Kamala Harris o Donald Trump lideraran els Estats Units els quatre anys vinents. Les eleccions nord-americanes han entrat en la seva fase decisiva i les dues candidatures tenen ja els equips tancats i en disposició de "combat" sobre el terreny. El 5 de novembre -o una mica més tard, si els resultats fossin extraordinàriament ajustats- sortirem de dubtes. Però com canviarà el món en funció d'una victòria o d'una altra?
El triomf de Trump, especialment, genera incertesa pel perfil del candidat, amb poc a veure amb el que han estat els líders històrics del Partit Republicà. Harris pot semblar una opció més continuista, però cal donar per segur que, en cas de guanyar, voldrà imprimir un segell propi a la direcció dels Estats Units. Una cosa s'ha de tenir en compte: amb Joe Biden desapareix del primer pla la generació que va créixer en la postguerra i que va fer de l'eix atlàntic la seva prioritat estratègica. Veiem com impactaran en els punts més calents del planeta uns resultats que ara per ara semblen molt disputats.
Europa "vota" Harris
No és cap secret que la majoria de governs de la Unió Europea prefereixen una Administració demòcrata a Washington. Malgrat que ja fa anys que Estats Units han posat els focus en la zona de l'Àsia-Pacífic i que el vincle amb Europa -en una relació cada cop més desigual- ja no és la prioritat essencial dels governs nord-americans. El vell model d'aliança transatlàntica, amb uns Estats Units disposats a assumir la defensa del continent, ja és passat. Amb tot, Brussel·les se sent més acollit pel que pot ser una Administració Harris, disposada a preservar, si més no, l'eix estratègic amb Europa.
Donald Trump és vist com una amenaça per al projecte europeu. A la UE recorden l'entusiasme amb què Trump va saludar el triomf del Brexit al Regne Unit. La designació de J.D. Vance com a company de fórmula electoral va alarmar encara més. En la Conferència de Seguretat de Múnic celebrada a inicis d'any, el jove senador d'Ohio hi va intervenir i va mostrar la prioritat per l'Indopacífic, així com el suport a un increment d'aranzels respecte de productes europeus. Un sentiment de més "solitud" recorrerà Europa si Trump guanya, a banda de si una nova presidència del magnat confirma o no les expectatives més negatives.
Sortir de l'OTAN?
En un tema concret sí que es pot assegurar que es produirà un canvi de sentit. En la Convenció Demòcrata, Kamala Harris va ser molt explícita en el seu suport a la continuïtat de l'OTAN. Trump no ha afirmat que vol sortir de l'Aliança Atlàntica, però s'hi ha mostrat indolent. Sí que ha exigit als aliats europeus de contribuir més en les despeses de defensa -una cosa, però, que ja havia reclamat l'Administració Obama-. L'aïllacionisme de Trump neguiteja els think tank més compromesos amb l'OTAN. Un dels falcons més coneguts de Washington, John Bolton, que va ser conseller de Seguretat Nacional en el prime rmandat trumpià i ara hi està enfrontat, va assegurar fa uns mesos que el magnat abandonaria l'aliança.
Israel, intocable; matisos sobre Gaza
L'aliança estratègica amb Israel forma part del consens central a Washington i és una incògnita esbrinar quines diferències reals podria haver-hi entre una Administració Trump i una Administració Harris. El candidat republicà només ha mostrat obsessió per presentar-se com el millor aliat de Tel Aviv, arribant a dir que "s'ha d'estar boig per ser jueu i votar demòcrata". Durant el seu mandat va avalar els Acords d'Abraham, que van aplanar el camí per a una aproximació dels països àrabs més prooccidentals a Israel, i va traslladar l'ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem. No sembla que, a diferència dels demòcrates, li neguitegi gens la política d'assentaments il·legals a Cisjordània.
Digui el que digui Trump, la majoria de jueus nord-americans continuen sent prodemòcrates. Harris, en el seu discurs a la Convenció, va expressar el suport explícit a "l'autodefensa d'Israel". Però sabent que l'ala esquerrana del seu partit ha estat molt crítica amb els bombardejos a Gaza, i davant les protestes de la població d'origen àrab, la candidata va al·ludir al "patiment" de Gaza, tot recordant que Biden i ella feien els possibles per un alto el foc. Es pot suposar que una Administració Harris, desitjant fixar un rumb propi, endurirà el to envers Netanyahu, sense posar en qüestió les aliances de fons.
Ucraïna, més sola amb Trump
A diferència de Gaza, aquí les distàncies s'han fet evidents. Trump ha expressat el rebuig a mantenir les ajudes a Kíiv i ha arribat a dir que acabaria amb la guerra en hores. Va posar nerviosa Brussel·les quan va deixar anar que si els aliats no assumeixen més despesa en defensa, deixaria que Putin "fes el que vulgui". Pot ser una sortida de pinxo. Però el cert és que entronca amb un corrent, minoritari entre els republicans fins fa poc, de tipus aïllacionista i que ara suma amb l'extrema dreta que veu amb simpatia figures autoritàries com Vladímir Putin i Kim Jong-un. El seu segon, J.D. Vance, comparteix aquesta perspectiva. Si guanyen, Ucraïna pot quedar afeblida.
Kamala Harris ha fet seva la defensa d'Ucraïna, ha estat molt explícita en aquesta qüestió. De fet, expressa la continuïtat respecte a la política de Biden i coincideix amb un ampli bloc bipartidista a Washington, on també hi són els líders republicans del Senat, allunyats de Trump en aquest aspecte. El perfil dels qui formin el nucli dur de la secretaria d'Estat i el Pentàgon en cas de victòria demòcrata donarà indicis de fins a on durà Harris la solidaritat amb Zelenski.
Guerra comercial
Joe Biden no ha revertit la política d'aranzels de l'Administració Trump. El pols amb la Xina és el gran repte de la política exterior nord-americana i així continuarà sent. Donald Trump va fer de la dialèctica bel·ligerant amb Pequín un senyal propi, fins i tot definint la Covid com a "virus groc". L'Administració Biden va enterrar aquest llenguatge, però ha mantingut la pugna comercial. Això sí: amb gestos de distensió. Com la visita de Jake Sullivan, conseller nacional de seguretat, a Pequín aquesta setmana. No sembla que Harris hagi de modificar aquest enfocament. La defensa de Taiwan és clau en tot el que implica la Xina. També aquí Trump ha llançat un advertiment: Taiwan ha de pagar més per la seva defensa.