El fundador de WikiLeaks també és perseguit pels Estats Units per publicar, l'any 2010, documents oficials secrets de les invasions nord-americanes a l'Iraq i l'Afganistan després dels atemptats de l'11 de setembre, on va quedar demostrat l'abús per part de l'exèrcit estatunidenc i la mort de civils en mans dels militars de les forces armades.
Julian Assange ha reiterat la seva innocència del cas d'abusos sexuals. Foto: Wikipedia, Cancillería del Ecuador
El ciberactivista australià i el seu entorn han defensat reiteradament la seva innocència en el cas d'abusos sexuals, assegurant que es tracta d'una maniobra política amb l'objectiu d'aconseguir la seva extradició als Estats Units. Allà podria, fins i tot, ser condemnat a pena de mort per espionatge.
Tot i que encara no existeix una acusació formal per aquest delicte als Estats Units, des de WikiLeaks sostenen que el procés està en marxa. En qualsevol cas una realitat descoratjadora per Assange és la pena de 35 anys de presó que té el soldat estatunidenc Chelsea Manning (abans Bradley Manning) per filtrar documents a la web del ciberactivista.
És per tot l'esmentat que Assange va decidir refugiar-se a l'ambaixada equatoriana a Londres, vigilada per les autoritats britàniques que esperen que surti a l'exterior per poder-lo detenir. Aquesta vigilància ha suposat un cost de 18 milions de dòlars, aproximadament, per l'economia britànica.
Dilema britànic
La concessió d'asil a l'ambaixada equatoriana va posar el Regne Unt en una delicada situació diplomàtica. Com detenir Assange sense violar les lleis internacionals ni provocar cap conflicte? La Convenció de Relacions Diplomàtiques de Viena del 1961 estableix "la norma de la inviolabilitat", que prohibeix l'entrada a les ambaixades de les forces de seguretat dels països on es troben, si no és amb el permís de l'ambaixador.
Per la seva banda, Londres sosté que la llei britànica del 1987 li permet revocar la immunitat diplomàtica i entrar a l'ambaixada per detenir-lo. Aquesta llei va ser aprovada tres anys abans de l'assassinat de l'agent britànica Yvonne Fletcher per un tret de bala efectuat des de l'interior de l'ambaixada de Llívia a Londres.
La norma posa com a condició el fet que es faci "complint la llei internacional", i es vincula l'entrada a l'ambaixada a una sèrie de "consideracions materials" com "la seguretat dels ciutadans i la seguretat nacional", segons explica el jurista Carl Gardner en el seu bloc "Head of Legal". D'acord amb diversos experts, Londres també necessitaria el permís d'un tribunal per procedir amb la detenció de l'acusat i convèncer a la justícia del fet que l'Equador va violar les lleis internacionals.
El "cas Assange" va tensar les relacions entre l'Equador i el Regne Unit, el qual va arribar a rebutjar "categòricament" impulsar una "relació bilateral positiva" amb el país andí fins que la situació no estigui resolta. El canceller equatorià, Guillaume Long, va manifestar la seva "decepció" davant la posició anglesa. De moment s'ha realitzat el primer pas per resoldre aquest conflicte després que aquest dijous es confirmés que la Fiscalia de Suècia aniria a interrogar-lo a la mateixa ambaixada.
Filtració
L'any 2006 va néixer WikiLeaks, una organització sense ànim de lucre la qual s'autodefineix com "un servei públic dissenyat per protegir a denunciants, periodistes i activistes que tenen informació sensible que volen comunicar al públic". Va ser l'any 2010 quan la figura de Julian Assange va adquirir una gran importància en els mitjans de comunicació després de treure a la llum cents de milers de documents estatunidencs amb missatges militars secrets sobre les guerres de l'Iraq i d'Afganistan, i claus diplomàtiques sobre dirigents estrangers.
Unes imatges on es veia l'exèrcit dels Estats Units massacrar diversos civils a l'Iraq després d'haver-los confós amb terroristes -entre ells dos periodistes de l'agència Reuters- a quilòmetres del terra amb un potent i sofisticat armament va inundar les xarxes d'arreu del món en poc temps. El vídeo, que data del 12 de juliol del 2007 i titulat Collatreal Murder, va posar les forces armades nord-americanes a l'ull de l'huracà.
Així mateix, prop de 400.000 documents sobre la guerra de l'Iraq detallaven atemptats contra la població civil, com assassinats a nens al mig del carrer, tortures contra detinguts per interrogar-los, i abusos contra civils.
Poc després de la seva divulgació, Suècia va expedir l'ordre de detenció contra l'australià, sent detingut al Regne Unit. Després de diversos mesos sota arrest domiciliari lluitant contra l'extradició, que va ser ordenada el 2012, Assange va demanar ajuda a l'Equador.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5rXPrfnU3G0[/youtube]
Pel que fa a Afganistan, l'organització va filtrar el 25 de juliol del 2010 als diaris The Guardian, The New York Times, i Der Spiegel un conjunt de 92.000 documents, aproximadament, sobre la Guerra de l'Afganistan entre els anys 2004 i 2009, que es van acabar fent públics. Entre aquests es descrivien pràctiques com assassinats selectius, danys col·laterals a civils durant operacions, i brutalitats realitzades per soldats nord-americans.
Poc després van sortir a la llum 250.000 cables diplomàtics nord-americans amb informació sobre la ingerència dels Estats Units en assumptes interns d'altres nacions. La presó de Guantánamo tampoc es va escapar de les investigacions de WikiLeaks, ja que els documents apuntaven que s'hi va "crear un sistema policial i penal sense garanties, en el que només importaven dues qüestions: quanta informació s'obtindria dels presos, encara que fossin innocents, i si podien ser perillosos en el futur".
