Falten dos mesos per les eleccions presidencials als Estats Units del 5 de novembre, i el panorama electoral ha experimentat un canvi radical des que Joe Biden va anunciar que no es presentaria a la reelecció. En els anomenats “swing states”, estats on el vot està més renyit, les enquestes han girat significativament. Fins i tot en un estat tradicionalment republicà, com Carolina del Nord, els demòcrates veuen ara una oportunitat de victòria que fins fa poc semblava impossible. Carolina del Nord, és un estat que només ha votat demòcrata dues vegades en els últims seixanta anys (Jimmy Carter el 1976 i Barack Obama el 2008), els resultats de les enquestes actuals situen Kamala Harris amb menys u respecte a Trump, cosa que fins va uns mesos ni hi somiaven els demòcrates.
La situació electoral és volàtil. Fa dos mesos, Donald Trump liderava les enquestes sobre Biden amb marges superiors als tres i quatre punts percentuals a escala nacional i en els estats clau. Avui, Kamala Harris ha avançat a Donald Trump amb un marge ajustat que sovint es troba dins del marge d’error de les mateixes enquestes, fet que implica que el resultat final sigui incert: Harris podria guanyar còmodament o perdre per un estret marge.
Les enquestes actuals donen un avantatge lleuger a Harris, però hi ha factors que podrien preocupar als demòcrates. Tot i la recent convenció demòcrata, Harris no ha aconseguit desmarcar-se significativament de Trump, a diferència del que va fer Biden fa quatre anys. A més, entre els votants joves menors de trenta anys, la població negra, hispana, les dones sense estudis superiors i els homes blancs, Harris està obtenint lleugerament menys suport que Biden en el mateix període de fa quatre anys. Això no vol dir que no pugui obtenir aquests suports amb el temps, però demostra que encara no ha seduït plenament aquests grups de votants, tot i que Trump tampoc, excepte pels homes blancs on ha incrementat el nombre de votants.
Els pròxims debats seran claus per determinar l’evolució de les preferències electorals. El 10 de setembre, tindrà lloc el debat entre Kamala Harris i Donald Trump, i l'1 d’octubre el debat entre els candidats a la vicepresidència, Tim Walz per part dels demòcrates i JD Vance pels republicans.
Pel que fa al candidat republicà a la vicepresidència, JD Vance, la seva candidatura ha estat envoltada de polèmica. És el candidat a la vicepresidència amb menys suport en la història de les eleccions americanes des que es fan enquestes, degut en part a les seves múltiples errades durant la precampanya i el seu historial polític controvertit. Alguns rumors indiquen que Donald Trump podria substituir Vance per Robert Kennedy Júnior, un vell demòcrata que, tot i ser del mateix clan i nebot de l’icònic president John F. Kennedy, ha trencat amb la seva família per donar suport a Trump. Aquesta situació ha generat una forta oposició dins del mateix clan Kennedy, que han fet declaracions contundents en contra d’aquesta traïció. Tot i que sembli difícil a dos mesos justos per les eleccions en el món Trump, tot és possible.
En contrast, Tim Walz, candidat a la vicepresidència demòcrata, és percebut com un valor afegit per la seva experiència i el seu perfil proper als valors de la majoria d’americans. Amb un historial que inclou servei a l’exèrcit, una carrera com a professor, entrenador de futbol, excongressista i actual governador de Minnesota, Walz és l’únic dels quatre candidats amb un percentatge d’aprovació superior al de desaprovació. Tot i que els candidats a la vicepresidència no solen decantar el resultat final de les eleccions, en uns comicis tan ajustats com aquests, podrien ser decisius per convèncer alguns votants indecisos que, al final, podrien marcar la diferència.
Amb aquest escenari ple d’incògnites, els pròxims dos mesos seran crucials per a ambdós partits. Enquestes canviants, un vint percent d’indecisos en els estats clau, els debats imminents i qualsevol cosa que passi en el món o en l’economia, podrien decantar cap a un costat o cap a l’altre qui ocuparà la Casa Blanca els pròxims quatre anys i si el trumpisme mort definitivament i els vells republicans recuperen el seu partit o no.
Per últim dir, que segons la majoria d’analistes i enquestes, les eleccions passaran per sis estats (Pensilvània, Michigan, Geòrgia, Nevada, Carolina del Nord i Arizona) en múltiples combinacions:
- Escenari 1. Kamala Harris guanya a Pensilvània (dinou vots electorals) i a Michigan (quinze vots electorals), s’haurà acabat la cursa, i serà presidenta perquè amb la suma dels altres estats ja consolidats arribaria com a mínim a la xifra màgica de 270 vots en el col·legi electoral i, per tant, la presidència en ser un més que la majoria absoluta dels cinc-cents trenta-vuit que està en joc.
- Escenari 2. Kamala Harris perd a Pensilvània, però no a Michigan, necessitarà guanyar com a mínim a Geòrgia (setze vots electorals) i Nevada (sis vots en el col·legi electoral) per compensar els dinou vots electorals que dona Pensilvània.
- Escenari 3. Kamala Harris perd a Pensilvània i a Geòrgia, però recuperar després de quatre eleccions presidencials Carolina del Nord pels demòcrates (setze vots en el col·legi electoral) i guanya a Nevada o Arizona (onze vots en el col·legi electoral) i serà presidenta.
- Escenari 4. Kamala Harris, perd a Michigan i Pensilvània, necessitarà guanyar a Geòrgia, Carolina del Nord i un tercer estat, Arizona o Nevada.
- Escenari 5. Kamala Harris guanya a Michigan, Geòrgia i Arizona, però perd a Pensilvània, Carolina del Nord i Nevada, seria la primera dona i afroamericana en ocupar el despatx oval.
- Escenari 6. Kamala Harris perd a Pensilvània, Geòrgia i a Carolina del Nord i encara que guanyi a Michigan, Arizona i Nevada, Trump serà president un altre cop.
Aquests sis escenaris estan contemplats tenint en compte que les darreres enquestes donen un avantatge a Kamala Harris en l’estat Wisconsin per sobre del marge d’error. Si això no fos així, s’hauria de recalcular. Però ara com ara, tenint en compte les enquestes, podríem dir que Kamala Harris té un percentatge més elevat de possibilitats de guanyar la presidència el pròxim dia 5 de novembre que no pas Donald Trump segons totes les enquestes on va per davant a Michigan, Pensilvània, Geòrgia i Nevada amb un marge que va entre el 0,1% i el 2%.
En els dos estats que va per darrera Carolina del Nord i Arizona, els resultats de la majoria d’enquestes també donen un estret marge que va entre l'1 i el 2%. Però en cada queden dos mesos i això en política és una eternitat, i per aquells que són més incrèduls amb què dos mesos no són res, pensem amb com estaven els demòcrates ara fa dos mesos i amb qui era el seu candidat, Joe Biden i les escasses opcions que tenien de guanyar. Pròxima parada el debat del dia 10 de setembre.