Turquia ha iniciat una deriva cap a l’autoritarisme. L’intent de cop d’Estat del divendres passat ha estat, en paraules del president Tayyip Recep Erdogan, “un regal de Déu”. Detencions massives, purgues a l’aparell militar i judicial, als centres acadèmics, estat d’emergència i amenaces de reintroduir la pena de mort dibuixen un panorama lúgubre sobre el país. Víctor Pallejà, investigador en Pensament Islàmic, arabista i professor de la facultat d’Humanitats de la UPF, és un profund coneixedor de la societat turca i analitza la crisi que viu el país per a NacióDigital.
 
Per Pallejà, “Erdogan està intentant crear una situació irreversible. Després de l’intent de cop, vol demostrar qui mana”. Estem davant d’una nit dels ganivets llargs? “No, no és això, és una partida d’escacs pel poder”. Segons aquest islamòleg, “per entendre Erdogan cal tenir en compte que és un home imbuït de l’imaginari turc, que és la recuperació del paper imperial del país. El país ha recuperat una posició potent a la zona, se sap un soci imprescindible en els equilibris regionals i ara ha refet les relacions amb Israel. Erdogan se sent prou fort per crear una situació que no tingui marxa enrere”.

La represa de relacions amb Israel

El maig del 2010, un vaixell amb activistes turcs que volia trencar el bloqueig sobre Gaza va ser interceptat per l’exèrcit israelià. Hi va haver un xoc armat i van morir nou turcs. Erdogan va respondre enfurismat, rebaixant les relacions diplomàtiques al mínim. El primer ministre Netanyahu es va haver de disculpar, però Ankara va exigir que Tel Aviv indemnitzés les famílies de les víctimes, cosa que finalment es va fer amb la creació d’un fons de 20 milions de dòlars. També va reclamar la fi del bloqueig a la franja, cosa a la qual Israel no ha accedit. El mes de juny passat, els dos països van restablir les relacions diplomàtiques normals. Aquesta és una dada important de l’escaquer de la zona i que subratlla el pes de Turquia.
 
Istanbul versus l’interior
  Una altra clau que assenyala Pallejà és que “Istanbul és un gran contrapoder a Erdogan, però la Turquia profunda, el país rural de l’interior, està amb el partit AKP d’Erdogan. Són les masses que sempre s’han sentit perdedores, enfront les elits urbanes i laiques”. Pallejà també incideix en què “el laïcisme que prové de Kemal Ataturk també és contradictori perquè la constitució kemalista reconeix l’islam com la religió del país i amb el temps, la laïcitat ha servit també per embolcallar tot una xarxa d’interessos de les elits”.

Ara, Erdogan afronta el rebuig dels sectors liberals i laïcistes, que tenen en Istanbul un dels seus feus, una ciutat de la qual el líder islamista va ser alcalde, “en bona part, gràcies a l’al·luvió demogràfic de turcs procedents de l’interior que han canviat la sociologia de la ciutat”. I alhora, té un front obert dins de l’islamisme amb l’enfrontament que protagonitza amb el seu antic aliat Gülem, exiliat als EUA.

Els moviments futurs en el si de l’exèrcit, afectat per les purgues, és una incògnita. Víctor Pallejà no s’atreveix a fer pronòstics: “És un exèrcit formidable de més de mig milió de soldats, el segon dins de l’OTAN. Sembla que ja no és un bloc monolític. En tot cas, l’intent fracassat ha deixat clar que un cop només es pot imposar per damunt d’un ampli sector de la població i mobilitzant moltes més tropes”.