“La independència de Lituània és demanar un impossible”. Era la resposta del president soviètic Mikhaïl Gorbatxov als 300.000 ciutadans lituans que l'11 de gener de 1990, avui fa vint-i-cinc anys, s'havien concentrat a la plaça de la Catedral de Vilnius, la capital, per reclamar la independència de la URSS. El líder rus havia visitat Lituània justament per exigir al partit comunista local que es fes enrere en la seva decisió d'apartar-se de Moscou i iniciar el camí de la república lituana cap a la independència completa. Gorbatxov no va dubtar a barrejar-se amb els manifestants, i va dir-los, segons recullen les cròniques del moment, que “si no m'elegiu, si feu que fracassi, el que em substituirà no vindrà a escoltar-vos”.

Però a Lituània, com a la resta de repúbliques bàltiques, la societat ja no volia fer marxa enrere. Ho havia deixat clar amb la gran cadena humana del 23 agost 1989 entre Vilnius, Riga i Tallin, la Via Bàltica, que unia les tres capitals de Lituània, Letònia i Estònia. Aquella unió de mans de ciutadans va ser una fita clau en la recuperació de la independència. 
 

Amb la Via Bàltica i diverses manifestacions massives, el Moviment de Sajudis -reforma de Lituània- va guanyar les eleccions al Soviet Suprem Lituà, que just dos mesos després, l'11 de març de 1990, va proclamar de forma unilateral el restabliment de Lituània com a país independent. Era la primera de les tres repúbliques bàltiques a plantar cara, i donava el primer pas per a la descomposició de la URSS. Aquella proclama hauria de ser refrendada pels lituans a les urnes el 9 de febrer de 1991.

I malgrat les represàlies russes, com ara impedir a Lituània l'accés als subministraments de petroli, aliments i carbó, l'agost de 1991 la independència del país ja era definitiva i reconeguda internacionalment per la Comunitat Econòmica Europea. Darrere de Lituània, Estònia i Letònia van fer també declaracions de sobirania i es van proclamar subjectes jurídics i polítics, posant data per a consultar els seus ciutadans. Gorbatxov es va veure obligat a acceptar en nom de la URSS la nova situació, fet que va donar com a resultat immediat el reconeixement de la independència dels tres estats per part dels Estats Units, i el seu ingrés a l'ONU. 
 

Lituània, com a nou estat, va celebrar eleccions generals el 25 d'octubre de 1992 i va sotmetre també a votació la nova Constitució, que va ser molt debatuda política i socialment, sobretot pel que fa al capítol referent al paper del president del país. La perestroika havia permès l'eclosió del nacionalisme lituà a partir de la declaració del lituà com a llengua oficial (1988) i la secessió del partit comunista lituà del de l’URSS.