El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dilluns que ampliava a cinc dies més el termini anunciat per començar a bombardejar instal·lacions energètiques iranianes. El termini havia de concloure dimarts. Trump també ha dit que els Estats Units estan negociant amb l’Iran i que veu molt a prop la resolució del conflicte, però les autoritats perses ja l'han desmentit. Les paraules del mandatari nord-americà han tingut un impacte immediat en els mercats i han provocat una sensació d’alleugeriment en la comunitat internacional, amb una baixada del petroli del 10%.
L'obsessió per les aparences
Des de l’inici de l’atac conjunt dels Estats Units i Israel a l’Iran, el líder nord-americà ha escenificat el que és el seu particular estil de "negociació": insultar sense parar els enemics -"ja no queda res per bombardejar de l’Iran"-, menysprear els possibles socis -"no necessitem els europeus ni l’OTAN per res"- i presumir del poder omnímode al seu abast. Però el control del règim iranià de l’estret d’Ormuz ha espantat el món econòmic global, amb un petroli que ha superat amb escreix els 100 dòlars. Trump s'ha vist atrapat en un conflicte que no es pot resoldre amb fanfarroneries.
Trump ha assegurat que ha iniciat unes negociacions “molt profitoses” amb els iranians. Unes converses que haurien demanat en primer lloc els governants de Teheran, és clar. Però aquests ho han negat d’immediat. Un mitjà nord-americà amb accés a bones fonts com Axios ha apuntat al nom del president del Parlament, Mohamed Baqer Qalibaf, com a possible interlocutor dels nord-americans. Qalibaf, considerat un dur dins del règim, ho ha desmentit, tot i reconèixer una intensa activitat diplomàtica per part de terceres països. El problema amb Trump és que mai se sap si el que diu és pur teatre. En tot cas, la referència a converses pot ser un indici que s’ha adonat que li convé sortir del golf.
Netanyahu també delata les seves mancances
Per primer cop, és possible que la parella Estats Units-Israel s’hagi vist abocada a admetre la seva insuficiència per guanyar aquesta guerra. El fet que el mateix primer ministre israelià hagi reclamat que altres països s’afegissin a la coalició contra Teheran -després d’iniciar l’atac del 28 de febrer sense ni tan sols informar els aliats europeus-, és un senyal que no es veuen amb forces per culminar l’operació contra el règim xiïta. Tots dos líders afronten eleccions decisives. Trump, les midterm de novembre, però Netanyahu abans, el setembre.
El que va de Maduro a Mojtaba
Tan brutal com pot arribar a ser, una cosa que desconcerta de Trump és la puerilitat i candidesa de moltes de les seves afirmacions. Com quan ha insistit, aquest mateix dilluns, en la conveniència de trobar algun líder iranià que fes el paper de la veneçolana Delcy Rodríguez. Algú sorgit del règim dels aiatol·làs que es posés de genolls davant dels interessos de Washington. Alhora, ha tornat a ridiculitzar Mojtaba Khamenei, el nou guia suprem, de qui no se sap res. Creure que actuant així, els aiatol·làs s’arronsaran diu molt de la feblesa d’anàlisi de l’octogenari president nord-americà.
Una partida amb dos rellotges
A hores d’ara no sabem si Trump ha iniciat un gir clar al Golf Pèrsic o si aquests cinc dies són tan sols una nova fugida endavant que pretén apaivagar els mercats i que la inflació no agafi volada. Un horitzó aquest que espanta els republicans nord-americans, que ho veuen com el pitjor termòmetre electoral. És evident que Trump ha perdut la seva mà des del moment que va voler arraconar Teheran amb la seva amenaça de bombardejar les seves instal·lacions si els caps xiïtes no desbloquejaven Ormuz, i Teheran ja ha deixat clar que si se li acut fer-ho, sabrà el que és un bloqueig total de l’estret. Els tuits del mandatari nord-americà competeixen malament amb els escaquers iranians.
Els aiatol·làs no acaben la munició
Mentrestant, els líders europeus viuen al minut. El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha anunciat que el país es prepara per un conflicte llarg. El que indicaria que no es fa massa il·lusions sobre les darreres paraules de Trump. Alhora, el canceller alemany Friedrich Merz ha mostrat la satisfacció pel que podria ser l’inici d’una desescalada. El cert és que ningú sap com pot evolucionar el conflicte. El que sí que ja es dona per descomptat és que aquesta crisi no acabarà amb un passeig militar nord-americà. Aquest dilluns, la ministra espanyola de Defensa subratllava la capacitat que ha tingut l’Iran per poder llançar míssils contra Turquia, que s’estarien fabricant amb facilitat.
