El secret de Kamala Harris per fer somiar els demòcrates, en cinc claus

Els periodistes Francesc Garriga i Josep Martí Blanch, i la historiadora Rosa María Almansa analitzen la campanya electoral nord-americana després de la Convenció Demòcrata

La Convenció Demòcrata després de la nominació de Harris i Tim Walz
La Convenció Demòcrata després de la nominació de Harris i Tim Walz | Europa Press
25 d'agost de 2024, 10:00
Actualitzat: 13:02h

Sembla que hagi passat molt de temps des que, el 21 de juliol passat, Joe Bidenanunciés que no seria candidat per continuar a la Casa Blanca. Les eleccions nord-americanes són també un gran espectacle ple de sorpreses. Però no hi ha precedents -tret de la tràgica campanya del 1968- per una campanya com aquesta. En poques setmanes, el guió de la campanya ha capgirat. El duel entre dos candidats vells, Biden i Donald Trump, que una majoria de la ciutadania veia amb recança, ha donat lloc al pols inesperat entre el magnat republicà i la vicepresidenta Kamala Harris, una dona negra vint anys més jove que Trump. 

Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, ha estat a les dues convencions dels partits: "A la Convenció Republicana, el juliol passat, creien que les eleccions serien ajustades, però estaven convençuts que les guanyarien. Ara les coses han canviat". El clima amb què han viscut els demòcrates la seva Convenció, celebrada a Xicago, no té res a veure amb com estaven anímicament fa un mes. Quin ha estat el secret de la campanya de Kamala Harris? Com està ara la campanya? Vegem-ho en cinc claus. 

"La construcció d'un mite"

El periodista Josep Martí Blanch ha estat als Estats Units el darrer mes i mig, recorrent el país en campanya, especialment l'Amèrica de Trump. Sobre la candidatura de Harris, explica: "Estem assistint a la construcció d'un mite, una figura que només fa un mes era menysvalorada pels mateixos demòcrates. En pocs dies, tot ha canviat". Assenyala que "es critica el Partit Republicà per haver-se lliurat a Trump, el que és cert, però els demòcrates han viscut un procés d'aclamació a Harris sense cap qüestionament".  

Garriga explica que "el discurs d'acceptació de Harris potser no va ser especialment brillant. Ho van ser més els dels Clinton, els dels Obama i el del mateix Biden. Però el punt fort de Kamala Harris és el que ella representa, el canvi generacional que porta". La Convenció Demòcrata sembla que ha fet els deures també en oferir una imatge de la candidata allunyada de les etiquetes que li vol penjar la maquinària republicana. Harris ha emergit en aquests dies com una oradora si més no eficaç, empàtica, amb un passat de fiscal valenta i, com va subratllar en el seu discurs, sense dubtes a l'hora d'exercir com a comandant en cap d'un exèrcit que vol que sigui més "letal" que mai. 

Guerres culturals, però també economia 

Les eleccions tenen lloc en una societat molt polaritzada. Temes molt ideològics, com els drets reproductius i l'avortament, seran rellevants en la campanya. Però Martí Blanch recorda la frase de Bill Clinton "és l'economia, estúpid", per assegurar que "hi ha una preocupació transversal per la pèrdua de poder adquisitiu, que pels votants conservadors té com a origen la política de l'Administració i pels progressistes el funcionament del sistema econòmic. Però l'economia serà un element determinant". 

D'aquí la insistència dels demòcrates a la Convenció a parlar de la classe mitjana ("és d'on vinc", va dir Harris), de preservar el sistema sanitari i garantir que no hi haurà increment d'impostos per la majoria. Martí Blanch subratlla que encara que les dades macroeconòmiques mostren una economia resilient, la gent és pessimista sobre el futur: "Si els demòcrates aconsegueixen revertir aquesta percepció, guanyaran les eleccions".

El factor Carolina del Nord

Garriga i Martí Blanch coincideixen en què no es pot donar res per segur i que l'escenari electoral és molt obert. L'efervescència que porten les convencions passa en uns dies. De fet, la campanya es considera que comença als Estats Units el Dia del Treball, que se celebra el 2 de setembre. El corresponsal de Catalunya Ràdio assenyala que un triomf de l'aspirant demòcrata en aquests moments és que està obrint una escletxa a un estat decisiu com Carolina del Nord. Es tracta d'un estat on Trump va guanyar per poc el 2016 i el 2020, i que on ara Harris apareix com a possible guanyadora. En cas de ser així seria rellevant, ja que els demòcrates es podrien permetre el luxe de perdre en algun altre dels estats indecisos, com Michigan o Arizona. 

El factor edat, ara contra Trump

Si l'edat de Joe Biden ha estat el gran tema d'aquestes eleccions en la primera meitat de l'any, des de la retirada del president de la cursa, Trump s'ha convertit en el candidat més vell, amb 78 anys. Des d'aquell instant, els seus nyaps han estat sota els focus i els mitjans furguen en qualsevol petit detall que delati la fragilitat del magnat.   

Garriga apunta al debat previst entre Harris i Trump per al 10 de setembre com un moment important: "En el debat l'element clau no serà si la candidata demòcrata ho fa més o menys bé perquè Harris pot parlar més bé o més malament, però parla normal. El que serà decisiu és si ella és capaç de provocar prou Trump perquè aquest es mostri misogin o matusser".  

Un país fracturat

Rosa María Almansa, doctora en Història i professora d'Història Contemporània a la Universitat de Còrdova, és una especialista en la dreta alternativa nord-americana, el bloc ideològic que dona suport a Trump i que ha tingut en el grup comunicatiu Breitbart News, de Steve Bannon, un dels seus portaveus. Almansa també creu que les eleccions resten obertes: "Els Estats Units viuen una fractura social enorme, amb un deute que creix imparable i una crisi de l'hegemonia nord-americana. En aquest context, Trump té cartes a la mà".

Almansa es mostra crítica amb la gestió de les administracions demòcrates: "No han donat resposta a les desigualtats mentre la concentració de capital ha crescut. I el vincle entre les grans companyies transnacionals i el Partit Demòcrata són coneguts. L'alternativa que representa Trump, en aquest sentit, tampoc és viable perquè el món que busca, que és el d'ahir, és un camí impossible". La historiadora no espera molts canvis de Kamala Harris: "No se sortirà del guió. Si de cas serà un baló d'oxigen després de la candidatura insostenible de Biden. En cas de guanyar, potser podrà reforçar els coixins socials, però dubto que pugui combatre amb eficàcia la fractura social. En tot cas, si acaba imposant-se serà una victòria in extremis".