"Slava Ukraine". Un vianant passa per davant del grup de persones que espera fora l'església grecocatòlica ucraïnesa de Sant Josep, Santa Mònica i Sant Josefat, a la Rambla de Barcelona. Resposta a l'uníson: "slava!". Totes són dones. La majoria, de mitjana edat. Moltes són refugiades ucraïneses. Se les diferencia perquè porten el passaport a la mà. A la porta, una voluntària passa llista. Dos nens juguen a fer que disparen amb un paraigua simulant que és una metralleta mentre la seva mare els vigila des de la cua.

Toquen les quatre de la tarda. Els cotxes paren a segona fila i descarreguen capses i bosses de diferents grandàries. Les estàtues vivents s'ho miren de reüll mentre intenten atraure els pocs turistes que circulen per la Rambla. "Perdona, ¿lo entramos directamente? Traemos muletas y botas otropédicas para piernas rotas", diuen. Els organitzadors intenten posar ordre en uns instants de caos inicial. Es recullen medicaments, material mèdic, menjar, mantes i sacs de dormir. A l'entrada hi ha un codi QR que especifica allò que és més necessari. "No agafem roba, perquè ens treu espai al camió per les coses més importants". Dues dones se'n tornen amb bosses plenes de jerseis i samarretes. Una altra obre les capses i destria allò que val del que no.

L'ambient és d'una amabilitat seca. Gràcies i adeu. Per alguns es tracta de la personalitat ucraïnesa. Per altres, és el tarannà lògic de qui està recopilant material humanitari, des de la distància, per la seva terra en ruïnes. "Som periodistes, podem parlar amb vosaltres?". "Sí, pero rápido, que tenemos mucha faena". En tenen. La sala més propera a l'entrada és plena fins dalt. Els voluntaris obren les bosses i organitzen el material. Continua arribant gent amb ganes d'aportar el seu gra de sorra.

Una família descarrega 6 capses i les disposa meticulosament davant l'entrada. Totes estan ben decorades, amb banderes ucraïneses i proclames pacifistes. "Gràcies a vosaltres", es llegeix en la del centre. "Una fotografia amb les voluntàries!", diu el pare. Polze amunt i somriure forçat. "Una altra amb el mòbil". A la parròquia de Sant Josep, Santa Mònica i Sant Josefat també hi ha lloc per la vanitat. I per la paciència.
 
Més endins, l'església s'ha convertit en un magatzem improvisat. "Avui encarà és prou buida", assegura una voluntària. En aquest espai més reservat, les refugiades seleccionen el que els és més útil. Tot ho consensuen i intercanvien articles entre elles. Haver de recórrer a la caritat no és plat de bon gust, però aquí són les persones més dignes del recinte. El diumenge a primera hora s'haurà de recollir tot per a poder celebrar missa.

Allò que no s'enduguin, serà enviat a Polònia, a la frontera amb Ucraïna. Alguns transportistes col·laboren gratuïtament amb les dues associacions que gestionen la parròquia: Sonrisas de Ucrania i Txervona Kalyna. Si bé, la majoria els cobren per un viatge llarg i costós. Des de fa uns dies, han deixat d'obrir tot el dia. Ara, atenen de dimarts a dissabte, de quatre a set de la tarda. "Todos trabajamos y la iglesia se satura", repeteixen. Solidaritat amb la comunitat ucraïnesa en plena Rambla.

[plantillaucraina]