Angela Merkel Foto: ACNAlemanya ha demanat aquest dimecres al primer ministre grec, Giorgios Papandreu, que aclareixi quines conseqüències tindrà el referèndum que ha proposat sobre el pla de rescat aprovat per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FM) i quina seria la pregunta que plantejaria al poble grec i quan tindria lloc.
La cancellera Angela Merkel ha insistit aquest dimecres que Europa manté la intenció d'aplicar-lo, però abans necessita "claredat" per part de Papandreu. És per això que tant ella com Sarkozy el van emplaçar aquest dimarts a assistir a Canes per reunir-s'hi aquest dimecres a la nit. Segons ha dit Merkel en una roda de premsa, la reunió "pot ajudar" a aclarir les intencions de Papandreu.
De la seva banda, el portaveu del govern alemany Steffen Seibert ha explicat que "hem de parlar amb el govern grec aquesta tarda a Canes per saber quin calendari temporal tenen en ment, i sobretot, quina pregunta faran al poble". Segons ha afirmat, "no sabem res d'això, i molt en depèn", ja que segons ha dit "el temps fins a la celebració del referèndum no pot ser temps perdut per Grècia ni per l'eurozona".
Tant Seibert com el comissari d'Energia de la UE, l'alemany Gunther Ottinger, han assenyalat que Papandreu hauria d'haver informat els dirigents europeus dels seus plans en les cimeres que es van celebrar la setmana passada sobre la crisi a l'eurozona. Segons ells, l'actuació de Papandreu "ha fet que la situació empitjori considerablement per als països que no tenen la màxima qualificació creditícia i ha augmentat el perill de més revesos".
"No està clar" que Grècia rebi l'ajut
El ministeri alemany de Finances ha assegurat aquest dimecres "no està clar" si Grècia rebrà el pròxim tram d'ajut, dotat amb 8.000 milions d'euros, per part de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. La propera donació d'ajuts estava prevista per mitjans de novembre, abans que se celebri el referèndum. "El tram encara no s'ha pagat. Aquesta és la situació d'avui. Com aniran les coses està per veure, però segons el que sentim de Grècia, no hi ha una necessitat urgent de diners fins a mitjans de desembre, més o menys", ha explicat el portaveu del ministeri de Finances, Martin Kotthaus.
El conjunt del pla de rescat és de 130.000 milions i la condonació del 50% del seu deute extern a canvi d'introduir mesures d'austeritat que se sumen a les que ja s'han anat aplicant, com l'augment dels impostos indirectes i la rebaixa de pensions i salaris. El segon pla de rescat obligaria Grècia a suspendre 30.000 funcionaris amb una retallada salarial del 60% que poden ser acomiadats d'aquí a un any; a suspendre la negociació col·lectiva sobre salaris; a rebaixar un 20% les pensions que superen els 1.000 euros, i a rebaixar l'exempció per pagar impostos de 8.000 a 5.000 euros d'ingressos anuals.
