A diferència del 2016, quan ni ell mateix esperava ser elegit president dels Estats Units, aquest cop Donald Trump ha tingut temps per pensar com seria la seva nova Administració. Molt abans de prendre possessió, el 20 de gener vinent, cada dia és un degoteig de nomenaments del que vol que sigui el seu govern. De moment, els noms que van apareixent formen una constel·lació d'ultres, conservadors oportunistes, negacionistes de les vacunes i el clima i llunàtics diversos.
Una part de les designacions són ara mateix propostes que han de passar per un procés de ratificació del Senat. D'altres podran assumir les seves funcions el gener sense contratemps. Però ningú creu en aquests moments que Trump topi amb una oposició fèrria a la gran majoria de noms. Amb alguna excepció. El Partit Republicà té majoria al nou Senat (52 o 53 senadors de 100) i en aquests moments sembla lliurat del tot a Trump. Aquest és un llistat dels principals premiats.
Els conservadors (més o menys) tradicionals
Susie Wiles, la majordoma disciplinada. Serà la nova cap de gabinet a la Casa Blanca, una mena de secretària general de la Presidència. És una vella republicana molt conservadora, assessora en campanyes electorals. Ha estat rebuda amb satisfacció en els cercles de Washington perquè no forma part del nucli trumpisat més extremista. Però no té res de moderada.
Marco Rubio, el neocon caragirat. Senador de Florida, simbolitza el gir donat per molts republicans i serà el secretari d'Estat i responsable, per tant, de la política exterior. Prové de l'ala més neocon. És a dir, és un falcó partidari d'una política internacional de duresa, intervencionista i partidari de donar suport a Ucraïna, el que xocaria amb l'aïllacionisme de Trump. Té ambicions pròpies, però fa temps que Rubio s'ha adaptat a l'ambient trumpista i ho subordinarà tot a la seva lleialtat. Necessita l'aval del Senat i el tindrà.
Doug Burgum, el pont amb els petroliers. Governador de Dakota del Nord, va rivalitzar amb Trump a les primàries. Representa el sector negocis dels republicans, sobretot amb el sector dels fòssils. Serà secretari d'Interior, res a veure amb el que aquest departament significa a Europa. Als Estats Units, gestiona els parcs naturals i l'han designat perquè faciliti l'extracció de recursos naturals. El Senat el confirmarà amb tota probabilitat.
Musk, un cas a banda
La designació de qui és considerat l'home més ric del planeta per dirigir un nou departament d'Eficiència Governamental -junt amb un altre empresari, Vivek Ramaswamy- és una de les coses més estrambòtiques que estem contemplant. L'objectiu declarat és proposar mesures per reduir la burocràcia. La finalitat de Musk és neutralitzar els reguladors i beneficiar els interessos de les seves companyies. De moment, rotatius com The Guardian i La Vanguardia ja han abandonat X, però el propietari de Tesla ha estat un element clau en aquestes eleccions i segurament la veritable "sorpresa d'octubre" a l'abocar-se en la campanya en estats decisius.
Una galeria d'estrafolaris
Pete Hegseth, un presentador de la Fox al Pentàgon. Ha estat una de les grans sorpreses. Hegseth és conegut com a presentador de l'arxiconservadora cadena Fox. Va fer carrera militar fins a arribar a capità, però no és considerat un expert en defensa. Amb els seus tatuatges i l'afirmació que no té costum de rentar-se les mans ha aconseguit cridar l'atenció. Serà el secretari de Defensa.
Tulsi Gabbard, de Sanders a Trump. Antiga congressista per Hawai, ha protagonitzat una evolució curiosa: de l'ala esquerra del Partit Demòcrata al trumpisme més desmesurat. El camí ha estat l'oportunisme. Serà directora d'Intel·ligència Nacional, el que suposa tenir autoritat sobre diverses branques d'espionatge. S'ha mostrat contrària a les intervencions exteriors i propera a les tesis russes a Ucraïna. Necessita el suport del Senat, on pot trobar oposició.
Lee Zaldin, un negacionista a Medi Ambient. Excongressista de Nova York, conegut pel seu negacionisme climàtic, dirigirà l'EPA, l'Agència de Protecció Ambiental, si el Senat el ratifica, que és molt probable. Ha votat més d'una dotzena de vegades contra iniciatives legislatives en defensa de la descarbonització.
Robert Kennedy Jr., el kennedià renegat. Fill del mitificat senador Robert Kennedy, aquest activista antivacunes ha estat proposat com a secretari de Salut. Trump ja ha dit que espera que entri al departament de manera "salvatge". Ho pot ser. Durant la covid, va assegurar que les vacunes podien causar autisme, afirmació rebutjada per la ciència. Necessita l'aval del Senat.
Matt Gaetz, l'ultratrumpià. La proposta de Trump per a fiscal general (una mena de ministre de Justícia i d'Interior, amb autoritat sobre l'FBI) és, fins al moment, la més controvertida i sorprenent. Gaetz va ser investigat per tràfic sexual i mantenir relacions amb una menor, però va ser exonerat. Més amenaçador és l'informe que preparava el Congrés sobre ús fraudulent de fons de la seva campanya i altres irregularitats. Gaetz ha dimitit com a congressista per evitar que es publiqui l'informe.
Possiblement, més que tot això, l'acabi perjudicant la gran quantitat d'enemics que té dins del partit. Gaetz pertany a una facció ultra que és minoritària a la Cambra de Representants, però que va aconseguir fer fora Kevin McCarthy com a speaker (president de la Cambra). Aquests dies, McCarthy, que clama revenja, ha sortit per assegurar: "El Senat no el confirmarà. Tothom ho sap".
Chris Wright, executiu petrolier a Energia. L'últim dels noms ha saltat les darreres hores. Donant de la seva campanya, també negacionista climàtic i defensor del fracking -extracció d'hidrocarburs per fractura hidràulica- s'unirà al recentment creat Consell d'Energia Nacional. El republicà el defineix com "un destacat tecnòleg i empresari en el sector de l'energia", director executiu i president de LibertyEnergy. Segons la CNN, Wright té dubtes sobre si el canvi climàtic està vinculat amb l'empitjorament de les condicions meteorològiques extremes. Entre els seus objectius a l'Administració, també s'hi troba "reduir la burocràcia".
Amb tot, les ratificacions o no del Senat assenyalaran també si Trump toparà amb algun fre en l'inici del seu segon mandat. El que està clar és que aquesta segona Administració té més clar el que vol que la primera. I que intentarà fer-ho sense que li tremoli el pols.