Treva de vidre entre els Donald Trump i l'Iran. L’anunci d'alto el foc de dues setmanes per part del primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, com a pas previ per una pau definitiva a l'Orient Mitjà ha suposat un bri d'aire fresc per a un conflicte internacional de gran magnitud. Aquest bri d'aire fresc, però, s'ha esfumat el mateix dia que ha arribat. El líder de la Casa Blanca ha posat fre a l'ofensiva en resposta a la reobertura de l'estret d'Ormuz, un dels punts clau del comerç petrolier mundial. Hores després, però, l'Iran ha tornat a tancar parcialment l'estret, fent perillar la treva temporal amb els Estats Units i evidenciant la fragilitat del conflicte a l'Orient Mitjà.
Israel ha aprofitat l'alto el foc pactat in extremis per endurir la seva ofensiva contra el Líban, llançant l'atac "més gran" registrat fins ara. El govern de Benjamin Netanyahu, afí a les polítiques de Trump, ha bombardejat més d'un centenar d'objectius, teòricament, de Hezbollah provocant gairebé 90 morts i més de 700 ferits, segons les primeres estimacions. Una magnitud d'atac que no s'havia registrat des que va esclatar el conflicte entre Israel i el Líban, ara fa sis setmanes. A més, països del Golf com Qatar o Kuwait també han denunciat atacs d'Israel en les darreres hores, fet que embolica encara més la treva de la guerra a l'Iran.
En resposta als atacs de Netanyahu al Líban, l'Iran ha tornat a tancar part de l'estret d'Ormuz. Els petroliers que tornaven a circular pel canal han quedat aturats en resposta a la "violació" de la treva per part d'Israel. Donald Trump, però, ha assegurat en declaracions a PBS que el Líban no quedava inclòs dins l'alto el foc. És a dir, l'Iran i els Estats Units no coincideixen en l'abast de la treva, mostrant la fragilitat d'aquesta i augurant un possible retorn a les hostilitats més aviat del previst -com a mínim, abans que acabi l'alto el foc temporal de dues setmanes.
Israel no afluixa
El govern de Netanyahu ha decidit continuar bombardejant el Líban perquè considera que no forma part de l'alto el foc temporal acordat. A parer seu, el govern libanès encara està ple de ministres de Hezbollah, motiu pel qual el seu deure és desarmar-los. Sota aquest pretext, Israel continua prement l'accelerador contra el Líban. De fet, el ministeri d'exteriors israelià assegura que l'ambaixador iranià continua a Beirut "desafiant obertament les seves pròpies decisions", motiu pel qual no tenen intenció d'aturar l'ofensiva. Malgrat els arguments d'Israel, el Pakistan ha anunciat inicialment que l’acord inclou també l’escenari libanès castigat.
Per la seva banda, la guàrdia revolucionària de l'Iran ha assegurat que aquesta mateixa tarda ha abatut un dron Hermes 900 que sobrevolava el seu espai aeri, concretament al sud del país. La presència d'aquest dron a la província de Fars es tracta, des del punt de vista iranià, com una altra "violació" de la treva acordada amb el magnat republicà aquest mateix matí. Davant aquests atacs, el primer ministre pakistanès també ha fet una crida a la calma, ha demanat que es respecti l'alto el foc acordat i ha defensat que la via per resoldre el conflicte és la diplomàcia.
L'impacte econòmic de l'alto el foc
La treva dels EUA i l'Iran, malgrat la seva fragilitat, ha disparat les borses d'arreu del planeta, i l'espanyola no ha estat una excepció. L'Ibex-35 ha tancat la jornada en els 18.132 punts, un 3,94% per sobre de la cotització de dimarts. A l'altra banda de la balança, el petroli s'ha desplomat més d'un 13%, i els barrils Brent i Texas han acabat la jornada per sota dels 100 dòlars. Repsol ha estat el valor que més ha patit la situació, i ha acabat el dia amb els títols a 22,25 euros, un 5,76% per sota del preu que tenien ahir. En canvi, ArcelorMittal ha pujat un 12,89%, IAG un 8,53% i Indra un 8,15%. Els bancs també han tingut cotitzacions positives, amb pujades del 7,6% al Santander, del 6,83% al BBVA i del 5,34% a Bankinter.
A la resta de parquets europeus, l'EuroStoxx 50 ha avançat prop d'un 5%, fins als gairebé 5.600 punts, la pujada més gran des del març del 2022. La pujada al Dax 40 alemany també s'ha apropat al 5%, fins a tocar els 24.000 punts. A França, el CAC 40 ha pujat un 4% i ha superat els 8.200 punts i a Itàlia l'FTSE MIB també ha pujat a la ratlla del 4% i ara cotitza a 47.100 enters. Finalment, l'FTSE del Regne Unit se situa en més de 10.600 punts després de pujar prop d'un 3%. Ara, doncs, caldrà esperar a la reacció dels mercats als possibles canvis en la treva a causa de les hostilitats d'Israel al Líban.
