L'onada de fred intens que escombra bona part d'Europa està agreujant encara més les condicions als camps de refugiats i les vies de trànsit de Grècia i els Balcans. L'Agència de les Nacions Unides pels Refugiats ha comptabilitzat aquesta setmana cinc morts des d'inicis d'any per les baixes temperatures. Save The Children en compta 40 d'ençà que va començar l'hivern. Les precàries condicions en les quals viuen els refugiats al llarg de la ruta, als camps de refugiats i als edificis abandonats que habiten, els desprotegeixen de temperatures extremadament gèlides. 

Són els casos d'un refugiat afganès, que va morir al nord de Grècia congelat a 14 graus sota zero, o el d'una dona somali que va ser trobada a un bosc del sud de Bulgària, segons expliquen aquestes organitzacions. Als estralls del camí s'hi sumen les dures condicions meteorològiques que obliguen als refugiats a aturar la fugida i reagrupar-se allà on saben que trobaran recer.

Les illes gregues, sobrepassades

Durant el desembre, el degoteig de persones que van entrar a Grècia va ser de 54 per dia. Les illes estan plenes amb 63.000 sol·licituds d'asil i els camps de refugiats estan molt per sobre de les seves capacitats. Al camp de Moria, a l'illa de Lesbos, hi viuen entre 4.000 i 5.000 persones quan només està preparat per 3.000.

L'activista de Proactiva Open Arms, Albert Mayordomo, és a Grècia fent rescats a la mar. Ja fa uns dies que no han pogut sortir per la mala visibilitat i l'estat de l'aigua: "Podem estar a menys cinc o menys set, però si agafem el vent a 25 nusos, la sensació tèrmica pot baixar fins als -15 ºC", explica a NacióDigital. En el moment de la conversa no tenien constància que hagués sortit cap embarcació de persones immigrants. El mal temps també atura per força el pas cap a Europa.

Mayordomo diu que les autoritats no han actuat per protegir del fred a l'enorme volum de gent que s'acumula a la primera parada del camí: "El govern grec no està preparat per aquesta situació. Als camps s'hi viu amb tendes de campanya en mig de la neu i amb temperatures glacials". Metges Sense Fronteres també ha denunciat que el fred i les males condicions d'habitatge estan impactant greument en la salut psicològica.

Atenes sota la neu i sense prou sostres

L'Abdu té 23 anys i ja en fa dos que va fugir de Damasc, on tot just havia començat a estudiar informàtica a la universitat. Ara passa les nits a una escola ocupada a Atenes on uns quants voluntaris treballen per habilitar l'espai abandonat a l'enorme flux de persones que arriben a la ciutat. Ell és una de les 300 persones que s'allotgen a l'escola i treballen intensament amb els activistes. L'edifici però, té més de 200 anys. Les finestres estan trencades, el terra esquerdat i el sistema elèctric cau quan s'hi endollen més de quatre calefactors. Quan fa molt de fred, es tanquen a una habitació en grup. "A tot arreu fa fred, però aquí almenys tenim mantes. Per molt que nevi ens sentim una mica com a casa", explica a NacióDigital per telèfon.

A la capital grega fa temps que voluntaris independents han entrat a cases abandonades per oferir opcions d'habitatge i ajudar als refugiats. L'Ivan n'és un d'ells. Cada dia rep la gent que hi va a demanar sostre i mantes: "De vegades els hi hem de dir que no en tenim, tot i que sabem que es quedaran al carrer", afegeix. Les persones que queden fora dels camps i dels edificis ocupats han hagut de suportar temperatures inferiors als 10 graus sota zero. A banda, els activistes han d'afrontar els atacs de moviments xenòfobs a la ciutat, entre molts d'ells, els del partit d'extrema dreta grec Alba Daurada: "Fa dues setmanes ens van llençar còctels molotov a l'escola, però per sort no va anar a més", explica el voluntari català.
 
Sèrbia sense ajuda humanitària

El bloqueig de les autoritats als Balcans fa d'aquest tram un dels més perillosos. L'orografia del terreny es complica i extrema les temperatures, la policia no permet utilitzar les vies més transitades als refugiats i les organitzacions no tenen permisos per desplegar-se al terreny. El coordinador de Cooperació Internacional de Save The Children a l'estat espanyol, David del Campo, quantifica a NacióDigital el desastre: "D'ençà que va començar l'any entre 1.200 i 1.800 persones han entrat a territori serbi, dels quals el 40% són menors d'edat".

A Belgrad, 2.000 persones dormen a edificis ocupats amb temperatures que han arribat als 20 sota zero. Ja són més de 7.200 persones que es troben bloquejades a Sèrbia sense que els activistes puguin tenir accés. Del Campo alerta de les conseqüències de la manca d'ajuda humanitària: "Els refugiats dormen a cases abandonades, fàbriques i edificis a mig derruir i no saben on trobar-nos. És un moment d'extrema vulnerabilitat".

Les organitzacions denuncien la passivitat de les autoritats europees per oferir asil i vies segures de trànsit. En paraules del portaveu de Save The Children als Balcans, Andreas Ring: "La manca de voluntat política per oferir alternatives segures i legals suposa que ara els refugiats i migrants, que han sobreviscut a anys de gerra, violència i perillosos viatges, poden morir congelats a Europa".