Corea del Nord torna a centrar totes les mirades després de llançar quatre míssils balístics aquest dilluns, que han acabat impactant en aigües japoneses. Pels Estats Units, Corea del Sud i Japó, que han condemnat l'acció, el llançament de nous míssils suposa una provocació del govern de Kim Jong-un i una amenaça a la seguretat dels països veïns al règim comunista. Mentrestant, Corea del Sud travessa una forta crisi institucional que pot acabar amb el govern de la conservadora presidenta Park.  

Pyongyang encara no s'ha pronunciat sobre l'últim llançament de míssils, però la setmana passada va amenaçar de fer més proves balístiques en protesta per les maniobres militars conjuntes que Estats Units i Corea del Sud realitzen un cop a l'any i són conegudes com a Foal Eagle. Per Corea del Nord, aquestes maniobres són una provocació.

El llançament dels últims quatre míssils ha coincidit amb el començament del desplegament d'un sistema de defensa nord-americà a la península sud-coreana. Els dos països van arribar a un acord el juliol de l'any passat segons el qual Corea del Sud permetia que els Estats Units utilitzés el seu terreny per desplegar el sistema conegut com a Terminal de Defensa per Zones d'Alta Altitud (THAAD, per les sigles en anglès). El THAAD està dissenyat per interceptar i destruir míssils de curt o mitjà abast durant la fase final del vol.

El poder militar de Corea del Nord és una de les majors preocupacions dels governs de Seül i de Washington. En els últims mesos, el règim ha aconseguit llençar míssils de mitjà abast i Kim Jong-un assegura que el país està en l'última fase dels assajos amb míssils intercontinentals. Segons The New York Times, el president Donald Trump té diverses opcions a l'hora de respondre al règim comunista. Per una banda, podria seguir amb la guerra cibernètica començada per Obama amb la qual s'ha intentat sabotejar les proves. També podria obrir negociacions per frenar el programa nuclear nord-coreà o, per l'altre extrem, preparar atacs contra les plataformes de llançament de míssils. Per últim, podria pressionar més la Xina perquè deixés de comerciar i donar suport al règim.

Problemes diplomàtics amb Malàisia

Les relacions entre Corea del Nord i Malàisia no es troben en el millor moment després de l'assassinat de Kim Jong-nam, germanastre del líder nord-coreà, a l'aeroport de Kuala Lumpur. Ambdós països han prohibit la sortida del seu territori a ciutadans de l'altre país fins que no es resolgui la investigació. Encara que hi ha una petita diferència: a Malàisia només tenen prohibida la sortida el personal diplomàtic i els ciutadans ordinaris podran abandonar el país. Alhora, els ambaixadors dels respectius països han estat declarats persones non grates i obligats a abandonar Corea del Nord i Malàisia. Des de Pyongyang defensen que Kim Jong-nam va morir d'un infart però les autoritats malàisies han confirmat que va morir enverinat per un potent agent químic.

Una presidenta assetjada

El futur polític de Park Geun-hye, presidenta de Corea del Sud, es decidirà aquest divendres quan el Tribunal Constitucional dictamini si tira endavant o no la seva destitució. L'impeachment de Park va ser aprovat pel Parlament el desembre passat després que sortís a la llum un escàndol de corrupció que va afectar la presidenta i el seu entorn, sobretot la seva relació amb Choi Soon Sil, una amiga íntima i confident.

La fiscalia especial del cas ha acusat Park d'acceptar suborns, abús de poder i tràfic d'influències. El primer ministre Hwang Kyo Ahn actua com a president mentre es decideix el futur de Park. La llei sud-coreana no permet que un president sigui imputat a menys que sigui per traïció però, si finalment Park és destituïda perdria la immunitat i podria ser processada. A més, s'haurien de celebrar eleccions presidencials en un espai de 60 dies.

La presidenta Park va ser acusada d'abús de poder per beneficiar Choi Soon Sil a través de pressions a grans conglomerats del país perquè realitzessin donacions, que s'estimen en 70 milions de dòlars, a dues organitzacions que controlava Choi.

Samsung, enmig de l’escàndol

El cas més sonat implica tant Park com Choi Soon Sil, que està a la presó, i Lee Jae Yong, hereu de Samsung. Segons la fiscalia especial, Lee hauria promès pagar 35 milions d'euros en forma de suborn a una fundació controlada per Choi a canvi del suport del govern liderat per Park a una fusió de dues filials de Samsung tot i les pèrdues econòmiques esperades. Tots tres neguen les acusacions.

Lee, detingut i imputat, és el vicepresident del grup Samsung però des que el seu pare va patir  un atac de cor l'any 2014, es va convertir en el president de fet del gran conglomerat. L'argument de la fiscalia és que Lee va buscar el suport del govern a través del suborn a l'amiga intima de la presidenta per aconseguir la fusió que podria facilitar-li el camí en el seu ascens al poder de l'empresa. En cas que l'hereu de Samsung sigui declarat culpable dels delictes que l'imputen, que inclouen suborn, malversació de fons, ocultar actius a l'estranger i perjuri, la condemna podria arribar als 20 anys de presó.