L'ex primer ministre italià Matteo Renzi ha presentat aquest diumenge la seva dimissió com a líder del Partit Democràtic (PD) i no ha descartat la possibilitat d'una escissió a causa de la crisi interna que enfronta als diferents corrents del partit. "Pitjor que la paraula 'escissió' només és la paraula 'xantatge'", ha afirmat el ja exsecretari del PD durant l'Assemblea Nacional del partit, que se celebra en un hotel de Roma. "No es pot demanar que no dimiteixi perquè solament així s'evita la divisió. Aquestes no són les regles del joc democràtic", ha argumentat, segons recull la premsa italiana.

El president del partit, Matteo Orfini, espera ara la presentació d'un candidat a la secretaria que compti amb la firma de 117 delegats, tal com preveu la normativa del PD. En la cita participen el primer ministre, Paolo Gentiloni, i els sotssecretaris Lorenzo Guerini i Debora Serracchiani.

En la seva intervenció, Renzi ha defensat el "respecte" com a "paraula clau". "El respecte és una de les primeres coses que els pares ensenyen als seus fills. Una comunitat política ha d'optar sempre per respectar-se entre si i practicar el respecte cap a la comunitat", ha argumentat. Per contra, el PD "ha perdut l'oportunitat de parlar" amb si mateix.

"Mirem-nos als ulls. Respectem-nos uns a uns altres i tractem de veure si hi ha un espai per imaginar un demà", ha proposat l'ex primer ministre durant la seva intervenció.

Renzi s'ha referit a més al fallit referèndum de reforma constitucional del passat 4 de desembre, en la qual la seva proposta va ser derrotada i va precipitar la seva sortida del Govern. "Existeix una gran bretxa en la política i la societat italiana. Hi ha un abans i un després del 4 de desembre i jo sóc el responsable: el referèndum va ser un cop per a tot el sistema del país", ha reconegut. Per això, proposa "reiniciar" el país.

El partit està dividit entre els seguidors de Renzi; la corrent Àrea Democràtica de Dario Franceschini; Refer Itàlia, liderada per Giovani Turchi; els "responsables" de Maurizio Martina, Nicola Zingaretti i Cesare Damiano, Esquerra Democràtica de Gianni Cuperlo i els seguidors de Pierluigi Bersani. Menor influència tenen altres cinc corrents identificables amb els seus respectius caps visibles.