Pocs periodistes coneixen amb profunditat dues realitats tan complexes com el món àrab i Rússia. Un d’ells és Marc Marginedas, veterà de molts conflictes internacionals, que acaba de publicarRússia contra el món (Península). Marginedas ha estat corresponsal a Moscou durant anys. Hi va ser just quan s’estava a les portes de l’inici del regnat de Putin i més endavant, quan el poder del dictador rus era ja omnímode.
En aquesta entrevista, feta a la llibreria Finestres, Marginedas passa revista a la realitat que viu ara mateix Rússia i com els serveis secrets del Kremlin -un veritable exèrcit, segons l’autor- s’han convertit en la més gran amenaça per Occident. El periodista recorda també alguns aspectes del seu segrest per l’Estat Islàmic, on també s’hi poden trobar lligams russos o diversos contactes catalans que, assegura, es van produir amb Rússia durant el procés.
Comença el llibre amb els atemptats que van assolar Rússia el 1999. Feia poc que hi era com a corresponsal i es refereix a l'atemptat de Riazan. És l’inici de la història?
Sí. A Rússia hi ha una tradició de serveis secrets amb una força totalment desproporcionada i que van ser un gran pilar de l'estat soviètic. Els atemptats de falsa bandera no comencen amb l’arribada de Putin al poder. Però en el cas dels atemptats de Moscou del 1999, és clar que foren esdeveniments destinats a causar un nombre gran de víctimes civils i es va acusar els txetxens sense cap mena de prova. En el cas de Riazan, els veïns van veure gent col·locant explosius en el soterrani i van avisar la policia. Es va detenir tres persones i aquestes van mostrar identificacions dels serveis d’intel·ligència. Quan ja no hi havia possible negació de la participació dels serveis, va sortir Nikolai Pátrushev, la persona més influent en l’entorn de Putin, per dir que havia estat tot un assaig per veure si la ciutadania estava alerta.
Putin ja governava?
En aquell moment, l’havien nomenat primer ministre i era encara poc conegut. La gent no va entendre que aquests atemptats tenien moltes implicacions. El que és cert és que la comunitat internacional va mirar cap a un altre costat. I això fins fa molt poc.
Com definiria el seu règim?
És una dictadura 2.0, no analògica. Una dictadura amb noves tecnologies. Com es fa això? Per exemple, impedint que els candidats opositors puguin presentar les seves candidatures. Els candidats necessiten unes determinades signatures i com que el règim disposa d’una xarxa massiva de col·laboradors, fan signatures falses que són fàcils de detectar per la comissió electoral i s’anul·len candidatures. Després hi ha les intimidacions. Recordo, per exemple, candidats opositors a Novossibirsk, que havien de fer campanya amb un esprai d'antiviolació.
Com?
Sí, perquè hi ha molts goril·les pagats pel règim que poden presentar-se en llocs de publicitat opositora i et desmunten la tenda. diuen, o sigui, comencen a desmuntar-te la tenda... I no hi pots fer res. El preu per expressar una crítica és elevadíssim.
Quin pes té l’oposició? El Partit Comunista, per exemple?
El Partit Comunista és una oposició totalment domesticada. Hi ha figures individuals, com alguna diputada a la Duma que protesta. Però, a escala federal, el Partit Comunista simplement assumeix al 100% les exigències del règim. En l'àmbit municipal encara et trobes gent interessant. A l'alcaldia de Moscou hi havia hagut presència de l’oposició i era gent combativa.
El Partit Liberal Democràtic de Zhirinovski, que malgrat el nom és un ultranacionalista…
Aquest és un partit creat pel KGB. Va néixer, segons Iàkolev, un dels pares de la perestroika, per si un dia el govern necessités alguna força complementària.
Veu el règim cohesionat internament?
Penso que el règim és molt conscient que amb aquesta guerra es juga la seva supervivència, que si s'atura la guerra amb un resultat no favorable, els moviments diguem-ne centrífugs poden ser brutals, tenint en compte les xifres de morts. Necessita guanyar la guerra. Això és clar. I, de moment, la percepció que hi ha dins del règim és que Putin se n'està sortint. És una percepció probablement equivocada, però creuen que aconseguirà l'aixecament de les sancions. Aleshores, tornarà a ser una mica com abans. Això és el que pensen.
Explica que totes les guerres de Putin, de les de Txetxènia a Ucraïna, són molt similars, amb tàctiques de terra cremada.
Sí, totalment. Amb atacs contra tota mena d'infraestructures.
I amb double tap. Què és això?
És una tàctica que no només fa Rússia, però que qui hi ha recorregut més és Rússia. Es tracta d'atacar un objectiu, un cop que tu ja has atacat per primera vegada, quan els equips de rescat estan fent la seva feina. És el que explica l’elevada mortaldat de cascos blancs a Síria. Però hi ha un altre tret de les guerres russes i és que no hi ha una gran capacitat d'innovació. Les guerres continuen sent similars.
Assegura que Ucraïna, amb tot, és incomparable amb la guerra de Txetxènia.
La quantitat de morts civils a Ucraïna, tot i ser molt elevada, és menor. Es tracta d’un xoc entre dos exèrcits regulars i els morts són fonamentalment soldats, amb un caràcter similar a la Primera Guerra Mundial. Pensem que a Txetxènia va morir un 10% del poble, una bogeria.
De tot el personal militar rus, Guenadi Gueràsimov és el general més important de Putin?
És el més present. Però, per exemple, una persona que ha estat amb ell des de sempre és el general Shoygu, que era ministre d'Emergències quan va arribar el poder. Gueràsimov és un dels teòrics de la propaganda. Ells en diuen mitjans no convencionals, i pensen que es poden assolir objectius molt més forts al marge dels mitjans militars convencionals. Si veiem com una part important del Partit Republicà nord-americà ha assumit la narrativa de la propaganda russa, a mi em sembla una gran victòria, una grandíssima victòria.
Quina interpretació més lògica hi hauria de l'actitud de Trump? Què té al cap?
No ho puc dir. El que sí que dic és que hi va haver vincles financers entre Trump i Rússia. Després del 2008, diners russos el va salvar de bancarrotes. S’ha parlat d’aquest vídeo de contingut sexual que es podia haver gravat durant el concurs de Miss Univers a Moscou.
Creu que això té base?
No ho sabem, però no descarto res. Perquè una de les coses a valorar és que, a Rússia, l'impossible és possible. Pensem en tota l’ajuda que va rebre Trump en la seva campanya del 2016. Hem de fer matemàtiques. Va haver-hi cent milions de persones que van veure anuncis racistes a Facebook pagats per Rússia. Si les eleccions es van guanyar per uns pocs milers de vots… El que sí que és clar és que en aquests moments Trump està disposat a donar satisfacció a les demandes de Rússia, i no sembla molt interessat a preservar els interessos dels Estats Units. Rússia està ara molt més ben posicionada a l'Amèrica Llatina que no pas la Unió Soviètica durant la Guerra Freda, que tenia Cuba i algunes milícies, però ara té governs aliats a Nicaragua i Honduras. L’antic conseller de Seguretat Nacional, John Bolton, diu que quan està amb Putin, Trump es pensa que són amics, i Putin no té amics i, a més, l'enganya i no el respecta.
"L'escena a la Casa Blanca amb Zelenski és calcada a moltes protagonitzades per Putin al Kremlin"
S’ha dit que l'escena de la Casa Blanca amb Trump esbroncant Zelenski podria ser una manera estúpida i barroera de fer que Putin acceptés negociar. Pot ser un cas d'ingenuïtat?
Faré una valoració meva, però això sembla molt inspirat pel Kremlin. En el sentit que la humiliació pública de la gent és una cosa que agrada a Putin, que ho ha fet sistemàticament amb ministres que no ho fan bé. L'escena de la Casa Blanca amb Zelenski es pot dir que és calcada a moltes que ha protagonitzat el president rus al Kremlin.
Tot són interpretacions i hi ha molta incertesa. Si hagués de donar una clau del que està passant, quina podria ser?
Per mi, la clau del que està passant és l'intent de Putin d'exportar el seu model polític de fusió d’estat i crim organitzat. Representa un model polític d'una part sola. Es va aconseguir consolidar al poder en una època en què el país estava dividit en màfies. Es pot dir que dirigia una màfia que es va imposar sobre les altres. Com va arribar al poder? Durant el seu període com a tinent d'alcalde a Sant Petersburg, es va aliar amb la màfia i es va repartir els beneficis del port de Sant Petersburg. Va muntar un negoci de casinos, amb una persona que ha estat encausada aquí i que va ser arrestat a Mallorca.
La fusió d’estat i crim organitzat a Rússia és brutal. És un model que va més enllà d'una dictadura, perquè és molt capaç d'inspirar terror. I jo penso que en aquests moments en què ja s'ha aconseguit internament, l'intent és exportar-lo a l'exterior. Qui representa millor aquest concepte d'estat mafiós a la cúpula de la piràmide social? L’Amèrica de Trump, que ha fet esforços increïbles per alliberar dues persones acusades d'esclavatge sexual a Romania. Estem parlant de gent obertament criminal. És un intent d’exportació d’aquest model als Estats Units.
Si ens vol donar també una paraula d’esperança…
No soc expert en els Estats Units. Soc creient i crec que la perversitat mai triomfa. No hi ha hagut cap desafiament a Europa i al món contra el sentit comú i la decència humana, des de l'època de Hitler, com el que vivim ara. I penso que això no guanyarà. A més, l'aparença que dona Putin de fortalesa està molt basada en la propaganda. Hem publicat a El Periódico que pràcticament 1.500 persones han caigut entre morts i ferits els tres darrers mesos a Ucraïna en atacs que no tenien cap sentit, només per aconseguir avançar uns metres. Després, el fet que hagi caigut Al-Assad a Síria és un cop fortíssim per Rússia. Per primera vegada, Putin ha patit una derrota, la primera des de fa 25 anys. És una mica com quan els britànics van aconseguir derrotar els nazis en un escenari menor de la Segona Guerra Mundial, com era el nord d'Àfrica, a El Alamein.
Interessantíssim.
Veritablement, però, la derrota del putinisme haurà de ser als Estats Units. Si es consolida aquest règim oligàrquic i mafiós als Estats Units, aleshores és un problema.
Putin i la Xina van realment de tronc o és una aliança que no pot durar?
A la llarga, Rússia, aquest acostament a la Xina l'acabarà pagant. Rússia i la Xina no són aliances naturals. És un país superpoblat al costat d'un país relativament despoblat. Si Rússia no tingués armes atòmiques, tindria poc pes. Però hi ha coses que probablement la Xina voldrà impulsar a canvi del seu paper de suport en la guerra d’Ucraïna. Per exemple, amb la presència dels xinesos a Sibèria, que és vista per la població local amb molta sospita. Estan comprant terres i tallant arbres per a la seva indústria de mobles, cosa que a la Xina està prohibida. Si Rússia no tingués armes atòmiques, ocuparia la meitat del territori, perque la Xina li hauria menjat una part important de terreny.
En un dels capítols del llibre parla dels amics de Rússia-Espanya.
L’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo, per exemple, que si escoltem el que diu de Zelenski, està assumint l’argumentari de Rússia.
Però aquí insinuaria algun lligam especial?
El que puc dir és que dins de la diplomàcia espanyola es vol acostar Espanya a Rússia d'una forma que no es justifica ni pel nivell de relacions, ni pel fet que nosaltres som forces de l'OTAN. Hi ha una cosa que saben fer molt bé els dirigents russos, que és afalagar públicament la gent. I si tens una determinada personalitat, te’ls pots guanyar d'una forma fàcil.
Parla també de Pablo Iglesias.
No ho amaga. Ell va dir a la Complutense que no tenia cap problema a treballar amb mitjans de països autoritaris o totalitaris, com l'Iran o com Rússia. La frase és que la geopolítica és així, això està gravat. Això em recorda molt el que va dir Le Pen, quan va dir que havia acceptat un préstec d'un banc rus. Deia que si ningú li donava diners a França, l’ha de buscar a fora. Després, la mateixa premsa russa parla d'Iglesias com d’algú prorús. I les seves votacions al Parlament Europeu anaven en la mateixa direcció. En aquests moments, el que fa Canal Red és molt similar al que feia la cadena russa RT en espanyol. Intenten crear bombolles d'informació. No té gaire impacte, gràcies a Déu. A més, els mitjans a l'esquerra del PSOE, com són eldiario.es o Infolibre, no compren aquest discurs. En el cas de Pablo González, aquest espia rus-espanyol, Canal Red va difondre que els càrrecs no havien estat presentats, quan sí que ho havien estat. El que no s’havia presentat és l’acta formal. I quan el van alliberar es va dir que el cas s’havia tancat, una teoria que està desmentida. Van dir que no hi havia proves quan investigadors polonesos li van mostrar. Són versions que venen molt d’un senyor que es diu Gonzalo Boye.
"Zhirinovski va dir que si Puigdemont volia anar a Rússia, podia fer-ho; Zhirinovski dirigia un partit creat pel KGB"
L'Audiència de Barcelona va arxivar el desembre passat la causa de la trama russa, amb alguns retrets inclosos al jutge Joaquín Aguirre. El cas ha estat enterrat pel Suprem.
Jo al jutge Aguirre no el conec i mai m'hi he trobat. Tota la informació que he publicat del tema Catalunya-Rússia, jo no vull dir si és trama russa o no, és de fonts russes. La primera font és d'un diputat que em va reconèixer que el senyor Víctor Terradellas, que es va presentar com a assessor de Puigdemont als seus interlocutors, va oferir el reconeixement de Crimea si Rússia reconeixia la Catalunya sobirana. Això està gravat i està reconegut per la mateixa persona. Es van entrevistar dues vegades, abans i després del referèndum. El diputat Markov, oficialista, que té accés a gent que gestionava el que eren les repúbliques no reconegudes i que tenien el suport de Rússia, com Ossètia del Sud.
Continua sent diputat?
No, crec que no. Però això va a missa. Després hi ha les declaracions que em va fer Zhirinovski, que va dir que si Puigdemont vol venir a Rússia, pot venir. Jo tot el que tinc ho certifico, tot el que he publicat ho justifico. És a dir, són coses que ha dit i que estan gravades i certificades. I Zhirinowski dirigeix un partit creat des del KGB. És una peça del règim per llançar globus sonda. Aquest oferiment es va fer en el moment que Puigdemont no tenia immunitat al Parlament. Després jo ja vaig deixar de publicar.
Ja dic, no m’he entrevistat mai amb el jutge Aguirre. El que dic és que gent que es presentava com de l'entorn del senyor Puigdemont va tenir contacte amb Rússia, això ho ratifico. I també dic que el senyor Puigdemont, en els mesos abans de rebre la immunitat al Parlament, va donar entrevistes i va dir coses que xocaven molt amb les narratives europees.
Recorda algun cas?
Per exemple, va arribar a justificar la secessió del Donbàs, etcètera. Puigdemont va donar entrevistes a una sèrie de mitjans russos. Estan allà. Parlo de fets. Les interpretacions són per la gent. També hem pogut certificar que desde mitjans de propaganda del Kremlin es va intentar a la tardor de 2017 atiar un conflicte civil a Catalunya amb informacions falses o manipulades sobre l’existencia de tancs o trets a Barcelona, o mapes falsejats sobre el recolzament al moviment independentista, unes informacions impulsades a les xarxes socials per bots.
Anem acabant. Es pot dir que en aquests moments Rússia és l'amenaça més clara per l'equilibri internacional?
Sí, perquè Rússia fa servir coses que cap estat fa servir. Per exemple, el terrorisme com a eina per influir a l'opinió pública. Això ho ha fet dins de les seves fronteres. Hem vist el que ha fet a Síria, sabem que Rússia va donar passaports als membres russos d’Al-Qaeda perquè anessin a lluitar a Síria. En aquests moments estem patint atemptats en moments oportuns. Com a Alemanya en vigílies electorals. No afirmo res, però penso que mereixen una investigació.
Com és que a Hongria hi ha un govern prorús? Perquè als anys noranta es va implantar una màfia que va establir aquests vincles de dependència amb el govern hongarès. A Espanya vam tenir la sort que la màfia que s’hi va instal·lar, Tambovskaya, que surt al llibre, va ser desarticulada. Em sembla que Rússia és una amenaça molt important.
El model xinès és diferent?
És molt diferent. No és un model explícitament mafiós. No soc un especialista en la Xina, però tinc la sensació que la Xina és una mica com la Unió Soviètica. Encara li preocupa, d’alguna manera, la seva reputació.
Aporta en el llibre dades inèdites sobre el segrest. Sobre el primer dia.
Sempre he parlat del que va passar el primer dia del meu segrest. Una persona es va emportar el meu passaport i l'endemà va venir i em va dir: “Tu has vingut aquí dues vegades i t'ha sortit bé, però la tercera no et sortirà tan bé”. Així no és com parla un gihadista, que et diu que no ets musulmà i no tens dret a estar allí. El meu interlocutor estava indignat amb la gent que entrava il·legalment a Síria. El que és nou i mai vaig dir és que era una persona que parlava rus, perquè sabia que me n'anava a Rússia i era perillós. Ara ho puc dir. Hi va haver altres incidents, que estic preparant de cara a una pròxima edició d'aquest llibre. El que va beneficiar el règim d’Al-Assad és que es va generar la percepció que tota l’oposició era Estat Islàmic. El mateix van fer a Txetxènia.
"Una experiència com la meva la pots revertir si li trobes un sentit. El meu és explicar el que he vist"
Una experiència com la que va viure pot afeblir en algun moment una mirada objectiva a les coses?
Penso que una experiència com la meva la pots revertir i convertir en una experiència positiva si li trobes un sentit. Crec que les famílies dels meus companys que van morir li van trobar un sentit. La Diane Foley ha posat en marxa una fundació, que ha fet moltíssim per evitar que els ostatges americans siguin oblidats pel govern. En el meu cas és explicar les coses. Hi ha pocs periodistes que tinguin el perfil d'haver treballat a la Unió Europea i a Rússia, que puguin fer aquesta connexió. Crec que el meu paper és explicar això, aquesta connexió.
La UE s'està plantejant un projecte de rearmament. Creu que és el que toca en aquests moments?
No vull donar massa les meves opinions, perquè sí que dic que tenim una amenaça fortíssima i, entre la propaganda que encara ens influeix, la inconsciència i també la corrupció de certa gent, fa que a vegades es posi en dubte. Però si et quedes amb la realitat, la veritat és esgarrifadora. Hem de tenir en compte que Rússia paga pensions de 200 euros. On van els diners?
Els serveis secrets russos són un autèntic exèrcit. El règim que governa sap que o guanyen o perden. La guerra de l'Afganistan va influir molt en la caiguda de l'URSS, però hi van morir moltes menys persones que a Ucraïna. Molta gent del règim sap que la seva única possibilitat és que això continuï. La María Zajarova, portaveu d’Exteriors, sap que si cau el règim, el seu futur és la presó.
S’imagina Putin sortint com a gran vencedor?
No. Jo penso que Putin ha perdut la guerra des del primer moment en què no va caure Kíiv. A partir d'aleshores, pot prolongar l'agonia i causar encara molt de mal. Per això era tan important humiliar Zelenski. Els ucraïnesos són conscients del que significa tornar a ser controlats d'alguna forma per Moscou.