Julian Assange, en llibertat després d'arribar a un pacte amb el govern dels EUA

La pressió internacional i la mediació d'Austràlia permeten al fundador de WikiLeaks marxar de la presó de màxima seguretat de Belmarsh després d'una ordre d'alliberament del Tribunal Superior de Londres

Julian Assange, sortint dels jutjats de Londres al gener
Julian Assange, sortint dels jutjats de Londres al gener | ACN
Victor Rodrigo
25 de juny del 2024

Julian Assange, fundador de WikiLeaks i perseguit per la justícia dels Estats Units per "difondre documents secrets", ha quedat en llibertat. Ho ha decidit el Tribunal Superior de Londres, que li ha concedit poder sortir de la presó de màxima seguretat de Belmarsh. En concret, Assange va ser alliberat aquest dilluns 24 de juny, després de ser engarjolat durant 1.901 dies. La seva sortida és gràcies a un pacte amb el govern dels Estats Units.

Segons un comunicat de WikiLeaks emès aquest dimarts a primera hora, l'activista va ser traslladat a l'aeroport d'Stansted, on va embarcar en un avió i va marxar del Regne Unit rumb a Austràlia. L'organització ha agraït tot el suport rebut per aconseguir la llibertat d'Assange. Al seu país d'origen es reunirà tant amb la seva esposa, Stella Assange, com amb els seus fills, que "només han conegut al seu pare entre reixes".

WikiLeaks ha seguit denunciant que es trobava en règim d'aïllament 23 hores al dia en una cel·la de 2x3 metres. "Aquest és el resultat d'una campanya mundial que ha abastat a organitzadors de base, defensors de la llibertat de premsa, legisladors i líders de tot l'espectre polític, fins a arribar a les Nacions Unides. Això va esdevenir l'espai per a un llarg període de negociacions amb el Departament de Justícia dels Estats Units, que ha desembocat en un acord que encara no s'ha tancat formalment", ha afegit l'entitat.

La pressió d'Austràlia

El govern australià ha estat pressionant als Estats Units perquè permetessin a Assange tornar al país i, encara que la Casa Blanca s'havia negat a parlar en públic sobre aquest tema, el president nord-americà, Joe Biden, va arribar a expressar a l'abril que estava considerant les peticions de Canberra.