La retirada de les forces occidentals d'Afganistan encara empitjora més la situació al país, amb bona part del territori controlat pels talibans. L'escalada bèl·lica ha provocat més de 400.000 desplaçats interns i podrien arribar aviat fins a un milió. En aquest context, Europa preveu un possible augment de refugiats que podrien intentar arribar al continent, com va succeir amb la guerra siriana, amb cinc milions de refugiats, un milió dels quals a Europa. El continent, de nou, afronta ja la crisi amb els països dividits i dubitatius.

L'any 2020, més de 44.000 afganesos van demanar asil a la UE, una xifra només superada pels refugiats de Síria. El 35% de les sol·licituds van ser registrades a Alemanya. Tot i que aquest any se n'han registrat menys peticions, només 4.000, es preveu que augmentin els mesos vinents. La UE intenta posar fre al conflicte i demana reforçar les ajudes a l'Iran i el Pakistan perquè facin de topall de la sortida de població d'Afganistan. Fonts de la Comissió assenyalen que al Pakistan hi ha 3,5 milions de refugiats afganesos i a l'Iran, tres milions.

L'estat espanyol manté en estudi "cas per cas" les més de 200 sol·licituds d'asil pendents de resolució tramitades per ciutadans afganesos que es troben a Espanya des de 2008 i que volen continuar a l'Estat, tot i que no contempla per ara cap mecanisme excepcional per suspendre les expulsions atenent a la crisi de país centreasiàtic. D'altres estats sí que han pres aquesta decisió pel que fa als refugiats afganesos, com França, Alemanya i els Països Baixos.

Malgrat tot, Alemanya i els Països Baixos van ser dos dels sis països europeus que el 5 d'agost van enviar una carta a la Comissió Europea reclamant que, tot i la crisi humanitària, no se suspenguessin les devolucions forçades de migrants afganesos un cop es rebutja una petició d'asil. Després, però, se n'han desmarcat, com Dinamarca, que també firmava la carta. Encara mantenen la posició Àustria, Grècia i Bèlgica, els altres firmants. La gestió d'una nova crisi dels refugiats amb l'extrema dreta ja assentada a bona part del continent divideix els mandataris europeus.

[h3]Peticions d'asil a l'Estat[/h3]
Segons les dades de l'Oficina d'Asil i Refugi, dependent del Ministeri de l'Interior, 987 afganesos han sol·licitat des de l'any 2008 protecció internacional a Espanya. 766 sol·licituds ja han estat resoltes, i de les quals, 533 de manera favorable (el 70%) reconeixent algun grau de protecció internacional. D'acord amb aquestes dades, quedarien 221 sol·licituds més per tramitar, tot i que ara no consta cap expedient obert per procedir a una devolució immediata.

El 2020 l'Estat va atendre 34 sol·licituds d'asil, a altres països europeus com a França, se'n van atendre 10.000. Per aquest motiu, les autoritats espanyoles no veuen necessari adoptar mesures excepcionals, "sinó que es procedirà a l'anàlisi individualitzada de cada cas i es tindrà en compte sempre la situació actual al país asiàtic".

Aquest procediment és habitual quan tenen lloc crisis com la que pateix l'Afganistan, en vista de la creixent inseguretat que impera en aquest país per l'incessant avanç dels talibans. Fonts d'Interior expliquen que l'estabilitat de cada país és un factor determinant per a les devolucions de persones, dins dels tràmits de l'Oficina d'Asil i Refugi, que sol ser tenir un ritme lent en la publicació de resolucions.

[h3]Borrell demana reprendre converses[/h3]
L'Alt Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, va remarcar dijous que l'ofensiva militar que estan duent a terme els talibans xoca de manera frontal amb el compromís que van adquirir en les converses de Qatar. "La Unió Europea condemna les creixents violacions el dret internacional humanitari i dels drets humans", va emfatitzar, i va instar als insurgents a que reprenguin immediatament les converses i posessin fi a la violència, a més de restaurar un alto el foc "complet i permanent".

"Encoratgem a la República Islàmica de l'Afganistan a resoldre les diferències polítiques, augmentar la representació de totes les parts interessades i a col·laborar amb els talibans des d'una perspectiva unida", diu Borrell. El cap de la diplomàcia europea conclou recordant que la UE continuarà donant suport al poble afganès sempre que s'assoleixi "un arranjament pacífic i inclusiu i al respecte dels drets fonamentals de tots els ciutadans, incloses les dones, els joves i les minories".

[h3]Fins a 13 capitals han caigut[/h3]
En l'última setmana, els talibans han augment el ritme dels seus atacs i han aconseguit ja apoderar-se de tretze capitals de província, el que significa gairebé un terç de les 34 que conformen l'Afganistan. La portaveu de l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) Shabia Mantoo afirma que l'organisme "està alarmat per la crisi humanitària que s'està desenvolupant" i ha recordat que, "sense una reducció significativa de la violència, l'Afganistan va camí de presenciar el major nombre de víctimes civils documentades en un any des que van iniciar els recomptes per part de l'ONU".

La situació actual s'ha agreujat arran del pacte firmat per Donald Trump de retirar les tropes abans del maig, a canvi d'una suposada treva per a organitzar un procés d'eleccions lliures, amb participació dels talibans inclosa. Joe Biden va endarrerir la retirada de les forces nord-americanes, i en conseqüència de l'OTAN, fins a finals d'agost, però no l'ha revocat.

Els talibans no estan complint el pacte i, en canvi, aposten per a aconseguir el màxim de control del territori per tenir més força en una eventual negociació amb la comunitat internacional. Però el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ja ha advertit aquest divendres als talibans que "no seran reconeguts per la comunitat internacional" si prenen l'Afganistan "per la força".