Contràriament al que s'esperava, la candidata a les eleccions generals alemanyes pel partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) no serà la figura visible del partit, Frauke Petry, sinó dos caps de llista: Alice Weidel, exponent de l'ala aparentment "moderada", i Alexander Gauland, del sector més radical.

Només cinc mesos abans de les eleccions, Petry, copresidenta del partit, va anunciar que no estava "disponible per liderar la candidatura" just després d'una disputa interna entre els diferents corrents del moviment. Petry proposava una línia més moderada per arribar a més espais electorals però el sector radical del partit s'hi va oposar.

La nova candidata per encapçalar la llista electoral de cara a les generals del 24 de setembre és Alice Weidel, extreballadora de Goldman Sachs i obertament lesbiana. Una elecció amb la qual el partit "demostra el tolerant que és", defensa la candidata, de 38 anys. Per altres és una manera de suavitzar la imatge del partit ultra, antiimmigració i antieuro.

Per substituir Petry també va ser escollit el publicista i cofundador del partit Alexander Gauland, de 76 anys, i que representa l'ala més dura en un intent d'apaivagar totes les faccions del moviment. Fundat l'any 2013 per oposar-se als rescats de la Unió Europea a països endeutats com Grècia, AfD ha mantingut el seu euroescepticisme en els últims anys però ha evolucionat cap a un partit ultradretà després de la crisi dels refugiats.

Les disputes internes i algunes declaracions provocatives, com la de Björn Höcke, que va declarar que Alemanya ha de parar d'expiar per al seu passat nazi, han fet que el suport al partit, segons les enquestes, baixi del 16% el passat setembre a l'actual 9%. Tot i això, en les eleccions regionals d'aquests cap de setmana el AfD ha obtingut el 7% dels vots, per la qual cosa tindrà representació al Parlament de Renània del Nord-Westfàlia. Amb aquests resultats el AfD té presència a 13 dels 16 estats federats d'Alemanya.

La ultradreta a l'estament militar

La ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyen, ha anunciat una modificació fonamental de l'Exèrcit del país després que a finals d'abril les autoritats alemanyes detinguessin als tinents Franco A. i Maximilian T. per presumptament planejar un atemptat d'inspiració ultradretana. Suposadament Franco A. volia atemptar fent-se passar per un refugiat sirià per exacerbar l'odi contra els refugiats.

Els dos tinents estan acusats de realitzar una llista de possibles objectius, entre els quals es trobava el nom de l'expresident d'Alemanya Joachim Gauck o el ministre de Justícia, Heiko Maas. La detenció del tinent Franco A., de 28 anys, va desencadenar un escàndol al país per la sospita de l'existència d'una xarxa d'ultradreta dintre de les Forces Armades.

Actualment s'està investigant a 275 soldats sospitosos de dur a terme "accions d'ultradreta", una minoria en comparació amb els 180.000 efectius de l'Exèrcit alemany però el 70% dels casos s'han obert en l'últim any i mig. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha destacat que "les reformes mencionades per la ministra de Defensa són correctes, adequades i apropiades".

Desfer-se del passat

La ministra Von der Leyen també ha proposat canviat els noms d'aquelles casernes militars que encara al·ludeixin a oficials nazis de la Segona Guerra Mundial. "Les Forces Armades han d'enviar un missatge tant intern com externament que no estan arrelades en la tradició de les Wehrmacht", com es denominava a l'estament militar durant el règim d'Adolf Hitler, ha destacat la ministra.

Les Bundeswehr, les Forces Armades alemanyes creades en 1955, van eliminar els noms dels efectius de les Wehrmacht en els anys 80 i 90, però unes poques casernes encara els mantenen a manera d'homenatge a militars que molts alemanys consideren que van fer un bon servei al seu país i no van incórrer en crims de guerra.