Karama significa dignitat en àrab. El 18 de març del 2011 milers de sirians van sortir al carrer, en l'anomenat Divendres de la Dignitat. "Tot va començar com un moviment pacífic de protesta al govern de Baixar Al-Àssad per demanar més llibertat. El poble sirià reclamava democràcia i respecte als drets humans", explica Maisa Alrifai, secretaria de l'Associació Sirio-Catalana per la llibertat i la democràcia. Alrifai és una siriana que fa 15 anys que viu a Catalunya i diu "estar orgullosa de la revolució siriana i lamenta el conflicte bèl·lic. "Ara que hi ha una treva a Síria moltes persones han tornat a manifestar-se pacíficament. Volem la pau i necessitem suport internacional".
 
Les primeres protestes a Síria, influenciades pel fenomen de la Primavera Àrab, van ser respostes amb repressió i violència per part del règim, convertint-se en un conflicte armat amb interessos internacionals. Ara fa cinc anys que va començar la guerra a Síria. Una guerra que ha arrasat ciutats senceres. S'ha cobrat almenys 273.520 vides, 79.585 de les quals eren civils, segons dades de l'Observatori Sirià de Drets Humans. L'ONG Human Right Watch eleva aquesta xifra als 470.000 morts. Una guerra que ha provocat 6,6 milions de desplaçaments interns, 4,6 milions de refugiats i milers de morts al mar Mediterrani.

Commemoració del cinquè aniversari a Barcelona

Unes 150 persones van commemorar el diumenge 13 de març el cinquè aniversari de la guerra a Síria en una concentració a la Rambla del Raval de Barcelona, sota el lema: “Fora Assad! Fora ISIS! No a les intervencions estrangeres”. Diferents associacions de sirians a Catalunya, partits polítics com ERC i ICV-EUiA, així com ONGs van organitzar la trobada on l’actriu Rosa Boladeras va llegir un manifest que exigia a la UE “establir vies segures i legals” per als sol·licitants d'asil.

Les plataformes també reclamen “un canvi fonamental en les polítiques de l'estat espanyol pel que fa a les persones refugiades”. Beatriu Guarro, portaveu de Stop Mare Mortum, va destacar que les armes que utilitza el règim “són de fabricació europea i estan venudes legalment per estats europeus com França o el mateix estat espanyol”. Guarro va acusar la Unió Europea d’incomplir “tants compromisos internacionals que té signats, però que a l’hora de la veritat se’ls passa pel forro”.
 
De guerra civil a conflicte internacional

Les causes i els actors participants del conflicte són diversos. La inicial revolta insurgent sunnita fou contra la minoria alauita del poder, personificada amb el president Baixar al-Àssad. Àssad és al poder des que a l'any 2000, després de la mort del seu pare, es va autoproclamar president amb un cop d'estat. Baixar al Àssad va respondre reprimint les protestes populars amb violència.

Una vegada va esclatar el conflicte armat van entrar a participar diferents països i també grups jihadistes, com ara Estat Islàmic o el Front al Nusra, la ramificació siriana d'Al-Qaeda. Iran i Rússia, amb interessos geoestratègics a la zona, són els principals suports del règim mentre que Aràbia Saudita i Qatar donen suport als rebels. EUA i els seus aliats combaten Estat Islàmic, també involucrat al conflicte, i comparteixen objectius amb Aràbia Saudita. Amb tot, la població civil ha estat objectiu de bombardejos i atacs amb armes químiques, prohibides a tot el món. Han sofert massacres com la del 21 d'agost del 2013 a Ghouta (Damasc), on van morir 1.400 civils.

"Condemnem enèrgicament la ingerència de totes les potències estrangeres –Rússia, Iran, Aràbia Saudita, Turquia, França, EUA- que dirimeixen els seus conflictes i defensen els seus interessos particulars en sòl sirià en detriment de la població civil i de la fi del conflicte armat en el país", ha expressat l'entitat Ciemen al seu manifest “Solidaritat amb el poble de Síria, 2016".

Des del 27 de febrer, després de cinc anys de violència continuada, hi ha una aturada formal de la violència pactada entre Rússia i els Estats Units. És una aturada que no respecten Estat Islàmic i el Front al Nusra, però que suposa un respir per a la població que anhela un procés de pau.