Notre-Dame reobre les portes després de l'incendi amb Trump i Zelenski entre els convidats

La cerimònia d'inauguració del temple parisenc cinc anys després de cremar-se ha comptat amb nombroses personalitats i mandataris

fotonoticia 20241207193438 1200
fotonoticia 20241207193438 1200
Redacció
07 de desembre de 2024, 20:51
Actualitzat: 23:22h

Han calgut cinc anys, 2.000 treballadors, 250 empreses, una inversió multimilionària i fe, sobretot fe. Però després del greu incendi que Notre-Dame va patir el 2019, aquest dissabte s'ha tornat a reobrir, en una cerimònia plena a vessar de mandataris i personalitats com ara Donald Trump, Elon Musk o Volodímir Zelenski.

L'arquebisbe de París, Laurent Ulrich, ha estat l'encarregat d'obrir les portes de la catedral a tots els assistents. "Germans i germanes: entrem ara a Notre-Dame. Obriu les vostres portes per a reunir amb alegria als fills de Déu", ha proclamat, abillat amb una acolorida casulla dissenyada estilista Jean-Charles de Castelbajac, abans de colpejar la porta gran amb el seu bàcul, com marca la tradició. Acabat el ritual, les campanes de la catedral han començat a repicar acompanyades del cor catedralici que ha exercit de fons a l'entrada dels convidats.

La cerimònia es desenvolupa en tres parts. En primer lloc, el "despertar" del gran orgue, el més gran de França, amb 8.000 tubs i 115 registres. En segon lloc, té lloc l'anomenat "cant de l'Ofici", una sèrie de salms i oracions, inclòs el Parenostre. A continuació, l'arquebisbe impartirà la benedicció final i el cor cantarà l'Et Deum.

Abans, el president de França, Emmanuel Macron, ha fet un discurs de 20 minuts."El món ens mira", ha reblat el president que ha escrit "Som aquí", al temple en els moments previs a l'obertura de les portes. Després del devastador incendi, les autoritats van aconseguir reunir uns 850 milions d'euros en donacions realitzades per prop de 340.000 donants en 150 països, els qui han contribuït significativament a la considerada per molts com a "obra del segle".

Després que la catedral s'incendiés davant l'horroritzada mirada dels parisencs, Macron va prometre no sols reconstruir-la en un període de cinc anys sinó "fer-la encara més bella". Ara, des de l'Elisi, asseguren que es tracta d'un "objectiu complert".

Trump, Macron i Zelenski, durant la cimera prèvia a la inauguració de Notre-Dame
Trump, Macron i Zelenski, durant la cimera prèvia a la inauguració de Notre-Dame - Europa Press

Zelenski defensa davant Trump una pau «per la força» a Ucraïna

Abans de la inauguració de la catedral, Macron ha tingut temps de fer una cimera trilateral amb el president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, i el president electe dels Estats Units, Donald Trump. Zelenski ha defensat la possibilitat d'aconseguir "la pau per la força" en la guerra amb Rússia davant el president electe dels Estats Units i gran escèptic del suport militar a Kíev, Donald Trump. La trobada ha començat a les 17.30 hores i s'ha prolongat per espai de mitja hora.

Trump i Macron han iniciat primer una trobada bilateral entorn de les 17.00 al qual es va sumar poc després el mandatari ucraïnès, que també ha assistit a la inauguració de la catedral. "Orgullós de l'amistat entre els Estats Units d'Amèrica i França. Tenim molts desafiaments que haurem d'entomar plegats", ha declarat Macron després de rebre al president electe dels Estats Units. "Els Estats Units, Ucraïna i França. Junts en aquest dia històric. Reunits per a *Notre-Dame. Continuem l'acció conjunta per la pau i la seguretat", ha manifestat.

Per la seva banda, Zelenski ha celebrat el que ha descrit com una "bona i productiva reunió trilateral" amb el president electe nord-americà. "El president Trump, com sempre, s'ha mostrat decidit i li dono les gràcies, a més d'estendre la meva gratitud a Emmanuel per organitzar aquesta important reunió", ha fet saber el president ucraïnès en xarxes socials. "Tots volem que aquesta guerra acabi al més aviat possible i de manera justa", ha indicat el mandatari ucraïnès abans d'assegurar que "la pau a través de la força és possible" per a acabar la guerra amb Rússia.