Turquia té una data marcada al calendari que pot canviar el país molt significativament. Serà el 16 d'abril, quan els turcs votaran en les urnes un referèndum sobre si accepten o no els canvis que vol fer el president Recep Tayyip Erdogan en la Constitució. Eduard Soler, coordinador de recerca del CIDOB, ha explicat a NacióDigital que "la reforma s'arrossega des de fa anys", ja que "és una raresa que, malgrat les esmenes que s'han fet, la Constitució vigent fos redactada sota un govern militar després del cop de 1980". Segons Soler, "a Turquia, la idea d'una Constitució civil és una reivindicació històrica i hi ha hagut intents diversos de porta-la a terme. El que passa amb la nova reforma és que posarà en marxa un sistema genuïnament diferent i amb seriosos dubtes sobre la separació de poders".

La reforma proposada canviaria el país de forma substancial: convertirà el sistema parlamentari en un de presidencialista, és a dir, que el president serà cap d'Estat i del govern a la pràctica. La figura del primer ministre desapareixeria i el president nomenaria un gabinet de vicepresidents, sense haver de passar per l'aprovació del Parlament. El cap de l'Estat també podria elaborar els pressupostos, nomenar més de la meitat dels membres del sistema judicial, dissoldre l'Assemblea i imposar l'estat d'excepció.

Transformar el país en un sistema presidencialista també significaria canviar totalment la figura del president, que fins ara era una figura essencialment cerimonial i qui tenia el poder era el primer ministre. La modificació, que entraria en vigor l'any 2019, també estableix que el president podrà presentar-se a tres mandants consecutius de cinc anys cadascun, cosa que permetria a Erdogan tornar a ser candidat i romandre al poder fins al 2023, quan es compleixen cent anys de la creació de la República turca per Kemal Ataturk després de la desfeta de l'imperi otomà.

El cop d'estat com el trampolí

El referèndum per dirimir l'opinió dels turcs es realitzarà sota condicions excepcionals, ja que Turquia es troba sota l'estat d'emergència des del fallit cop d'estat del passat 15 de juliol, que es va saldar amb 265 morts, la majoria militars, i més d'un miler de ferits. Arran de l'intent de cop d'estat, el govern d'Erdogan també ha realitzat una purga en les institucions públiques que s'ha traduït en més de 100.000 jutges, professors, policies i funcionaris acomiadats i en uns 36.000 detinguts.

Erdogan insisteix en què el líder opositor Fethullah Gülen, autoexiliat als Estats Units des del 1999, està darrere del cop. El president turc acusa Gülen de promoure el seu derrocament a través d'una "estructura paral·lela" integrada per membres de l'aparell judicial i les forces de seguretat afins al líder opositor. L'imam Gülen promou un islamisme moderat i està enfrontat amb Erdogan des del 2013, arran de les denúncies de corrupció que va fer contra l'actual govern turc. Per Soler, hi ha "proves contextuals" de la implicació de Gülen i els seus seguidors però "és possible que mai sapiguem a ciència certa fins a on arriba, si es que arriba, la implicació de l'imam". 

El fallit cop d'estat també ha permès al Govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) tenir un nou argument per agilitar la reforma de la Constitució. Segons Soler, el raonament d'Erdogan és: "Estem en un moment excepcional, necessitem mesures excepcionals i al país li cal un lideratge fort". Alhora, el cop ha fet possible "accelerar els plans i crear les condicions més favorables perquè la proposta fos aprovada al Parlament", afegeix Soler. L'Assemblea va tirar endavant la llei al gener després que Erdogan aconseguís més dels 330 vots necessaris per obtenir la majoria en una cambra de 550 diputats. Soler també destaca que "Erdogan vincula qualsevol critica a la seva figura o a la seva forma de governar a possibles simpaties al cop d'Estat" i afirma que per al president si algú no està a favor de la reforma significa que el cop d'Estat no els sembla malament.

La repressió pot influir en el resultat del referèndum

El resultat de la votació que es farà el mes que ve és impredictible però pot influir que, arran de l'estat d'excepció, els partits opositors no puguin fer campanya en contra de la reforma. A més, degut a la purga feta als estaments públics i la resposta del govern al cop, "la gent té por de sortir a protestar al carrer", subratlla Eduard Soler.

També pot ser un aspecte clau en el resultat el paper dels mitjans de comunicació, que després del cop estan vivint "una caça de bruixes" segons Reporters sense fronteres (RFS). L'organització destaca que "Turquia ha estat sens dubte el principal protagonista del retrocés de la llibertat d'informació en el món l'any 2016 per la deriva autoritària d'Erdogan". RFS també destaca que "el deteriorament de la llibertat de premsa i les llibertats en general ha estat tan brutal que Turquia destaca per sobre de països que vénen arrossegant en els últims anys situacions enquistades de violència i mort". Les autoritats turques han portat a terme "atacs massius a la llibertat de premsa" que s'han traduït en el tancament de 150 mitjans de comunicació, que ha deixat 2.300 persones sense treball, s'ha retirat el carnet de premsa a gairebé 700 periodistes i s'ha empresonat a quaranta.

Un altre grup social que ha patit una repressió important són els kurds. Dos dels principals dirigents del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), una formació de l'esquerra kurda, Selahattin Demirtas i Figen Yuksekdag, han estat detinguts. Per Soler, aquestes detencions busquen "silenciar una veu crítica al govern i promoure una radicalització de sectors kurds perquè el partit perdi opcions d'aconseguir vots en les pròximes eleccions".

Tensions amb Berlín

La campanya del referèndum ja ha provocat un conflicte diplomàtic entre Ankara i Berlín. Les autoritats alemanyes han impedit que membres del govern d’Erdogan duguin a terme actes electorals entre la minoria turca a Alemanya. Hi ha més d'un milió de turcs a Alemanya amb dret a vot en el referèndum. Això ha irritat el líder turc, que aquest diumenge ha arribat a titllar de “nazi” l’actitud del govern de Berlín. La tensió es pot estendre, ja que el govern austríac també s’ha mostrat contrari a autoritzar mítings pro-Erdogan al país. Les relacions amb la república Federal van travessar una altra crisi recent amb la detenció del periodista turc-alemany Denis Yücel, acusat de ser membre del pro-kurd PKK.

Els canvis ja aprovats

Per últim, la mesura aprovada la setmana passada pel govern de l'AKP de permetre a les militars utilitzar el vel islàmic amb l'uniforme de l'exèrcit ha despertat crítiques. El partit d'Erdogan també va autoritzar l'ús del vel a les universitats i càrrecs públics, que fins ara estava prohibit, ja que la Constitució defineix al país com a laic. Aquesta mesura no agrada alguns sectors de la població turca, però per Eduard Soler, "aquesta decisió potser no coincideix amb la visió de la Turquia laïcista però no implica que l'Estat no sigui secular". Soler també destaca que "el canvi no significa que Turquia s'estigui convertint en un Estat basat en la llei islàmica".