Quan encara està tastant l’impacte del Brexit, la Unió Europea afrontarà una nova prova. La decisió del Tribunal Constitucional de repetir la segona volta de les eleccions presidencials suposa un altre tràngol pel projecte europeu i la seva cohesió. Si el maig passat, el xenòfob Partit de la Llibertat (FPO) va fregar la victòria, amb un 49,7%, aquest cop espera aprofitar-se de l’impuls que pels corrents euroescèptics i populistes de dreta ha suposat el referèndum al Regne Unit. L’ecologista Alexander van der Bellen i l’ultra Norbert Hofer es tornaran a veure les cares.

Viena, símbol de dos mons. Si Àustria és un país molt conservador i tradicional, Viena ha estat durant dècades un feu de la socialdemocràcia. De fet, la capital, cosmopolita i liberal, continua sent un univers a banda de la resta de la república. No és aquí on el candidat ultra omplirà més el seu sarró de vots. Però amb el resultat ajustat de les darreres eleccions, la internacional ultra va voler fer de Viena el símbol d’un inici de cicle favorable als seus interessos polítics. El 17 de juny passat, el líder del FPO, Heinz Christian Strache, va ser l’amfitrió d’una cimera de líders ultres a la capital austríaca. Le Pen va ser la visitant més destacada. Allí, els caps del neofeixisme continental van parlar d’una "primavera patriòtica" que ja s’albirava i van condemnar el projecte de la UE com enemic de les nacions europees. Serà Viena la trinxera que, altre cop, com el maig, va aturar Hofer? O, pel contrari, portarà càntics antics i banderes ombrívoles que un dia la van sotmetre?      
 
L’efecte contradictori del Brexit. Els austríacs votaran sota els efectes del 23-J britànic. Un resultat que va ser saludat per la plana major de l’extrema dreta europea. Ara, els analistes dubten sobre l’efecte que pot tenir en les eleccions. D’una banda, la sortida del Regne Unit de la UE ha donat molta moral als sectors més reaccionaris del continent. Però també és cert que els problemes que ja s’entreveuen, així com la sensació que el discurs pro-Brexit mostra cada dia que passa les seves febleses, podria ser contraproduent pel populisme dretanós. Pot haver un efecte Brexit que més aviat mobilitzi un vot moderat. Caldrà veure.
 
La classe dirigent austríaca de nou davant el mirall. Les elits austríaques veuen ara repetir-se el malson. Però el panorama és diferent al del maig. No molt diferent, però amb algun canvi. En el vot ultra hi havia molt de càstig al govern de gran coalició, encara vigent. El canceller Faymann, socialista, molt impopular, va dimitir i cedir el lloc a Christian Kern, un empresari amb fama d’eficàcia que ara haurà de gestionar el perill. Els partits tradicionals no estan molt millor que fa dos mesos, però sí que són més conscients del perill. Estan avisats i tenen, ells també, una segona oportunitat per aprofitar l’amenaça per intentar acumular totes les forces possibles per barrar el pas de manera més clara al candidat Hofer.