La bandera és un dels símbols més representatius de qualsevol grup humà. En tenen tots els països, però també els clubs esportius, els col·lectius socials i les organitzacions internacionals. Sigui com sigui, les que tenen més entitat i atrauen la curiositat dels estudiosos són les dels estats. En aquest sentit, n'hi ha un que fa 192 anys que llueix la seva al revés.

Es tracta de Bèlgica, que des del 21 de juliol de 1831, quan el príncep alemany i primer rei belga Leopold I va fer el discurs de jura de la constitució, té estipulat a la carta magna que els colors de la bandera són el vermell, el groc i el negre, en aquest ordre. Va ser també el naixent de l'estat belga, en forma de monarquia constitucional i parlamentària.

Cada aniversari, els edificis públics estan obligats a alçar la bandera nacional, que va agafar els seus colors de l'emblema de la revolució brabançona de 1978, que va donar lloc a una efímera unió d'estats belgues, precursora de l'estat actual. Aquella bandera tenia una ratlla vermella, una altra groga i una negra disposades de manera horitzontal, però per diferenciar-la encara més de la bandera holandesa, es va decidir disposar-la finalment en vertical.

Així ho va acabar determinant el govern provisional de 1931, però van cometre un petit error. No van especificar-ho a la constitució, on ja estava escrit que la bandera oficial era la de la revolució brabançona. Des d'aleshores, el país incompleix les instruccions de la llei i llueix una bandera que no consta a la carta magna.