El partit nacionalista flamenc de dretes N-VA es confirma com a preferit entre la població flamenca a les eleccions generals de diumenge que ve. Amb un 26% d'intenció de vot, els independentistes es col·loquen gairebé 10 punts per davant del CD&V, el partit del dimissionari Yves Leterme. Als vots independentistes de l'N-VA cal sumar-los, a més, el 15% que s'emporta l'ultradreta independista del Vlams Belang, que ratifica que quatre de cada deu flamencs volen la independència. Un resultat que dificultarà molt la creació d'un executiu federal. Així ho ha difós aquest dilluns la premsa belga, que ha recollit els resultats d'un sondeig encarregat pel diari francòfon 'La Libre' i la cadena RTL- TVI.

L'enquesta publicada aquest dilluns als mitjans belgues dóna un 16,3% dels vots als socialistes (SP.A) i els col·loca fins i tot per davant del partit de Leterme que, en caiguda lliure, ha perdut gairebé un 7% de l'electorat i recull només el 16,2% d'intenció de vot. El partit del president sortint, però, no és l'únic a qui castiguen els electors: també els liberals de l'Open VLD perden suport i es queden només amb el 13,6% dels vots, ressentits d'haver fet caure el govern en plena crisi econòmica. Els vots d'uns i altres se'n van al secessionisme.

El nacionalisme flamenc mai no havia tingut un èxit tan aclaparador i cal anar enrere fins les eleccions de 1971 per trobar un suport del 19% al separatisme de Flandes, de la mà del desaparegut Volskunie. Un resultat, amb tot, molt per sota del que sembla que aconseguiran a les votacions de diumenge que ve.

Si finalment els independentistes flamencs són majoria a les eleccions generals del 13 de juny i recullen el 41% dels vots, les negociacions per formar un executiu federal que governi a tot el país seran encara més complicades que la darrera vegada: a les eleccions del 2007 Bèlgica va trigar més de mig any a formar un govern, que ha tornat a fracassar fa poc més d'un mes per la manca d'entesa entre flamencs i valons.

L'N-VA, la fi de Bèlgica

"El projecte de l'N-VA suposa la fi de Bèlgica", alerta l'editorial d'aquest dilluns del diari 'La Libre', perquè, explica, "exalten un sentiment de rebuig cap els francòfons, que van endarrerits i impedeixen que Flandes aixequi el vol". De fet, Flandes, amb una indústria sòlida, és el principal motor econòmic de Bèlgica i viu amb la constant sensació que Valònia, més pobra, es beneficia del dinamisme econòmic que genera el nord del país a través del mecanisme de distribució del pressupost de l'estat. Per això, una de les competències que reclama Flandes és el control pressupostari. Però els valons es resisteixen a cedir i que les finances deixin de ser una competència de l'estat federal i es gestionin a nivell regional.

"Els francòfons volen mantenir una solidaritat d'àmbit estatal que el flamencs podrien necessitar demà per pagar les seves pensions", es defensa l'editorial del rotatiu francòfon, que recorda que, si bé actualment a Valònia hi ha més atur i rep més diners públics, també hi ha més natalitat, que podria ser la solució de demà per Flandes, on la població envelleix a marxes forçades.

 


Els flamencs no volen ser una colònia francòfona per Salvador Cot


Les banderes tricolors -vermell, groc i negre- han tornat a algunes finestres brussel·lenques i s'han convertit en adhesius que s'enganxen al cotxe. Tot plegat, la reivindicació d'un estat que ha esdevingut difús i de futur incert.
   Però Brussel·les no és Bèlgica. La capital és, històricament, una ciutat flamenca que, després de prop de dos segles de liderar un estat francòfon, ha esdevingut, culturalment i lingüísticament, francesa. El francès és la llengua comú, tot i que, oficialment, hi regna el bilingüisme francès-neerlandès. Una excepció en un país dividit en dues zones monolingües: Flandes i Valònia. Amb una petita zona de llengua alemanya a la qual se li reconeixen tota mena de drets lingüístics i el forat brussel·lenc al mig de Flandes.
   I és aquesta excepció la que pretenen conservar la majoria dels brussel·lencs, que tenen por que una hipotètica independència de Flandes els desconnectés de l'àrea francòfona. En aquest sentit, el sentiment de "belgitud" es limita pràcticament als que podrien veure els seus drets lingüístics amenaçats.

La conquesta de Brussel·les

   Per això, la principal batalla política d'aquestes eleccions, convocades per al pròxim cap de setmana, es configura a l'entorn del dossier BHV (Brussel-Halle-Vilvoorde), un conflicte enverinat que afecta a una cinquantena de municipis, a l'entorn metropolità de la capital, que mantenen diversos graus de bilingüisme. Aquests pobles han estat lloc de destí per a brussel·lencs francòfons que buscaven preus més barats i cases amb jardí, amb la conseqüència que, en més d'un cas, han capgirat la majoria lingüística. Luc Van Der Kelen, editorialista del diari flamenc Het Laatste Nieuws escrivia aquesta setmana "tinc la impressió de trobar-me a Palestina, amb els francòfons en el paper dels israelians que construieixen cases en terra palestina a fi de poder exigir terreny palestí al cap d'uns anys".

Rèplica valona

   De l'altre cantó, Joëlle Milquet, presidenta de la CDH, partit francòfon que governa a les regions de Valònia i Brussel·les, assegura que cal acabar amb l'aïllament territorial de Brussel·les dins de Flandes "és lògic i coherent que Brussel·les i Valònia puguin tenir una connexió territorial, una frontera comú. Brussel·les és francòfona en un 90 per cent".
   Mentre, els partits independentistes flamencs pugen a les enquestes i fins i tot comencen a tenir presència política els partidaris d'integrar Valònia a la República Francesa. I alguns brussel·lencs, de forma nostàlgica, insisteixen a penjar la tricolor que un dia va simbolitzar un petit estat quasi francès.

La bandera belga s'ha popularitzat pels carrers de Brussel·les. Foto: ACN