La Via Catalana va generar una onada de simpaties als països bàltics innegable. L'any passat, els líders polítics de Letònia i Lituània van assegurar que no veien inconvenient en reconèixer una Catalunya independent. Aquest dijous, l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar una exposició sobre la Via Bàltica, durant la qual l'exministre de Defensa i d'Afers Exteriors Artis Pabriks va sentenciar: "La llibertat, no importa on, té el mateix gust. I l'opressió, també." En conversa amb Nació Digital, va assegurar: "Tot pot i ha de ser ser discutit per vies democràtiques. Això és el que diferencia les democràcies dels països autoritaris. Als països autoritaris la gent no parla, a les democràcies, sí."

Pabriks, totalment diplomàtic, rebutja pronunciar-se sobre un hipotètic reconeixement de l'Estat català per part de Letònia: "No crec que pugui realment comentar aquestes qüestions. Perquè digui el que digui, hi haurà qui quedarà insatisfet."

De fet, l'ambaixador letó a Madrid va ser cridat a consultes pel govern espanyol perquè expliqués les declaracions del seu primer ministre a favor de reconèixer un hipotètic Estat català: "L'ambaixador es va explicar. Perquè no hi havia res pel que el nostre ex-primer ministre pogués ser acusat. Vivim a la UE, en un sistema democràtic, i creiem que tot pot i ha de ser ser discutit per vies democràtiques."

El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, assegura tot sovint que cap estat seriós no reconeixerà la hipotètica independència de Catalunya. Pabriks també esquiva amb habilitat la pregunta sobre aquestes amenaces: "Com a expert en ciències polítiques, i com a professor d'Universitat, vull dir que el pitjor error de la majoria de polítics del món -descrit ja pel primer expert en ciències polítiques Nicolas Maquiavel- és tenir el que se'n diu 'pensament il·lusori'."

"Si no tenim cura de la llibertat, hi ha el risc de perdre-la"

Pabriks, actual eurodiputat a Brussel·les dins del grup popular, assegura que la Via Bàltica "va ser una demostració que no aniríem enrere". "Va ser l'exemple d'un llarg desig de llibertat i dignitat", sosté. I, passats 25 anys d'aquells fets, raona: "Si no tenim cura de la nostra llibertat, sempre hi ha el risc de perdre-la."