Mentre la campanya electoral a la Casa Blanca continua el seu camí ple d’incerteses, una altra batalla té lloc en paral·lel, amb conseqüències polítiques a llarg termini. La mort del jutge Antonin Scalia, líder del sector més reaccionari del Tribunal Suprem, ha deixat l’organisme, de nou membres, en un “empat” a quatre entre el sector liberal i el conservador. Com quan es produeix una vacant, és ara el torn del president dels Estats Units, qui ha de proposar un substitut al Senat. Però enmig d’un any electoral, els republicans, que tenen la majoria de la cambra legislativa, no li pensen posar fàcil a Barack Obama.

Des del mateix moment de la mort d’Scalia, el 13 de febrer passat, els líders del Partit Republicà al Senat van anunciar un pla d’oposició a la designació d’un nou jutge per part d’Obama. La significació d’aquest nomenament no escapa a ningú. Els magistrats del Suprem ho són de per vida, i l’arribada a l’alt tribunal d’un jutge de línia progressista canviaria la correlació de forces interna. El Suprem juga un paper fonamental en la política nord-americana. Les seves sentències han tingut efectes en temes com l’avortament, el finançament de les campanyes, la reforma sanitària i els drets civils.

El líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell, un conservador de Kentucky, ha anunciat que sent un any electoral, la designació del nou jutge ha d’esperar, i que els republicans no volen ni tan sols que s’iniciï el procés de designació, que implica que el candidat proposat pel president ha d’assistir a les reunions del comitè d’Afers Judicials del Senat i sotmetre’s a un seguit d’escrutinis.

La Casa Blanca està acabant de perfilar la seva estratègia per pressionar els republicans, que són 54 de 100 senadors. L’objectiu és aconseguir que el candidat proposat per Obama arribi al Suprem, però si no és possible, com a mínim erosionar els republicans i presentar-los com uns intransigents.

Els senadors republicans formen un bloc molt rígid, però no hi ha disciplina de vot a les cambres legislatives com existeix als parlaments del nostre entorn. A més, el mes de novembre hi ha eleccions a la presidència i al Congrés, en què es renova la Cambra de Representants i un terç del Senat. La Casa Blanca i els estrategues demòcrates tenen en el seu objectiu sis escons al Senat ara en mans republicanes que són susceptibles de canviar de partit: Iowa, Wisconsin, Pennsilvània, Nou Hampshire, Illinois i Ohio.

Els possibles candidats d'Obama

A diferència d’altres batalles polítiques, la pugna per les designacions al Tribunal Suprem sol ser fàcil d’explicar. És un pols ideològic i el partit que ostenta el poder executiu té la iniciativa, ja que és el president qui fa la proposta. Qui serà el designat o designada d’Obama? La premsa nord-americana fa llistes aquests dies de possibles candidats, destacant els noms de Sri Srinivasan, jutge d’ascendència índia, Merrick Garland i Paul Watford. Són magistrats prestigiosos, difícils d’alinear com a bel·ligerants ideològicament. Però no es pot descartar que Obama aparegui amb una sorpresa que agafi els republicans amb el pas canviat.