, no es tracta de fe sinó de poder. Per molta gent de la Família, Trump, un home casat diverses vegades, adúlter i vulgar, trash, pot ser un instrument de Déu. De fet, per ells el mateix fet que arribi al poder ja és una prova que és un elegit per Déu. En el proper llibre que publicarà Capitán Swing a la tardor ho explico.

En una església de Califòrnia on són assídues figures trumpianes, la creu ja no és una creu sinó que està formada per un conjunt d'espases, senyal que som en temps de guerra 

En una església de Califòrnia on assisteixen moltes celebritats trumpianes, la creu ja no és una creu sinó que està formada per un conjunt d’espases perquè ara és temps de guerra. En sectors religiosos dels Estats Units s’ha produït un canvi teològic i es creu que per guanyar s’ha de destruir.

La influència de la Família indicaria que estem en un escenari encara més bèl·lic?
Si mirem a Gaza, és evident que els Estats Units han donat suport a aquesta guerra de destrucció i horror absoluts. Als Estats Units hi ha un corrent de sionisme cristià. Mike Huckabee, un membre del Partit Republicà que va ser candidat presidencial, és algú proper a Trump i prové del fonamentalisme cristià sionista més profund. Ells defensen la guerra total. Hi ha sectors del fonamentalisme que, amb la Bíblia a la mà, són contraris al bel·licisme. El missatge cristià parla d’estimar el proisme, però molts d’aquests aspectes són ocultats o tergiversats.            

Històricament, el protestantisme ha estat la religió dominant als Estats Units. Quin paper juga ara el catolicisme? Ara prolifera un catolicisme conservador qamb figures com el vicepresident J.D. Vance o pel secretari d’Estat Marco Rubio.
En els seus orígens, la Família havia estat molt anticatòlica, però això ha anat canviant i s’han obert espais comuns de veure’s com a aliats contra el laïcisme. Molts d’aquests catòlics són conversos i no segueixen els dictats del Papa ni l’autoritat del Vaticà.   

La Família té connexions a Espanya?
No conec a fons aquest vessant. Però si fem la reconstrucció del poder dels Estats units al món a través de la religió veiem la magnitud que ha tingut. Ho hem vist a Indonèsia, al Brasil. Seria molt interessant conèixer com devien ser les relacions entre la Família i l’Espanya de Franco els anys seixanta i setanta. Durant molts anys, el règim franquista va ser molt reticent a tot el que fos protestantisme, però després es va anar obrint un corrent de col·laboració, que anomenaven cobel·ligerància, el fet d’anar junts contra enemics comuns.

Es va crear una connexió entre membres de la Família i del règim, sobretot a través d’empreses com Merril Lynch i Standard Oil. Paul Temple, directiu de la petroliera, era de la Família i va establir vincles amb un jove advocat, Alfonso Osorio, que era procurador en Corts. També amb algun ministre com Silva Muñoz. La Família va tenir contactes amb tots els països occidentals, però en els darrers anys han prioritzat el seu interès en països en vies de desenvolupament o de l’est d’Europa. 

Soc pessimista, però no apocalíptic. No estem a l'Alemanya del 1933

Hem de ser molt pessimistes de cara al futur? Veu desarmada la democràcia nord-americana davant Trump?
La meva esperança és que el feixisme no perdura per sempre. Només cal veure la història d’Espanya. Per un costat, comparteixo les anàlisis pessimistes de molts acadèmics perquè aquest és el moment dels moviments feixistes i autoritaris, però no estem a l’Alemanya del 1933 ni a l’Espanya de la postguerra. Estem parlant dels Estats Units del 2025. Hi ha resistència. Pot semblar que poca, però n’hi ha. Fins i tot la Família estan avaluant les coses. És un període que hem de passar, però no soc apocalíptic. I sobretot hem d epensar que no hi ha hagut un règim feixista que no hagi caigut.