Les amenaces de l'stablishment britànic i internacional envers la independència d'Escòcia van fer el seu efecte. L'independentisme va perdre el referèndum del 18 de setembre pel vot de ciutadans espantats. Sobretot, els pensionistes. "Gairebé vam guanyar", assegurava aquest dijous qui va ser el director estratègic de Yes Scotland, Stephen Noon, en una conferència a Barcelona, presentant com una victòria moral el 45% aconseguit. "De fet, vam guanyar entre els escocesos de menys de 50 anys", reivindica. Però els pensionistes van decantar la balança: "Els van dir que els seus estalvis estaven amenaçats. I, sobretot als llocs rurals, van anar als seus bancs a treure diners, dient que els perdrien."

Noon, en un acte organitzat per la FNEC i Sobirania i Progrés, també va denunciar que hi va haver pressions perquè els immigrants votessin 'No' -"als polonesos, els deien que serien deportats en cas de victòria de Yes"- , i es lamenta que "veus molt influents en la societat" no van parar de llançar "atacs massius" -"deien que els preus dels aliments pujarien, que els bancs i les empreses marxarien d'Escòcia, que hi hauria un impacte catastròfic en la vida de la gent..."- que van espantar el votant.

Ara, vist amb perspectiva, recepta: "Hauríem d'haver fet més accions perquè la gent fos més resilient, més resistent, als atacs de l'stablishment. La nostra xarxa municipal hauria d'haver estat més forta per contrarestar aquestes pors, i hauríem d'haver estat més preparats en municipis que la majoria de llocs de treball depenen d'una sola empresa."

Un procés verd

Noon, de fet, va venir a reconèixer que la societat escocesa no estava prou madura per proclamar-se independent. "L'SNP sí que havia creat discurs independentista des de feia anys, però no havia arribat a prou gent. No era partit de govern, i no tenia finestres mediàtiques. Quan vam començar la campanya de Yes Scotland, ens vam adonar que estàvem massa lluny respecte el que la gent coneixia de la independència. No tenien clar que Escòcia fos un país ric que pogués funcionar per si sol", explicava.

I és que el sentiment nacional escocès, fins fa quatre dies, era d'una certa "inferioritat" envers Londres. Revertir aquesta mentalitat va ser el primer escull amb què es va topar Yes Scotland tot just començar, i que no va tenir prou temps per corregir en el segment de població d'edat més avançada, entre les dones i a les zones rurals. De fet, reconeixia: "Al principi, als propis 'yessers' els costava explicar els avantatges de la independència."

Yes Scotland també va detectar, com a punt feble, que no comptava amb "un moviment social fort com el que teniu a Catalunya". "I el vam haver de crear", reconeix Noon. Així, van "crear lideratges" diversos en múltiples àmbits professionals, socials i territorials "perquè fessin de portaveus", un fet que "va acabar sent una part molt poderosa de la nostra victòria".

La influència dels mitjans

Noon també apunta que el Yes "va guanyar entre els que es van informar on-line", però que no va aconseguir pràcticament cap èxit "entre els que s'informen a través dels mitjans de comunicació tradicionals". "Sabíem que els mitjans ens eren hostils, i que havíem de tenir cara a cara amb el votant, i comunicar-nos-hi a partir del 2.0. Aquí ho vam fer bé", explica.

L'absència de mitjans de comunicació partidaris de la independència també els va passar factura. "No vam aconseguir transmetre bé el nostre missatge a la classe mitjana. Sí que vam fer-ho bé parlant de justícia social, que els pobres estarien millor...", creu, però no van acabar de connectar amb el ciutadà mitjà amb perspectives de millorar en l'escala social.

"Ens pensàvem que podríem contrarrestar els grans mitjans amb 2.0 i la curta distància. Però no. Hem de sortir als grans mitjans de comunicació", sentenciava. I, en tant que el panorama comunicatiu íntegrament escocès és pobre, va insinuar que caldria crear-ne de propis que els ajudin a guanyar una segona batalla.

"No hi haurà una tercera ocasió"

I és que Noon té clar que Escòcia tornarà a votar, més aviat que tard, sobre el seu futur polític. "Un segon referèndum és possible. Al Quebec van fer el segon al cap de 20 anys, per exemple. Però no el podem perdre, perquè no hi haurà una tercera ocasió", va sentenciar. Tenint aquest horitzó a la vista, va explicar: "Hem de continuar fent campanya independentista."

Tot plegat, tenint clar que "el dolor de perdre és enorme". En aquell moment, una esgarrifança va recórrer l'espinada de l'auditori.