La darrera novel·la d'Houellebecq es pot descarregar de la xarxa

Un jove informàtic francès addueix que l'autor ha copiat fragments sencers de la Viquipèdia i, per tant, l'obra és lliure de drets

Publicat el 30 de novembre de 2010 a les 08:25
L'escriptor francès Michel Houellebecq.

Si l'escriptor Michel Houellebecq (Saint Pierre, Illa de Reunió, 1958) sembla haver madurat als ulls dels crítics, la polèmica, en canvi, no el deixa de petja. Mentre la seva última novel·la, La carte et le terrotoire (El mapa i el territori), ha estat guardonada el 8 de novembre amb el Premi Goncourt, el llibre es publica sencer amb total impunitat en alguns blocs de la xarxa.

L'origen d'aquesta controvèrsia és Florent Gallaire, un jove de 25 anys, informàtic i advocat, que des de fa setmanes ofereix la possibilitat de descarregar de franc la novel·la d'Houellebecq en format PDF. En la seva defensa, Florent Gallaire considera que l'autor del llibre agafa fragments de la Wikipedia sense esmentar-ne les fonts. En concret, aquests paràgrafs pertanyerien a les descripcions de les mosques domèstiques, la ciutat de Beauvais, i fins i tot la descripció del polític francès Frédéric Nihous.

L'enciclopèdia participativa està sota una llicència Creative Commons BY-SA, amb què el llibre es converteix en una obra lliure de drets que es pot compartir de forma gratuïta a Internet.

Aclaparat per aquesta sobtada onada de pirateria, el cap de les edicions Flammarion, Gilles Haeri, vol portar el cas als tribunals, tenint en compte que aquests arguments són del tot absurds d'un punt de vista jurídic.

Houellebecq ja va ser finalista del Goncourt, el premi literari més important de França, en dues ocasions: Amb Les partícules elementals, el 1994 (que aborda el tema de la manipulació genètica) i amb La possibilitat d'una illa. La primera d'aquestes obres, al costat de Plataforma, van donar lloc al denominat "fenomen Houellebecq", que va provocar encesos debats a la premsa de tot el món.

L'escriptor, a qui gairebé sempre acompanya la polèmica, és protagonista de frases com "la religió més idiota és l'Islam", "quan llegeixes l'Alcorà se't cau l'ànima als peus" o "la prostitució infantil no em sembla cap drama ".

En qualsevol cas, la novel·la premiada amb el Goncourt està considerada per bona part de la crítica especialitzada una de les millors de l'escriptor francès.