
Macron, votant aquest diumenge. Foto: Europa Press
Fins a cinc sondejos a peu d'urna de la premsa belga donen vencedor a Macron amb entre el 62 i el 66% dels vots.
Fins a cinc sondejos a peu d'urna de cinc instituts d'opinió diferents donen a Macron 62-66%, segons la premsa belga #presidentielle2017 pic.twitter.com/wTsN6nrLPb
— Albert Segura (@albertsegura_) 7 de maig de 2017
Election #Presidentielle2017 65,30 %: taux de participation à 17h pour le 2nd tour en 🇫🇷 métropolitaine (71,96 % en 2012 et 75,11 % en 2007) pic.twitter.com/5bx7JqyVZ6
— Ministère Intérieur (@Place_Beauvau) 7 de maig de 2017
Els dos candidats han exercit el seu vot als volts de les 11 del matí. Fins aquest migdia, normalitat als col·legis electorals, sene cap incidència destacable.
Aquest diumenge, 47 milions de francesos estan convocats a les urnes per elegir el seu president entre dos candidats, Emmanuel Macron i Marine Le Pen. Tots dos van quedar finalistes en la primera volta celebrada el 23 d'abril. Macron, exministre d'Economia del govern socialista de François Hollande i avui candidat independent, va obtenir el 24,01% dels vot. La líder del Front Nacional es va emportar el 21,3%.
Van quedar descartats nou candidats més, però els principals foren el conservador François Fillon (20,01%), que era el cartell electoral d'Els Republicans, el líder de França Insubmisa, d'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon (19,58%), i el socialista Benoît Hamon (6,36%). Serà el primer cop que cap candidat dels principals partits francesos és present a la segona volta.

Le Pen, votant aquest diumenge. Foto: Europa Press
Hi ha un total de 69.245 meses de votació. Es vota entre les vuit hores i les set del vespre en la major part del país, però en algunes grans ciutats els col·legis tanquen a les 20 hores. És per això que no es donaran resultats abans de les vuit del vespre. En alguns territoris d'ultramar (Guadalupe, Martinica), es va començar a votar dissabte.
Sorpresa i crispació
L'elecció posa fi a una campanya electoral caracteritzada per les sorpreses, els girs de tendència en diverses ocasions i la crispació. Prèviament, després de les eleccions primàries al Partit Socialista i a Els Republicans, van quedar desbancats candidats que eren vistos com a opcions viables fa només uns mesos, com els conservadors Alain Juppé (gran favorit fins al gener) i Nicolas Sarkozy, o el socialista Manuel Valls.

Màximes mesures de seguretat a les eleccions franceses. Foto: Europa Press
El debat del dimecres passat entre Macron i Le Pen, amb molts moments d'agressivitat entre els dos aspirants, va simbolitzar la tensió ambiental en què ha transcorregut la campanya. La majoria d'observadors va donar Macron com a guanyador clar, molt més documentat davant una Le Pen irascible. Els darrers sondejos subratllen la condició de favorit de Macron, que podria arribar al 62% enfront el 38% de la líder del Front Nacional. L'exministre sempre ha mantingut un clar avantatge en les enquestes des que va passar a la segona volta.
Les hores prèvies a l'elecció s'han vist alterades per l'acusació de l'equip de Macron d'haver estat víctima d'un ciberatac molt greu, "una acció de pirateria massiva i coordinada" amb l'objectiu de torpedinar la campanya de Macron. El president Hollande ha respost dient que s'obriria una investigació.

Eleccions franceses, aquest diumenge. Foto: Europa Press