Manuel Valls entra al nou govern de França com a ministre d'Ultramar

L'exprimer ministre i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona torna a la política francesa de la mà de François Bayrou

Manuel Valls, en una imatge d'arxiu
Manuel Valls, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Redacció
23 de desembre de 2024, 19:12
Actualitzat: 19:28h

Manuel Valls serà ministre d'Ultramar del nou govern de François Bayrou a França, tal com ho ha avançat la cadena francesa BFMTV i ho han confirmat l'Elisi. L'exprimer ministre socialista i exregidor de Ciutadans l'Ajuntament de Barcelona liderarà la carpeta que s'encarrega de coordinar l'acció de govern dels territoris francesos que es mantenen de l'època colonial, com Nova Caledònia, a Oceania, i l'Illa Clipperton, al Pacífic Nord.

Es tracta d'una de les incorporacions de renom de Bayrou, que el 2017 li va donar suport com a primer ministre. Tot, després de la moció de censura de l'esquerra amb el suport de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional que va fer caure el conservador Michel Barnier. I és que no és l'únic exprimer ministre que el govern de centre ha sumat a les seves files, ja que Élisabeth Borne, que va ocupar el càrrec entre el 2022 i el 2024, serà ministre d'Educació. A més, l'exministre d'Interior Gérald Darmanin ara va a Justícia.

Amb tot, Bayrou ha complert in extremis la promesa de constituir el nou govern abans de Nadal. És un govern d'equilibris i d'un marcat caràcter de centredreta, amb la continuïtat al Ministeri d'Interior de Bruno Retailleau, de l'ala més dura de la dreta del país i que ja va entrar a l'executiu la primera vegada per fer contenta Marine Le Pen. Alhora, no inclou cap dels membres proposats per l'esquerra.

El govern del qual formarà part Valls haurà de treballar amb un Parlament que està molt fracturat, amb cap bloc a prop de la majoria necessària (288 de 577 escons). El que per ara sembla clar és que el president de la República, Emmanuel Macron, pensa restar en el seu lloc costi el que costi. El seu mandat s'esgota el 2027 i ja ha deixat clar que pensar en la seva renúncia és "política ficció".