El referèndum de l'1-O i les càrregues policials contra la població van sacsejar l'opinió pública internacional i van tenir un gran impacte en les grans capitals i les institucions europees. Tota la classe política de la UE va quedar retratada. Un dels qui hi va opinar va ser el nou president del Parlament Europeu, David-Maria Sassoli, que aleshores n'era vicepresident. Sassoli va afirmar en declaracions recollides per Ràdio Vaticana que "la situació s'ha d'abordar des de la política" i va condemnar l'actuació policial amb aquestes paraules: "S'ha de condemnar tot acte de violència, naturalment". 

Sassoli també s'obria a una possible intermediació per part de la UE, però assegurava que això només seria factible en cas que "Catalunya i Madrid obrissin un contenciós". En canvi, el polític italià advertia sobre les conseqüències econòmiques, segons ell, que tindria una ruptura: "Cal tenir present que l'eventual, hipotètica sortida de Catalunya d'Espanya podria comportar conseqüències molt greus per a Catalunya, que hauria d'obrir un procediment d'ingrés a la Unió Europea, amb conseqüències econòmiques molt rellevants".

En uns tuits el mateix 1-O, Sassoli també es mostrava recelós sobre l'escenari que s'obriria en cas d'una separació i afirmava: "Els catalans que són als carrers no pensen en els problemes que els aguaiten: procediment d'adhesió a la UE, bloqueig del finançament de la UE, adéu a Schengen i als tractats comercials". Segons ell, "el drama és això que vindrà després: una regió rica no ha de ser necessàriament una nació rica. I per entrar a la UE, els procediments són als tractats".
 

I catalani in piazza non pensano ai guai in agguato:procedura di adesione a UE,blocco finanziamenti UE,via Schengen e trattati commerciali pic.twitter.com/AFkYp1l2H9

— David Sassoli (@DavidSassoli) 1 d’octubre de 2017