Quan vaig visitar l’imponent i preciós parlament hongarès a Budapest, recordo que una guia atrevida, irònica i resignada explicava com la major part de la cambra de diputats estava ocupada per membres del partit d’Orbán, i que la major part de la petita resta eren d’una formació política encara més a la dreta.
Aquest diumenge se celebren eleccions parlamentàries a Hongria i sembla que hi ha opcions reals d’un canvi polític. Viktor Orbán és primer ministre des del 2010, és a dir, fa setze anys. I abans ho havia estat quatre anys més, del 1998 al 2002. Vint anys al poder al llarg dels quals ha anat portant les seves polítiques de l’euro-escepticisme a l’antieuropeisme, allunyant-se de Brussel·les i apropant-se a la Moscou autocràtica de Putin i a la Washington de Donald Trump.
Dues dècades d’un viratge del país contra l’estat de dret liberal que li ha comportat acumular sancions per part d’una Unió Europea que no s’ha atrevit a expulsar el país, tot esperant que arribés a Hongria un nou dilluns d’esperança, com pot ser el vinent.
Tots els sondejos indiquen una derrota d’Orbán, per més clams que Donald Trump i J.D. Vance facin a favor seu. Arribats a 2026, que aquests clams no acabin resultant el cant del cigne i la confirmació de la seva derrota…
Qui pot guanyar les eleccions és Péter Magyar del partit Respecte i Llibertat, conegut com a “Tisza”. Tisza en hongarès és el nom d’un riu afluent del Danubi. Així mateix, hi ha dues figures importants de la història política d’Hongria que foren els comtes Tisza, pare i fill, que ambdós van ser molt rellevants i influents en la conformació del país. Péter Magyar és un fenomen polític en si mateix. Una mica com ho fou Emmanuel Macron a França, ara fa deu anys. I com a Macron en el seu moment, la bona planta també li va a favor.
Quan va llençar la seva plataforma política, ara fa un parell d’anys, Magyar era un polític quasi desconegut. Ara és eurodiputat del seu partit i prové del Fidesz, la formació d’Orbán, i és l’exmarit d’una exministra d’aquest. I va ocupar alts càrrecs en l’administració del país. Així doncs, Magyar és un conservador afiliat al Partit Popular Europeu. Un conservador liberal, de centredreta i europeista, però sobretot contrari al sistema polític que Orbán ha liderat al llarg d’aquests vint anys.
Entre les seves propostes de canvi al país, el líder de Tisza vol que Hongria torni a abraçar l’europeisme i l’OTAN, i fer reformes democràtiques que facin viable rebre els milers de milions d'euros en fons europeus que la Comissió Europea ha bloquejat. També vol tirar endavant un pla de transformació del subministrament energètic per deixar de dependre de Rússia.
Magyar forma part d’una família amb membres de la magistratura hongaresa i el seu tiet-avi, Ferenc Mádl, va ser president de la República d’Hongria del 2000 al 2005.
A més, “Magyar” vol dir hongarès i sol ser-ne un sinònim. Un nom ben redundant per a ser primer ministre, certament. Si a això hi sumem que sol enarborar la bandera nacional, vestint de nacionalisme la seva proposta; i fins i tot fent mítings de campanya vestit amb una elegant casaca d’hússar!
Així, davant les urnes, s’ubica vora el 50% d’intenció de vot, mentre que el Fidesz d’Orbán s’ubica per sobre del 35% en una elecció parlamentària a una única volta que ho tindrà tot de polaritzada entre els dos candidats que veuran com es concentren en ells tots els vots: o pro-Orbán o contra-Orbán. I això pot garantir la victòria a Magyar.
